Anatomia i Fisiologia del Sistema Digestiu: Budell, Fetge i Pàncrees

El Budell Prim: Anatomia i Característiques

És la porció més llarga del tub digestiu.

• Té uns 6 metres de llarg.
• Està replegat a la cavitat abdominal en nanses.
• Va des de l’esfínter pilòric fins a la vàlvula ileocecal.
• En la seva capa mucosa es troben les glàndules intestinals.
• Tota la seva capa mucosa està recoberta per les vellositats intestinals.
• Té tres parts: Duodè, Jejú i Ili.

El Duodè: Porció Inicial del Budell Prim

És la porció més petita del budell prim.

• En ell es troba l’Ampolla de Vater, una depressió on s’aboquen les secrecions pancreàtiques i les secrecions hepàtiques.

Jejú i Ili: Absorció de Nutrients

Són les parts més llargues del budell prim. La seva mucosa es prolonga amb les vellositats intestinals que s’encarregaran de l’absorció intestinal. Cada vellositat intestinal té:

1. Un capil·lar limfàtic que absorbirà els greixos i el glicerol.
2. Un capil·lar sanguini que absorbirà els sucres i els aminoàcids.

Aquests capil·lars portaran els nutrients a la sang i, posteriorment, al fetge i als dipòsits de l’organisme.

Funció del Duodè en la Digestió

Gràcies a l’acció de la bilis s’emulsionen els greixos. Gràcies a l’acció dels diferents enzims es neutralitzarà l’acció del pH àcid que surt de l’estómac, convertint el quim en quil.

Acció dels Enzims dels Sucs Pancreàtic i Intestinal:

1. Les proteïnes es convertiran en aminoàcids.
2. Els greixos en àcids grassos i glicerol.
3. Els midons en sucres.

Activitat Motora Intestinal: Per a què Serveix?

L'activitat motora intestinal serveix per a:

• El progrés de l’aliment al llarg del tub.
• L'emmagatzematge del contingut.
• La trituració.
• La barreja.
• L'exposició del contingut per a l’absorció.

Contraccions Peristàltiques

El peristaltisme és la propulsió organitzada de material a distàncies variables.

Contraccions Segmentàries

Les contraccions segmentàries serveixen per barrejar el contingut luminal dins de la llum intestinal.

L'Íleus Fisiològic

L'íleus fisiològic és l'absència de motilitat intestinal, on el múscul llis circular està relaxat.

Intestí Gros: Estructura i Funció

Té 1,5-2 metres de llarg. Comença a la vàlvula ileocecal i acaba a l’anus.

Divisions de l'Intestí Gros

Es divideix en tres porcions:

• El cec: està per sota de la vàlvula ileocecal.
• El còlon: que forma un marc a l’abdomen i es divideix en tres porcions: ascendent, transvers i descendent.
• El recte: porció final on s’acumula la femta.

Funció del Budell Gruixut

• Absorbeix gran part de l’aigua, convertint el quil en femta (substància no digerida, amb pocs nutrients, pigments i bacteris).
• Segrega moc que recobreix la femta.
• Fa avançar la femta amb moviments peristàltics.
• La seva mucosa està recoberta per la flora intestinal que ens ajuda a sintetitzar la cel·lulosa i les vitamines.
• Mitjançant moviments peristàltics, la femta surt a través de l’anus.

La Defecació: Mecanismes d'Evacuació

Es realitza gràcies als següents mecanismes:

• Quan la femta arriba al conducte anal, l’esfínter involuntari s’obre de manera reflexa.
• La persona adulta és capaç de retenir l’evacuació gràcies a l’esfínter voluntari, retenint la femta fins que arribi el moment adequat.
• La pressió abdominal ajuda a l’evacuació.

Fetge: Situació Anatòmica i Funcions

Situació Anatòmica del Fetge

• Sota el diafragma.
• Darrere les costelles 5-10.
• Ocupa la major part de l'hipocondri dret i l'epigastri.

Funcions del Fetge

• Secreció biliar.
• Metabolisme de carbohidrats.
• Metabolisme proteic.
• Desintoxicació: alcohol i fàrmacs.
• Magatzem de vitamines i ferro.
• Activació de la vitamina D.
• Síntesi d'albúmina, globulina, fibrinogen i protrombina.
• Reacció de transaminació d'amoníac.
• Metabolisme lipídic.

Pàncrees: Òrgan Exocrí i Endocrí

El pàncrees és un òrgan exocrí (segrega enzims digestius que passen a l'intestí prim) i endocrí (produeix hormones, com la insulina i el glucagó).

• La insulina disminueix els nivells de glucosa a la sang.
• El glucagó eleva els nivells de glucosa a la sang.

Situació Anatòmica del Pàncrees

• Forma allargada i aplanada, situada a la part esquerra de l'abdomen.
• Té una longitud de 12-15 cm i pesa 100 g.
• Darrere de l’estómac.
• Entre l’arc que forma el duodè amb l’estómac.
• Adossat a la seva part exterior a la 1a i 2a vèrtebra dorsal.

Enzims Digestius: Clau de la Transformació Alimentària

Cadascuna de les transformacions que experimenten els aliments en el nostre sistema digestiu està associada a un tipus específic d'enzim.

• Aquests enzims són els anomenats enzims digestius.
• Cada enzim actua sobre un sol tipus d'aliment, com una clau encaixa en un pany.
• A més, cada tipus d'enzim treballa en unes condicions molt concretes d'acidesa, com es pot veure en el quadre de baix. Si no es donen aquestes condicions, l'enzim no pot actuar.