Anàlisi de Feliçment, jo sóc una dona de M. Aurèlia Capmany

Introducció

Aquest fragment forma part de la novel·la Feliçment, jo sóc una dona de Maria Aurèlia Capmany. L'autora va viure una època de grans fets històrics (les guerres mundials, la Guerra Civil, les dictadures, la República, la postguerra i la democràcia) que van condicionar el panorama literari català i el paper de la dona. La novel·la explica la vida de Carola Milà des del seu naixement fins a la vellesa, els seus amors i peripècies com a conseqüència de ser una dona de classe treballadora. Els seus objectius vitals són la llibertat i els diners, fets irònics donat el seu origen i oposats entre ells. L'obra segueix el format de novel·la picaresca i està narrada com unes memòries.

1. Estructura i veu narrativa

La novel·la s’estructura a l’entorn de dos plans ficcionals:

• Pròleg i cos de la novel·la: Dedicats a l’escriptora i al seu entorn durant l’estada a Mallorca. Destaquen els diàlegs amb el seu editor, Cosme Tudurí, que li encarrega les memòries.
• Periple vital: Els 15 capítols que narren la vida de Carola Milà des del naixement fins al 1956.

Veu narrativa: Domina la primera persona del singular, propi del gènere autobiogràfic. Tot i així, en el capítol 5, la protagonista introdueix un narrador en tercera persona omniscient per aprofundir en les consciències dels personatges.

Temps: S'utilitza l'analepsi (flashback) per alterar la seqüència cronològica, tot i que també apareix la prolepsi per avançar fets del futur.

2. La ironia

Maria Aurèlia Capmany fa ús de la ironia per retratar les condicions de la dona i la desigualtat de gènere. Carola Milà vol ser lliure, però ho té tot en contra per ser dona i de classe humil. La ironia serveix per ridiculitzar situacions i denunciar la situació de la dona a Espanya.

3. Esteve Plans

Marit de la protagonista, apareix al capítol 8. La seva relació (1920-1955) està regida per l'interès: Carola busca estabilitat econòmica, mentre que Esteve és un home dominador, violent i gelós que l'exhibeix com un trofeu. Malgrat la indiferència de Carola, la mort d'Esteve el 1956 li permet heretar els seus béns.

4. Estrats socials i fets històrics

La novel·la reflecteix l'evolució urbana de Barcelona (de la ciutat emmurallada a l'Eixample) i els àmbits ideològics de l'època. Els fets històrics (Setmana Tràgica, guerres mundials, Guerra Civil) sempre es filtren a través de la vida de la protagonista.

5. Identitats canviants

Carola Milà canvia d'identitat per esborrar el seu passat i ascendir socialment:

• Carmina Torres: Amb la família Reinal.
• Llorença Torres: Quan treballa de prostituta.
• Judith Nagy: Durant la seva estada a París (1951-1968).

6. Motius de fugida

El motor de la protagonista és el desig de llibertat i diners per no dependre de ningú. La seva "fugida endavant" (com l'abandonament de la família el 1951) és una estratègia per mantenir el control absolut de la seva vida.

7. Escenaris: Barcelona, París i Mallorca

Barcelona és l'escenari de la seva formació (barris obrers, fàbriques, pensionats). París representa l'allunyament de la Barcelona franquista, i Mallorca és el lloc on es retira per administrar la seva herència i viure amb placidesa.