Evolució Literària: De la Il·lustració al Naturalisme

Literatura de consum: novel·la, premsa i teatre

Il·lustració

• Racionalisme: La raó com a fonament del saber.
• Neoclassicisme: Respecte per la forma clàssica.
• Universalisme: Tendència a tractar temes universals com l'educació.
• Utopisme: Fe en el progrés; la raó permetrà una millora material constant.
• Finalitat didàctica: Literatura amb obres moralitzadores que eduquin.
• Enciclopedisme: Coneixement del món.

Romanticisme (final del segle XVIII)

Els romàntics rebutjaven el racionalisme de la Il·lustració i propugnaven el subjectivisme de l'individu, valorant-ne especialment els sentiments. Són idealistes que menyspreen la realitat quotidiana, buscant l'evasió en la fantasia i en la recreació d'èpoques i espais exòtics.

• L'irracional a primer pla: Emoció, passió, sentiment i imaginació; interès per tot allò contrari a una societat cada vegada més racionalista.
• Rebuig de la norma clàssica: Defensa de la llibertat artística; l'artista és un geni que crea lliure i inspirat.
• Individualisme: Culte al «jo» i a la intimitat; l'artista romàntic posseeix una sensibilitat superior.
• Rebuig de la societat capitalista: Contra la burgesia materialista i prosaica. Recerca d'un paradís perdut (idealisme).
• Objectiu: Commoure i excitar el lector, no ensenyar.
• Subjectivisme i introspecció.

Variants del Romanticisme

• Romanticisme liberal: Revolucionari, subversiu, republicà i escèptic (Aribau).
• Romanticisme conservador: Monàrquic, catòlic; s'amarren les arrels de la pàtria (Schlegel).
• El Romanticisme català: Més conservador, poc radical i poc imaginatiu; de caire lingüístic i historicista, inspirat en el passat i el llegendari popular.

Realisme (mitjans del segle XIX)

La subjectivitat del Romanticisme dona lloc a l'objectivitat del Realisme, que s'ocupa de la realitat que envolta l'artista: analitza el món real des de tots els punts de vista i aprofundeix en la psicologia dels personatges.

• Rebuig de l'element meravellós i cerca de la realitat immediata amb detall.
• Rebuig de l'exotisme i la fantasia; cerca de la contemporaneïtat.
• Fugida del sentimentalisme; anàlisi objectiva de la conducta humana.
• Detallisme en les descripcions i reproducció fidel del registre lingüístic.

Naturalisme (final del segle XIX)

Deriva del Realisme i va més enllà en l'anàlisi de la realitat. L'escriptor naturalista intenta fer un estudi científic del comportament humà; considera que els éssers humans no són lliures, sinó que estan determinats per la família i l'entorn.

• Enfocament científic: L'autor observa i elabora hipòtesis.
• Determinisme: Els personatges estan condicionats pel medi social i l'herència genètica.
• Contingut positivista: Inclusió de classes socials desfavorides, malalties i crítica social pessimista.
• Estètica: L'ideal no és la bellesa, sinó l'adequació a la realitat.