Paraula llana

TEATRE MODERNISTA, molt marcat per: 1)Maeterlinck: simbolisme, tendencia antirealista molt Important en poesía i intenta reflectir més els estats d’ànim que les Situacions. 2)Ibsen:
teatre de denuncia en que l’individu S’enfronta a la societat.

Aquests van marcar les dues tendències del teatre Modernista català, que són el simbolista/decadentista, i ideológica.
Atravès dels personatges s’expressaven les concepcions Modernistes i les seves rivalitats amb la societat, i per tant, va ser un Eficaç mètode de transmissió d’idees. Es basava en 2 tendències:Vitalista: pretén crear un estat d’opinió sobre algún Tema social / Teatre de consciencia que impulsa a l’actuació i lluita De la millora de la societat / L’artista é sentés com a individu compromés a renovar La societat.
-Aigües encantades, De Joan Puig i Ferrater

-El cor del poble, De Ignasi Iglesias
Esteticista: teatre poètic on el mñes important és Sugerir emocions, és una experiencia de totes les arts / L’artista és considerat un sacerdot de l’ar, no pot Transformar la societat, per això s’aïlla i crea un món a part, dedicat a la Creació artística.
-Pati blau, de Santiago Rusiñol

-Misteri del dolor, De Adrià Gual

ODA A Espanya: Joan Maragall és el poeta més destacat del Modernisme, aquest va estudiar dret a Barcelona però més tard es va dedicar al periodisme. La seva obra poètica esta dividida en cinc llibres. és el creador de la teoria de la paraula viva, aquesta tracta de que el poeta té un do per captar la bellesa i les paraules li venen dictades per una força superior en els moments d'inspiració.

Oda a Espanya és un diàleg entre Maragall i Espanya, però com que aquesta no contesta es converteix en un monòleg dirigit a Espanya, la qual mostra incomprensió ja que s'ha quedat enrederida. Va ser escrita al Segle XX, té un caràcter cosmopolita amb idees innovadores que miren al futur. Tracta sobre un crítica a l'actitud i mentalitat materialista i impreialista d'Espanya, fent repàs de la seva història i recordant-li el preu de la glòria.