Penso aleshores existeixo

M5:es tracta de demostrar l’existència de Déu,  a partir de les nocions matemàtiques. A partir del moment que tinc en la meva ment la idea de Déu he d’admetre que Déu existeix necessàriament. Si Déu és pensat com a perfecte, no pot no-existir. Que la idea de Déu sigui evident garanteix el coneixement clar i distint de les altres coses. Es vol mostrar l’existència de Déu a partir del seu propi concepte. Hi ha idees que van lligades en la ment, com la de muntanya i vall. Si penso l’una necessàriament he de pensar altra. Déu és un ésser absolutament perfecte. Com que l’existència eterna és una perfecció, pertany a la idea de Déu i, per tant, Déu existeix. Però en el cas de Déu, és la idea de Déu en ella mateixa la que imposa l’existència de Déu. No sóc lliure de concebre un Déu sense existència  M1 Com superar la ignorància. Cal trobar un fonament de les ciències que sigui segur, ferm i constant. Descartes vol desfer-se de totes les falses opinions admeses fins aleshores com a veritables. El mètode consisteix a sotmetre a la prova de foc del dubte tota opinió, per trobar el camí recte cap a la veritat.
De què es pot dubtar?“De totes les opinions que havia admès antigament com a veritables, no n’hi ha una de la qual jo no pugui ara dubtar, no per alguna manca de consideració o lleugeresa, sinó per raons molt fortes i seriosament considerades: de manera que és necessari que aturi i suspengui, d’ara endavant, el meu judici” El text és, doncs, un intent de reconstrucció del que podem saber amb certesa. M2. És més fàcil conèixer el propi jo que les coses corporals del món. La raó és que el jo no és una cosa extensa, sinó una cosa que pensa. I així és fàcil separar del jo tot el que no sigui pensament.
S’entén per pensament qualsevol activitat de la consciència. En canvi, requereix més esforç conèixer què pertany i què no pertany veritablement a les coses corporals, a la matèria, al món.M6: Ell buscara examinar la existència del món exterior, i diferenciar els dos elements que ens defineixen (cos i ànima). “ de l’existència de les coses materials i de la distinció de l’anima i el cos de l’home.”

Però, si existeix un Geni Maligne que m'enganya, és obvi que enganya a algú, si penso... Existeixo. (Cogito ergo sum) Aquesta és la primera veritat indubtable a la que arriba Descartes. És el pilar que li permetrà construir la resta del pensament filósòfic. L'existència del Jo és indubtable, ja que es tracta d'una veritat evident.