Narcís Oller: Anàlisi de L'escanyapobres i La Bogeria

Narcís Oller: El mestre del realisme i el naturalisme

Narcís Oller és una de les figures més rellevants de la literatura catalana. A continuació, analitzem dues de les seves obres més emblemàtiques.

L'escanyapobres (Narcís Oller)

L'Oleguer arriba a un petit poble on s'estan realitzant unes obres perquè arribi el ferrocarril. El seu objectiu era enriquir-se el més aviat possible, encara que hagués de realitzar tasques perilloses. Aconseguit el seu objectiu, es va dedicar a fer préstecs i aviat va ser conegut amb el sobrenom de l'Escanyapobres. Sovint la gent no li podia tornar els préstecs i ell, en canvi, es quedava amb les seves terres.

Només es relacionava amb el notari i la seva dona, la Tuies. Passen la nit de noces comptant diners. Hi ha rumors pel poble que estan actuant uns lladres i l'Oleguer li fa prometre a la seva dona que, si mai el segresten, no pagui el rescat amb diners d'ell. Efectivament, el segresten i la seva dona té tres opcions: pagar amb diners d'ell, pagar amb els diners d'ella o no pagar. Ella decideix no pagar i l'obra acaba quan troben l'Oleguer mort.

Característiques de l'obra

• Trets naturalistes: El protagonista aconsegueix sortir de la misèria i convertir-se en un home ric, però al final es precipita, ja que la seva passió pels diners li causa la mort.
• Novel·la realista: Descriu la transformació del món rural amb l'arribada del ferrocarril.
• Costumisme: A la part central de la novel·la, l'Oleguer es retira un temps en una masia seva. Allà gaudeix dels petits plaers de la natura; l'autor, per tant, reflecteix un tipus de vida que pot desaparèixer per culpa de la industrialització.

La Bogeria (Narcís Oller)

Amb aquesta novel·la, Narcís Oller volia demostrar que sí que era capaç d'escriure una novel·la plenament naturalista. És la història de Daniel Serrallonga, explicada pels seus amics. En Daniel era un jove particular i, per aquest fet, era víctima de les bromes dels seus amics, cosa que va provocar que cada cop fos més solitari, desconfiat i maniàtic.

Un jove metge de Vilaniu digué que tenia una malaltia psiquiàtrica perquè a la seva família hi havia antecedents: el pare s'havia suïcidat (llei de l'herència), però els amics no ho creuen. La situació es complica quan en Daniel s'obsessiona amb el general Prim i es converteix en un admirador. Quan Prim mor en un atemptat, ell només pensa a venjar la seva mort.

Al final acaba en un manicomi i mor al poc temps; els amics reconeixen en part la seva culpa per les bromes i per la manera com li van afectar (influència del medi). L'obra representa el diàleg entre el narrador (Oller) i el jove metge, i al final el narrador reconeix que el metge tenia raó. La història té trets realistes perquè té com a rerefons els principals fets polítics de finals del segle XIX.