Personatges i característiques de Tirant lo Blanc

Personatges principals i secundaris

• Tirant: Cavaller protagonista amb moltes habilitats en el camp de batalla. Té debilitats, pateix els símptomes de l’enamorament de Carmesina i es converteix en heroi. Martorell s’inspira en un personatge real i l’idealitza: Roger de Flor.
• Carmesina: Filla dels emperadors, dama idealitzada (descriptio puellae). Li costa accedir a les demandes sexuals de Tirant perquè ell és de condició inferior; és coqueta.
• Estefania: Cosina de Carmesina, enamorada de Diafebus. Protagonitza les bodes sordes (cap. 163).
• Diafebus: Cosí de Tirant, fidel i parella d’Estefania.
• Plaerdemavida: Serventa de Carmesina, enginyosa, fa d’alcavota i dona consells als enamorats. Amaga Tirant perquè contempli Carmesina.
• Viuda Reposada: Dida de Carmesina, dona vella. S’enamora de Tirant però no és corresposta; s’inventa argúcies per destruir l’amor entre Tirant i Carmesina. És un personatge odiós.
• Emperador: Pare de Carmesina. Es resisteix a l’Imperi Turc i confia en Tirant per salvar el seu regne.
• Emperadriu: Mare de Carmesina. Lliura el seu amor a un jove (Hipòlit). És una dona luxuriosa que desperta comicitat.
• Hipòlit: Cavaller de l’exèrcit de Tirant que té relacions sexuals amb l’Emperadriu.

Espais i escenaris

• Escenaris reals: Constantinoble (actual Istanbul), Nord d’Àfrica (Tunis) i Adrianòpolis (actual Edirne).
• Espais exteriors: Escenes bèl·liques.
• Espais interiors: Escenes íntimes i amoroses (la cambra de la princesa o de l’Emperadriu, el palau...).

Veu narrativa i tècniques

• Narrador: En 3a persona i omniscient. En alguns episodis, el narrador és el mateix Tirant o Diafebus.
• Anticipacions: Somni profètic d'Estefania, en el qual se li apareixen Diafebus i Tirant com a vencedors.

Característiques de l'obra

• Versemblança: Martorell construeix un relat amb dades versemblants i creïbles perquè les treu de biografies i fets reals. Els espais on es mouen els personatges són identificables.
• Personatges rodons: Evolucionen al llarg de la trama i estan plens de matisos i complexitats.
• Erotisme: De caràcter lúdic i festiu, però també agressiu i masculí.
• Ironia i humor: Presència destacada d'aquests elements en tota la narració.
• Tractament de l’amor i el sexe: Es mostra en diferents facetes com l'adulteri, l'incest, l'alcavoteria i els jocs eròtics.

Llengua i estil

La llengua i l’estil combinen l’estil solemne i retòric (parlaments, lamentacions, declaracions) amb l’estil col·loquial de la parla popular i familiar, amb diàlegs àgils i l'ús de metàfores.