Evolució i autors clau de la literatura catalana del segle XX

La literatura catalana durant la postguerra

La Guerra Civil va estroncar tota la producció cultural i literària en català. El règim de Francisco Franco va perseguir durament qualsevol indici de catalanitat. Aquesta repressió es va concretar en:

• La prohibició de la llengua catalana en qualsevol àmbit.
• L'abolició de les institucions culturals i polítiques.
• La censura i la persecució de tot el que anava en contra del règim, així com de polítics i intel·lectuals.

A més, el malestar social s'incrementà a causa de l'afebliment de l'economia fins a l'auge del turisme en els anys 60, moment en què la situació de repressió va disminuir. A partir d'aquests anys es va produir una obertura del règim i es va iniciar la represa de la cultura catalana.

La guerra com a tema generà poca literatura; en canvi, l'exili i la postguerra sí que en foren temes centrals, fins i tot amb textos d'experiència directa. Pel que fa a la narrativa, l'existencialisme va tenir una gran influència entre els autors i, a més, es va crear molta novel·la psicològica amb models del realisme objectivista. Entre els narradors que patiren l'exili, destaquen Mercè Rodoreda i Pere Calders.

Mercè Rodoreda: trajectòria i etapes

Mercè Rodoreda va néixer a Barcelona en un ambient familiar tocat per la literatura i el teatre. Podem dividir la seva obra en tres períodes:

1. Etapa de joventut: destaca Aloma (novel·la pessimista, psicològica i simbolista que narra les relacions amoroses entre una adolescent i un home gran; simbolitza l'enfrontament amb el món dels adults).
2. Etapa de maduresa: destaca La plaça del Diamant, considerada una de les novel·les fonamentals de la postguerra (narrador protagonista en primera persona, ús de frases curtes, juxtaposicions, polisíndeton, etc.).
3. Etapa de vellesa: destaquen La meva Cristina i altres contes i Mirall trencat. Aquesta darrera narra la història tràgica d'una família i aborda els temes com la infantesa, la soledat i la mort.

En conclusió, la seva obra es caracteritza per un profund tractament psicològic dels personatges, una temàtica bàsicament femenina i la presència de simbolismes.

Llorenç Villalonga: la narrativa mallorquina

Llorenç Villalonga és considerat l'exponent més important de la narrativa mallorquina del segle XX. Va néixer a Palma de Mallorca i es va especialitzar en psiquiatria, fet que va influir en la seva obra, on destaca la novel·la psicològica. Va cultivar el classicisme, continuant així la tradició francesa oposada al Romanticisme.

La seva obra més coneguda és Bearn o la sala de les nines, que explica la història d'uns aristòcrates rurals a la Mallorca del segle XIX. Va escriure obres en català com Mort de dama i obres de teatre en espanyol com Fedra, a causa de la situació de censura. Finalment, va obtenir un èxit notable amb Andrea Víctrix i Un estiu a Mallorca. L'any 1999 es va obrir, a Binissalem, la Casa Museu de Llorenç Villalonga, que promou activitats relacionades amb la seva obra i amb la literatura catalana contemporània en general.