El paper de l'Estat en l'economia

El paper de l’Estat

L’Estat és l’encarregat de vetllar per al bon funcionament del mercat a través de diverses polítiques. L’Estat a través de diferents polítiques intentarà evitar o frenar els errors del mercat:

• Inestabilitat cíclica (èpoques de recessió i expansió)
• Escassetat de béns no rendibles (falta de béns que no són rendibles per a inversors privats)
• Externalitats de la producció (deteriorament del medi ambient)
• Distribució desigual de la renda/ Abusos de les empreses (a través de la competència imperfecta)

Un error del mercat és una conseqüència negativa del funcionament del mercat i es produeix quan aquest no és eficient en l’assignació dels recursos disponibles.

El paper de l’Estat 4 funcions:

Proveïdora/Reguladora/Redistribuïdora/Estabilitzadora

Escassetat de béns no rendibles (Funció proveïdora)

Hi ha situacions en què el mercat no és capaç de donar resposta a certes demandes, com les de béns no rendibles, i que acostumen a ser de tipus social.

Els béns no rendibles són els tipus de béns que no són rendibles per a inversors particulars, però que són necessaris per al país. Això obliga a què l’Estat intervingui per a subministrar-los en forma de béns públics

Els béns públics beneficien d’una manera indivisible tota una comunitat independentment que els individus considerin que el necessiten o no. Són aquells, el consum dels quals per part d’un consumidor no exclou el consum de la resta dels consumidors, i alhora no existeix rivalitat en el consum.

Béns públics

• Producció pròpia Justícia, policia, exèrcit, educació…
• Adquisicions a empreses privades per a la distribució gratuïta posterior entre la població (enllumenat, carreteres…)
• Subvencions parcials o totals (sanitat, medicaments, habitatges socials…)

Béns no rendibles = Béns públics

Béns públics purs Per les seves característiques només poden ser oferits a tots o a ningú, ja que no hi ha rivalitat per a consumir el bé.

Béns públics no purs Hi ha certa rivalitat per a gaudir d’ells.

Co-pagaments: mètode consistent en garantir un bé públic a tothom però obligant a pagar a qui el fa servir.

Externalitats (Funció reguladora)

Les externalitats són conseqüències derivades de l’activitat econòmica, que afecten persones diferents de les que realitzen l’activitat en qüestió, però que no tenen reflex en els preus dels béns i serveis produïts:

Costos interns Costos externs o Externalitats negatives/ Beneficis externs o Externalitats positives

Costos interns Costos associats a la utilizació dels recursos productius (salaris, lloguers, interessos…)

Costos externs Costos suportats sense compensació per persones alienes a l’empresa com a conseqüència de l’activitat d’aquesta.

Les externalitats poden generar:

Cost extern (o externalitat negativa) és el cost d’una activitat econòmica que recau sobre persones diferents de les que fan aquesta activitat. L’Estat ha d’intervenir per a reduir o eliminar les externalitats negatives.

Benefici extern (o externalitat positiva) és el benefici d’una activitat econòmica rebut per persones diferents de les que fan l’activitat en qüestió. L’Estat ha d’intervenir per a fomentar les externalitats positives (ex. subvencions i regulació de patents).

Mesures principals:

• PROHIBICIÓ D’ACTIVITATS CONTAMINANTS Prohibició total d’activitats emissores de contaminació.
• LLINDARS MÀXIMS Consisteix a determinar uns límits que marquen la màxima contaminació que una empresa està autoritzada a generar, de tal manera que els qui els sobrepassin són sancionats.
• IMPOSTOS UNITARIS La quantitat que es paga està en relació directa amb el que es contamina: com més es contamina, més es paga en concepte d’impostos.
• LLICÈNCIES DE CONTAMINACIÓ Per poder contaminar cal obtenir una llicència en què s’especifica el límit d’emissió de les diverses substàncies contaminants, el període de vigència, el lloc, etc.

Política mediambiental Efecte difusió

Per implantar mesures per reduir la contaminació cal: Obtenir informació sobre el tipus de contaminació. Identificar i classificar els agents que la causen. Mesurar l’impacte de la contaminació sobre el medi natural i les persones.

Recurs comú Aquell els serveis del qual són utilitzats tant en la producció com en el consum i que no és propietat de cap individu concret.

La distribució desigual de la renda (Funció redistribuïdora)

Economia de mercat Sense intervenció externa, el mercat reproduiria la desigualtat existent i acceleraria l’empobriment entre les capes socials més desfavorides, les quals amb prou feines es comuniquen amb el mercat.

Lleis i mesures de redistribució: política fiscal La política fiscal s’expressa cada any en els Pressupostos generals de l’Estat (PGE).

L’Estat decideix quina serà la destinació (despeses públiques).

Principi d’equitat Es centra en determinar si la distribució de recursos és justa per a l'individu respecte als altres. L'equitat es mesura comparant la proporció de contribucions (impostos) i beneficis (salari) per cada persona.

La redistribució de la renda és el nom del procés mitjançant el qual l’Estat torna a distribuir, segons el principi d’equitat, fons que prèviament han estat assignats pel mercat a ciutadans amb una alta capacitat econòmica.

Tipus de despeses públiques de l’Estat

Despeses directes o reals despeses resultat d’inversions públiques i del seu funcionament propi. Despeses indirectes o de transferència despeses resultat de redistribuir entre les empreses i persones més desfavorides, gràcies als contribuents amb major capacitat econòmica.

La competencia imperfecta (Funció reguladora)

Cal incentivar un entorn competitiu entre les empreses.

Millorar la qualitat dels productes i els serveis i a ajustar-ne. Pràctiques abusives empresarials/Pactant zones d’influència/ Fixant la quantitat de producte oferit en el mercat. COM? Estimulant la innovació i el procés tecnològic/ Més accés a un major número de béns i serveis, gràcies a la reducció dels preus/Augmentant els salaris REALS, quan abaixem el preu dels béns i serveis (+ poder adquisitiu)/ Facilitant l’accés al mercat a noves empreses (+ ocupació)

Per evitar pràctiques abusives, la Comissió Nacional de la Competència (CNC) té aquestes funcions: -Aportar instruccions i fórmules de resolució per a tots els procediments en matèria de defensa de la competència. -Actuar com a àrbitre, entre les competències consultives i les tasques de promoció de la competència en els mercats. -Fomentar la transparència de les actuacions i la responsabilitat davant de la societat. -Elaborar informes sobre la situació de competència en els mercats, analitzar i avaluar els efectes de la concessió d’ajudes públiques.

L’Estat ha de defensar la lliure competència, és a dir, ha de dur a terme accions per a garantir el funcionament competitiu dels mercats, de manera que els seus beneficis arribin al conjunt de la societat.

Informació perfecta Informació real i detallada que coneix tant les empreses com els consumidors

Informació imperfecta Informació que tot i que les empreses posseeixen, és rebuda de forma incompleta pels consumidors. Pèrdua d’eficiència escassa/Pèrdua d’eficiència greu

Informació asimètrica: Informació sobre la qualitat i característiques d’un bé o servei que no està distribuïda de forma simètrica entre els consumidors i productors.

Creació de mecanismes per a equilibrar la informació, a través de controls sobre la conducta empresarial. Quan el venedor d’un producte coneix millor la seva qualitat que el comprador.

Conseqüències de la informació imperfecta SOLUCIÓ? Anys de garantia/Serveis de revisió Per suplir la manca d’informació i la desconfiança que això genera.

La inestabilitat dels cicles econòmics (Funció estabilitzadora)

Els cicles econòmics són fluctuacions de l’activitat econòmica en fases alternes d’expansió i recessió.

La inestabilitat cíclica és l’error del mercat més important, ja que afecta directament el número i característiques dels llocs de treball d’un país, i és difícil de preveure.

-Intervenir: consumir i produir béns i serveis per fomentar l’economia i suplir la falta de demanda privada.

-No intervenir: confiar que el mercat surti per si sol de la crisi i l’activitat econòmica augmenti.

La política macroeconòmica

Estudia el comportament de l’economia en el seu conjunt (ex: l’actualitat dels mercats financers,…).

La Microeconomía estudia el comportament dels agents (families i empreses) de forma individual, i el seu funcionament en el mercat.

L’Estat no només ha d’intentar corregir els errors del present mercat, sinó també organitzar l’economia pensant en el futur. El conjunt de mesures i instruments que utilitza l’Estat per intervenir en l’activitat econòmica i intentar afavorir la marxa del país s’anomena política macroeconòmica.

Política macroeconòmica conjuntural Forma d’intervenció de l’Estat a curt termini (immediats) per a aconseguir uns objectius econòmics relacionats amb la producció, ocupació i preus.

Política macroeconòmica estructural Forma d’intervenció de l’Estat a llarg termini (en un futur) per a aconseguir uns objectius econòmics relacionats amb millores dels sectors econòmics i del propi territori.

La pespectiva macroeconòmica

L’Estat no només ha d’intentar corregir els errors del present mercat, sinó també organitzar l’economia pensant en el futur. El conjunt de mesures i instruments que utilitza l’Estat per intervenir en l’activitat econòmica i intentar afavorir la marxa del país s’anomena política econòmica. Política macroeconòmica estructural/Política macroeconòmica conjuntural

L’estudi del comportament del conjunt dels agents econòmics (famílies, empreses i sector públic) genera unes magnituds anomenades variables macroeconòmiques.

Les variables macroeconòmiques s’estudien a través d’uns indicadors econòmics. Permeten quantificar numèricament, comparar la situació de diferents regions, analitzar l’evolució dels indicadors en el temps i reorientar la política macroeconòmica dels governs.

Neoliberales

• Herederos de la tradición del liberalismo clásico (A.Smith) en su creencia en la armonía del mercado
• Reivindican la plena autonomía del mercado
• El Estado debe limitarse a garantizar el libre juego del mercado y controlar la cantidad de dinero y la inflación
• Critican el peso del Estado en la economía así como la utilización de los mecanismos fiscales

L’existència de béns públics

Béns públics Hi ha situacions en què el mercat no és capaç de donar resposta a certes demandes, com les de tipus social i les dels béns no rendibles. Això obliga l’Estat a intervenir per subministrar els béns públics.

Subministrament de béns i serveis públics es concreta de diverses maneres: -Producció pròpia/ Empreses privades/Subvencionament parcial de l’adquisició

L’Estat garanteix el funcionament del sistema: Davant la desigualtat del repartiment inicial de la propietat/Aplicant mesures de redistribució de la riquesa/Oferint béns i serveis públics/Davant l’existència d’activitats

que són monopolis naturals/Controlant les empreses monopolístiques/Davant l’existència de necesitats bàsiques que el mercat no satisfà

Eficiència econòmica

Capacitat de l’Estat d’augmentar la quantitat de recursos o d’optimitzar els que hi ha mitjançant l’increment del creixement i l’ocupació, i l’estabilització dels preus.

Estat

-Funció estabilitzadora i creixement Política fiscal/Política monetària

-Funció redistributiva Equitat/Justícia social

-Funció d’eficenciència Erros del mercat/Béns públics externalitats

-Inestabilitat dels cicles ecnonòmics----Política econòmica (funció estabilitzadora)

-Escassetat de béns no rendibles----Subministrament de béns públics (funció d’eficiència)

-Externalitats negatives----Política medioambiental (funció d’eficiència)

-Competència imperfecta----Lleis antimonopoli per a la lliure competència (funció d’eficiència)

-Distribució desigual de la renda----Política econòmica (funció redistributiva)

MACROECONOMIA

-Canvis en la política macroeconòmica -Creació d’una banca pública -Control de la circulació de capitals -Reducció dràstica del frau fiscal-Desparició dels paraïsos fiscals

MICROECONOMIA

Nous tipus de gestió, producció i consum: Cooperatives, gestió dels recursos bàsics comunals (aigua, habitatge, coneixement…)

Desigualtat en la renda

Les persones amb rendes altes representen un mínim percentatge en el conjunt de la societat. L’Estat (sector públic) intervé per tractar de corregir la distribució desigual de la renda mitjançant el principi de solidaritat.

Principi d’equitat: El sosteniment de les despeses que possibiliten l’acció correctora de l’Estat ha de ser finançat per tots els seus ciutadans segons la seva capacitat econòmica.

Els impostos: El finançament de l’Estat es produeix, fonamentalment, a través dels impostos que paguem tots els espanyols. La majoria dels impostos són progressius (paga més qui té més riquesa).