Quins són els tres mecanismes bàsics d'absorció de nutrients?

Els tres mecanismes bàsics són el transport actiu, la difusió facilitada i la difusió simple o passiva. Mitjançant aquests processos els nutrients passen de l'intestí prim al medi intern.

Quants tipus d'estómac hi ha en els vertebrats segons el nombre de cavitats?

Hi ha estómacs monogàstrics, amb una cavitat (amfibis i mamífers no remugants), digàstrics, amb dues cavitats (aus), i poligàstrics, amb quatre cavitats (mamífers remugants).

Quina funció té la bilis a l'intestí prim?

La bilis emulsiona els greixos, és a dir, els dispersa en petites gotes per facilitar-ne la digestió. També contribueix a la digestió química juntament amb el suc intestinal i el suc pancreàtic.

Processos digestius i evolució de l'aparell digestiu en vertebrats

Resumen

Aquest document explica les etapes dels processos digestius (captura, digestió mecànica i química, absorció i egestió) i com ha evolucionat l'aparell digestiu en els vertebrats. Repassa els òrgans de la boca, el primer tram del tub digestiu, l'intestí prim i l'intestí gros, i els tipus d'estómac segons el grup de vertebrats.

Puntos clave

La digestió transforma l'aliment en molècules senzilles per ser absorbides i passar a la sang; la digestió pot ser mecànica (mastegar i triturar) i química (transformació de molècules).
L'evolució de l'aparell digestiu inclou l'aparició dels esfínters i l'especialització de les glàndules digestives per secretar enzims.
La saliva conté amilasa salival, que produeix maltosa, i mucina, que hidrata i lubrica el menjar formant el bol alimentari.
A l'estómac, les cèl·lules parietals produeixen àcid clorhídric i les principals sintetitzen pepsina, cosa que dona lloc al quim.
Els estómacs dels vertebrats es classifiquen en monogàstrics (una cavitat), digàstrics (dues cavitats, aus) i poligàstrics (quatre cavitats, mamífers remugants).
A l'intestí prim, la bilis emulsiona els greixos i els sucs intestinal i pancreàtic completen la digestió; els nutrients s'absorbeixen per transport actiu, difusió facilitada o difusió simple.
A l'intestí gros s'absorbeixen aigua, sodi i sals minerals (al voltant del 70% de l'aigua) i la defecació expulsa les restes.

Resumen generado con IA a partir del documento. Ponte a prueba

Processos Digestius: Etapes Fonamentals

Captura i Ingestió: Incorporació de l’aliment a l’organisme (pot ser passiva o activa).
Digestió: Degradació de l’aliment en molècules senzilles per ser absorbides i passar a l'aparell circulatori.
Digestió Mecànica i Química
- Mecànica: Consisteix a mastegar i triturar per facilitar la degradació química.
- Química: Transforma molècules orgàniques en altres més senzilles (pot ser intra, extra o mixta).
Absorció: Els productes passen al medi intern.
Egestió: Eliminació dels productes no assimilats.

Evolució i Característiques de l'Aparell Digestiu

Canvis en l’evolució de l’aparell:

Aparició d'anells musculars, els esfínters, que controlen el pas de l’aliment entre zones.
Especialització de les glàndules digestives, per a la secreció d’enzims encarregats de la digestió química.

Òrgans i Processos Digestius a la Boca

Llavis: S’especialitzen en la succió.
Llengua: La seva funció depèn de l’animal.
Funcions de la Llengua segons el Vertebrat
- Peixos: Base òssia i denticles cartilaginosos; serveix per canalitzar l’aliment.
- Amfibis i Rèptils: Musculosa; utilitzada per capturar les preses.
- Mamífers: Musculosa; distribueix l’aliment i empeny el bol alimentari. En remugants, s'utilitza per arrencar l’herba.
Bec: De naturalesa còrnia; les aus i els rèptils quelonis l’utilitzen per captar l’aliment.
Dentadura: Impedeix que les preses s’escapin de la boca (peixos, rèptils i amfibis) i s’ocupa de la digestió mecànica en els mamífers.
Glàndules Salivals: Presents en tots els vertebrats excepte peixos. La saliva és responsable de la digestió química: l’amilasa salival produeix maltosa, i la mucina hidrata i lubrica el menjar, formant el bol alimentari.

Processos Digestius al Primer Tram del Tub Digestiu

A la Faringe: Participa en la deglució.
A l’Esòfag: Trasllada l’aliment de la faringe a l’estómac, comunicant-s'hi mitjançant el càrdies (esfínter).
A l’Estómac: S'hi produeix la digestió química. A la seva paret es troben les glàndules gàstriques, que contenen:
- Cèl·lules parietals (produeixen àcid clorhídric).
- Cèl·lules principals (sintetitzen pepsina).
El resultat és la producció del quim. A més, hi ha cèl·lules caliciformes que segreguen mucina per lubricar i protegir les parets.

A la sortida de l'estómac es troba el pílor, un esfínter que deixa passar el quim cap a l’intestí prim.

Tipus d'Estómacs en Vertebrats

Monogàstrics (una cavitat): Amfibis i mamífers no remugants.
Digàstrics (dues cavitats): Aus.
Poligàstrics (quatre cavitats): Mamífers remugants.

Digestió i Absorció a l'Intestí Prim

El quim passa a través del pílor cap al duodè, on es completa la digestió química gràcies a la bilis, al suc intestinal i al suc pancreàtic. Aquests sucs permeten la neutralització de l’àcid clorhídric de l’estómac i l’emulsió dels greixos per la bilis. Les farinetes que es formen, anomenades quil, estan formades per nutrients resultants de la digestió, aigua, sals minerals i restes no digerides.

La mucosa de l’intestí prim afavoreix l’absorció de nutrients. En molts animals, aquesta mucosa està formada per vellositats intestinals i microvellositats.

Mecanismes d'Absorció de Nutrients

Aquests es produeixen mitjançant tres mecanismes bàsics d’absorció:

Transport Actiu
Difusió Facilitada
Difusió Simple o Passiva

Els quilomicrons són lipoproteïnes que aboquen el seu contingut a la sang. Es formen a partir de les molècules que entren a les cèl·lules de la mucosa.

Processos a l'Intestí Gros i Egestió

El que queda del quil passa a l’intestí gros per finalitzar l’absorció d’aigua, sodi i sals minerals. Les restes van avançant i es fan més consistents, ja que s'absorbeix al voltant del 70% de l’aigua. En aus i rèptils, l’absorció final es produeix a la cloaca.

Les restes alimentàries són expulsades mitjançant la defecació, un procés involuntari que comença quan es relaxa l’esfínter intern en arribar els excrements. L’esfínter extern pot retenir-los. La flora bacteriana duu a terme fermentacions que generen aminoàcids i vitamines, les quals passen al torrent sanguini.