Mercè Rodoreda: Anàlisi de la Novel·la Psicològica

Mercè Rodoreda: La Psicologia en la Seva Obra

És la producció literària de Mercè Rodoreda una anàlisi de la psicologia dels personatges?

La producció de Mercè Rodoreda s'inscriu dins de la novel·la psicològica. Aquesta es caracteritza per una anàlisi minuciosa de les transformacions que comporta el pas del temps en els personatges, sobretot femenins en les primeres etapes de la seva producció. Aquests personatges lluiten contra els seus enemics i descobreixen el significat de la vida i la seva identitat.

Característiques clau de l'obra de Rodoreda:

• Introspecció en el món interior dels personatges mitjançant una tècnica narrativa molt personal: l'escriptura parlada. Una mena de monòleg interior en el qual es produeix la identificació entre la llengua parlada o pensada de la protagonista amb la llengua del text narratiu.
• Ús de l'estil indirecte lliure.
• Substitució de l'ordre temporal lineal per un ordre alterat que respon als interessos de l'escriptora.

L'obra d'aquesta narradora presenta altres trets que la doten d'una singularitat especial i d'una alta qualitat literària. En efecte, tota la seva obra és una reflexió sobre el pas del temps. La narrativa de Rodoreda és també simbòlica; els objectes poden tenir una altra significació, poden esdevenir símbols que ajuden a perfilar l'estat d'ànim o el procés de formació del personatge.

Tot això ho apreciem en les tres etapes en què la crítica ha dividit la seva obra:

1. Aloma: considerada com la novel·la sobre la pèrdua de l'adolescència.
2. La plaça del Diamant: obra mestra de la literatura contemporània, que tracta el pas de la joventut a la maduresa.
3. La meva Cristina i altres contes: s'ocupa del tema de la vellesa i la mort, amb un to fantàstic o oníric.

La Narrativa Catalana: Dels Anys 70 a l'Actualitat

Anys 70: La Novel·la de Trencament

Als anys 70, destaca l'anomenada novel·la de trencament, que s'allunya de les tècniques narratives clàssiques. Els escriptors es caracteritzen per:

• Cercar formes expressives i estructures narratives noves.
• Reflex d'ambients urbans i de la problemàtica de personatges joves.

Aquesta literatura forma part del que s'ha anomenat contracultura. També es tracta el mite del viatge, real o literari, com una forma d'autoexploració psicològica.

Anys 80 i 90: Retorn a Formes Més Clàssiques

S'abandonen les experimentacions i, en general, es reactiva el desig de retornar a formes narratives més clàssiques:

• Es revaloritza la importància dels personatges.
• Torna la narrativa de gènere (Jaume Fuster).
• Literatura urbana: destaca el corrent narratiu anomenat realisme brut o costumisme urbà.
• L'èxit de vendes permet explicar coses en la nostra llengua. La introducció de la llengua a l'escola ha obert un mercat nou per a la literatura juvenil.

El Segle XXI: Diversitat Temàtica i Estilística

La disparitat de temàtiques i d'estils de generacions diferents fa que el panorama literari de la narrativa més recent sigui molt divers:

• Inconformisme i narració de caràcter fragmentari.
• Èxit i difusió de la literatura catalana arreu del món (Albert Sánchez Piñol).
• Continuïtat creativa d'escriptors de generacions anteriors (Quim Monzó).
• Disparitat de temàtiques i estils entre els escriptors valencians actuals.