Pere Calders: Vida, Exili i Anàlisi de 'Els catalans pel món'

Pere Calders: Vida i Obra (1912-1994)

Pere Calders i Rossinyol va néixer a Barcelona el 29 de setembre de 1912. Els seus pares, d'origen pagès i humil, van influir en la seva educació. El seu pare era grafista i escriptor de novel·les i teatre. Calders va ser educat en una atmosfera profundament catalana.

Joventut i Formació

• Primerament, la seva mare li va ensenyar a llegir, i posteriorment va assistir a col·legis religiosos.
• En la seva joventut, va estudiar a Llotja (Belles Arts) i va conèixer Mercè Casals, amb qui es casaria.
• Mentre estudiava, treballava com a aprenent de publicista, fet que el va portar a treballar més endavant en revistes, tant com a escriptor com a il·lustrador.

Guerra, Exili i Vida Personal

El 1935 es va casar amb Mercè Casals i el 1936 va tenir el seu primer fill, Joan. Durant la Guerra Civil, va participar activament animant el bàndol republicà i participant al front com a tècnic cartògraf.

Al febrer del 1939, va marxar a l'exili a França, deixant la seva dona i el seu fill a Barcelona. Allà el van tancar en un camp de concentració, del qual va aconseguir escapar. Al juliol, va marxar cap a Mèxic. La seva dona el va seguir.

Al poc d'arribar, Calders va començar a treballar en una editorial. Tot i estar encara casat amb Mercè i viure amb ella, es va declarar a Rosa Artís (la seva segona dona). El 1943 es va divorciar de Mercè i es va casar amb Rosa Artís. D'aquest matrimoni va néixer un nen el 1947, Raimon (i més endavant en tindria dos més).

Retorn i Llegat

Durant la seva estada a Mèxic, va seguir publicant llibres i va guanyar diversos premis catalans de literatura. El 1962, va tornar a Catalunya, a Barcelona, i va seguir dedicant-se a l'escriptura amb la mateixa editorial que a Mèxic, realitzant diversos llibres, publicacions i fins i tot una biografia (la de Carner).

Va seguir acumulant publicacions, premis i títols honorífics fins a la seva mort el 21 de juliol de 1994, als 81 anys, a casa de la seva filla Tessa.

Anàlisi de "Els catalans pel món"

Conte inclòs a Cròniques de la veritat oculta

Tema Principal

El tema central d'aquest conte és l'enyorança de Catalunya i la proximitat emocional que es genera en utilitzar la llengua catalana lluny de la pàtria.

Estructura Externa

Es tracta d'un text en prosa narratiu. És una unitat, no està dividit per capítols i està compost per més de 10 paràgrafs, incloent-hi un diàleg en estil directe.

Estructura Interna

Aquest conte ens parla (amb un narrador en primera persona) del seu viatge a Birmània. El conte segueix un ordre lineal molt ben separat amb l'estructura clàssica de plantejament, nus i desenllaç.

Plantejament

Ocupa els dos primers paràgrafs. Ens presenta el perquè del viatge del protagonista a Birmània (per motius del seu treball) i com és acollit a Yakri pel reietó de la zona en el seu palau.

Nus

Des del tercer paràgraf fins a l'antepenúltim. Ens explica com el vesteixen, ens descriu una mica el palau i la situació de festa constant. Destaca el ball que li prepara el reietó, el qual l'avorreix per la seva monotonia i durada. Això provoca que el protagonista es queixi dient en català que fins i tot les danses de Castellterçol li agraden més, cosa que un lloro entén i li contesta, avisant-lo que callés, ja que podria ofendre el reietó.

Desenllaç

Ocupa els últims tres paràgrafs. Explica com el protagonista i el lloro parlen i enyoren Catalunya i el Mediterrani. Aquests dos estan units per la llengua. El protagonista marxa l'endemà al matí.

Personatges Destacats

Tot i que en el conte apareixen molts personatges, només en destaquen dos. En cap moment es descriu físicament cap personatge.

• Protagonista: Representa un català que ha estat destinat a Birmània per realitzar un treball. Desconeixem el seu nom. Aquest personatge és acollit a Yakri i hi passa uns dies. Es podria vincular amb Pere Calders, ja que ell també va haver de marxar de Catalunya i l'enyora moltíssim. Possiblement, com en el cas del personatge, parlar amb algú en català li produiria una aproximació i un gran enyor cap a la seva terra.
• Lloro: És un personatge que té la funció de produir aquest sentiment d'enyor en el protagonista, ja que troba un català allunyat de la seva terra. Li dóna un toc d'humor i fantasia, ja que el lloro apareix com si fos una persona que raona i conversa.
• Reietó: És un personatge excèntric que dóna hospitalitat al protagonista. En ser europeu, busca impressionar-lo i proporcionar-li el màxim de comoditat durant la seva estada a Yakri.

Comentari: Humor i Fantasia

El conte conté una dosi d'humor subtil i fantasia. Dins l'humor, destaquen tres punts:

1. El fet que vagi a un país oriental i exòtic fa que els seus reis hagin de viure entre feres (com elefants, tortugues sagrades i profanes, felins, insectes de temporada...).
2. El ball és repetitiu i molt llarg, fet que fa que el protagonista exploti.
3. El lloro és capaç de parlar i raonar en català.

Respecte al tema de la fantasia, destaquen també un parell de punts:

• El lloc, tot i poder ser real, dóna un toc de fantasia degut al seu caràcter exòtic.
• El lloro és capaç de parlar i raonar en català (es barreja amb l'humor).

Conclusions i Interpretació

L'Absurd i l'Enyor de l'Exili

Aquest conte segueix en l'ordre d'aquest llibre, predominant l'absurd. Tot i aparèixer característiques d'aquest, com l'humor, no apareix una crítica cap a la societat o alguna cosa en concret.

L'enyor cap a Catalunya del protagonista i el lloro pot estar molt vinculat amb la vida de l'autor, ja que Pere Calders va ser un home que, degut a la Guerra Civil, va haver de marxar a l'exili, anant primerament a França i després a Mèxic.

Aquest llibre va ser realitzat i publicat a la dècada dels 50 i ja ens mostra com Pere Calders tenia la idea de tornar cap a Catalunya. Així doncs, que el protagonista senti un gran enyor cap a Catalunya i acabi tornant és una cosa no només de ficció en aquest personatge, sinó que mostra el sentiment que tenia Calders i el que realitzaria més endavant el 1962.

Segona Interpretació

El conte ens explica que en qualsevol racó del món hi ha un català.