Teixits: Tipus, Funcions i Estructura
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Biología
Escrito el en
catalán con un tamaño de 5,05 KB
Un teixit és un conjunt de cèl·lules que realitzen una mateixa funció i tenen una morfologia semblant.
Tipus de Teixits
Teixit Epitelial
El teixit epitelial és un grup de cèl·lules que formen una capa contínua. Revesteix l'exterior i l'interior del cos, i forma les glàndules. Es nodreix gràcies al teixit conjuntiu subjacent, del qual està separat per la làmina basal. Les seves funcions principals són:
- Protecció
- Absorció
- Secreció
- Excreció
- Recepció sensitiva i sensorial
Classificació del Teixit Epitelial
Segons el nombre de capes:
- Epiteli simple: Una sola capa de cèl·lules.
- Epiteli estratificat: Dues o més capes de cèl·lules.
- Epiteli pseudoestratificat: Diverses fileres de nuclis, però una sola capa de cèl·lules.
Segons la forma:
- Teixit pla: Cèl·lules planes, primes, en forma d'escates.
- Teixit cúbic: Cèl·lules amb forma cúbica.
- Teixit cilíndric: Cèl·lules cilíndriques, poden tenir cilis.
Teixit Epitelial Glandular
- Exocrí: Secreten a l'exterior (suor, llàgrimes, llet) o a la cavitat del cos (saliva).
- Endocrí: Secreten hormones que van a la sang (ovaris, testicles, tiroides).
Teixit Conjuntiu
El teixit conjuntiu està format per cèl·lules que mantenen juntes les altres cèl·lules del cos (ossos, lligaments, tendons). Està compost per:
- Cèl·lules:
- Fixes (fibroblasts, adipòcits)
- Mòbils (leucòcits, macròfags, mastòcits, plasmòcits)
- Substància intercel·lular:
- Fibres (col·lagen, reticulars i elàstiques)
- Substància fonamental (material amorf translúcid i gelatinós)
Varietats de Teixit Conjuntiu
- Lax: Suport dels epitelis de revestiment.
- Dens: Sosteniment mecànic.
- Adipós: Magatzem de greix per a tots els processos de l'organisme.
- Cartilaginós (hialí, fibrós i elàstic): Suport.
- Ossi: Format per tres tipus de cèl·lules: osteoblasts, osteòcits i osteoclasts. Té funció mecànica (moviment), hematopoètica (formació de cèl·lules) i metabòlica (reserva).
- Hematopoètic: Es troba a la medul·la òssia, ganglis i melsa. La seva funció és formar cèl·lules sanguínies i cèl·lules del teixit conjuntiu.
Teixit Muscular
El teixit muscular està format per cèl·lules allargades que contenen fibres contràctils. Realitza un treball especialitzat: la contracció i la conducció.
- Llis: Cèl·lules mononuclears i allargades. S'encarreguen dels moviments o contraccions involuntàries.
- Estriat: Cèl·lules allargades i multinucleades. Executen els moviments contràctils voluntaris.
- Múscul esquelètic: Unit als ossos. Voluntari, depèn del sistema nerviós central.
- Múscul cardíac: A les parets cardíaques. Involuntari, regulat pel sistema nerviós autònom.
Teixit Nerviós
El teixit nerviós és un teixit especialitzat amb la funció de controlar la resta de les funcions corporals.
- Neurones (o cèl·lules nervioses): S'encarreguen de la conducció de l'impuls nerviós. No es poden dividir ni ser reemplaçades quan moren, per tant, van disminuint. Presenten:
- Vaina de mielina: Augmenta la velocitat de l'impuls nerviós.
- Node de Ranvier: Punt d'unió entre cada beina de mielina.
- Botons terminals: Unió amb les dendrites d'altres neurones.
- Neuròglies (o cèl·lules glials): Conjunt de diferents tipus de cèl·lules del teixit nerviós que acompanyen les neurones. Són més nombroses i petites que les neurones. No condueixen impulsos nerviosos, però participen en la defensa i nutrició del teixit nerviós.
- Sistema Nerviós Central: Astròcits, oligodendròcits, ependimòcits, cèl·lules de la micròglia.
- Sistema Nerviós Perifèric: Cèl·lules de Schwann.
Teixit Nerviós Central i Perifèric
- Teixit Nerviós Central: Es troba al sistema nerviós central, format per l'encèfal (cervell, cerebel, bulb raquidi) i la medul·la espinal. Està format per cèl·lules i fibres nervioses.
- Teixit Nerviós Perifèric: Es troba al sistema nerviós perifèric, format per nervis i ganglis que van des del SNC a la resta del cos. Transmeten la informació recollida pels receptors sensorials al SNC i condueixen les respostes pertinents als òrgans efectors.