Penso aleshores existeixo

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,89 KB



1.1 Explica la substància material com una matèria extensa amb moviment on les Qualitats secundàries no són necessàries per a definir aquesta realitat Extensa.

1.2 Distinció:


Qualitats secundaries subjectives que no formen Part de l'objecte sinó del subjecte que les percep Esperit:
Es el jo, la substància pensant que té enteniment, Voluntat, imaginació i sensibilitat.


1.3 Descartes fa referència a que totes les percepcions tenen una causa Objectiva,que seria a l' existència de coses materials, Descartes pensa que Déu és la Garantia de que les coses materials existeixen realment, doncs si no fos així Seria un Déu enganyador.


1.4 Per a Plató el saber o ciència té com a finalitat el mon intel·ligible, el De les idees,els nivells de Coneixement de la Ciència busca el coneixement del saber de la Ciència.Els sentits només Per l'aparença. La raó es al mon vertader.

Descartes Dubtem Dels sentits ja que son confuses, el coneixement clar es donat per la raó i Segueix el mètode.


1.5Cert doncs les veritats que s'afirmen sobre la Natura han d'estar demostrades pel mètode científic que és un mètode de Demostrar una raó.


2.1Parla sobre la certesa de la matemàtica i de la Raó. De la veritat intrínseca De la raó tant si somio com si estic despert. Refereix que el món material esta Garantit per la existència d'un Déu molt bo

2.2 Extensió:


La capacitat d’ocupar un espai.

Geni maligne

Persona amb poder i malvada, Pot ser capaç de confondre’t amb allò que tu creus saber.


2.3 Descartes explica la hipòtesis del geni maligne que explicaria una Consideració de veritat, de coses materials que en realitat no existeixen. Descartes posa a Déu com a grandària de veritat doncs no em pot enganyar, es Perfecte


2.4 Per a Plató el saber o ciència té com a finalitat el mon intel·ligible, el De les idees, els nivells de coneixement de la Ciència busca el coneixement del Saber de la Ciència. Els sentits només per l'aparença. La raó es al mon Vertader.

Descartes Dubtem Dels sentits ja que son confuses, el coneixement clar es donat per la raó i Segueix el mètode.


2.5 Perquè els meus sentits, memòria i enteniment saben que hi ha hagut un Seguit lògic, que no està en contradicció amb l'estat de vigília.


3.1Explica de manera raonada com diferenciar els Somnis de la vida real. Argumenta amb la raó les característiques que fan Distingir un somni de la vida real. Finalment adverteix que si ens precipitem Sense examinar acuradament les situacions ens podem equivocar pensant que quelcom Es real i no un somni, i a l'inrevés.

3.2 Hiperbòlics:


Que és molt exagerat, que es porta fins a l’extern.

Contradicció:

Quan es fan dos Afirmacions que no poden ser les 2 veritats alhora.


3.3Referència del dubte metòdic i de la confusió que Hi pot haver entre somni i vigília,de manera que no estiguem segurs, si no estudiem Detingudament la situació, de si estem desperts o si es un somni on estem Desperts.


3.4Plató es Dualista, anima i cos, el cos es la presó De l’amina. Descartes Dualista també es el pensament i extensió i estant molt connectades Per la glàndula pineal.


3.5 Sí, doncs intentem demostrar una teoria la qual no es pot visualitzar si Només es pot deduir a partir de la raó en que demostra la presència d'unes partícules De forma indirecta però raonada i mesurada, de forma objectiva.

4.1 Lo del dualisme

4.2 Ment : Es el que te per essència pensar. Coses materials:Les coses que ocupen un espai

4.3 Es parlar de Déu


4.4Per a Descates la raó es significat per a tenir la veritat en el Coneixement. Dona importància a la matemàtica i s’allibera de les creences que No es poden demostrar. La matemàtica es el model de coneixement i dubta de tot De forma provisional i aplica el mètode cartesià per a poder conèixer la Veritat en tots els camps del saber. Però Plató la raó ens aporta al mon Verdader (intel·ligible).


4.5 No hi estic d’acord doncs el que Descartes planteja es que els sentits ens Poden enganyar i que sens pot donar les sensacions d’una realitat que no Existeix, un engany. I Déu refereix a que es la garantia del be, de la veritat perquè Es bo, que de cap maneta enganyaria a l’home. En algun sentit esta generant una Evidencia no compatible per la raó.

Es podria dir que No podem ni afirmar ni negar l’existència del mon extern, ni tampoc la existència O no d’un Déu que de forma màgica sigui una evidencia i ens expliqui una Evidencia de realitats. Penso doncs existeixo si que te un sentit amb un Raonament.


5.1L'única cosa certa amb tota seguretat es que si Sóc conscient del que si penso, existeixo. El Jo pensant es l'anima que pensa i Es inextensa. L'anima podria existir sense el cos, en canvi el cos es extens i Que no pensa.

5.2 De manera clara:


Que no admet cap dubte.

A la meva naturalesa

Allò que fa que jo sigui el que soc, que jo Sigui jo.

5.3 Dualitat cos-anima on l’anima es la 1ra veritat demostrable de Descartes


5.4 Tant Plató com Descartes pensen que hi ha cos i anima (dualisme), però Plató Pensa que l’anima pertany al mon de les idees i el cos al mon sensible, on el Cos es la presó de l’anima (parlar mite del carro halat).

En canvi Descartes considera l’anima com a substancia pensant i el cos com a substancia Material, l’extensió i estan molt connectades


5.5 Si perquè la única Veritat demostrable es que si algú sent com a mínim hi ha substancia pensant. El fet que jo pensi no col dir amb seguretat haguí d’estar connectada a un cos.


Entradas relacionadas: