Paisatges Naturals i Culturals: Biodiversitat, Acció Antròpica i Gestió

1- BIODIVERSITAT, ACCIÓ ANTRÒPICA I EL PAISATGE

La vegetació és l'element principal que defineix el tipus de paisatge natural existent, però actualment la intervenció humana és tan extensa i tan intensa que la majoria de paisatges contenen una certa artificialitat.

Biodiversitat al territori espanyol

La situació de la península (extrem sud occidental) afavoreix la presència de dos grans dominis vegetals: l'Atlàntic i el Mediterrani. A les Illes Canàries predomina el domini macaronèsic.

Efecte refugi: endemisme—> espècie pròpia d'un lloc i no de cap altre. Ex: Violeta del Teide.

Acció antròpica: intervenció de l'ésser humà que ha transformat profundament el paisatge

El paisatge és social, cultural, natural.

Factors antròpics: econòmics—> infraestructures, cultius

culturals/socials—> vestigis, visual, sonor, olfactiu

Factors Naturals: Abiòtics—> relleu

—> clima

biòtics—> vegetació, fauna

Gestió del paisatge i qualitat de vida

La gestió del paisatge implica conèixer els elements que integren i condicionen cada paisatge i també les interaccions que s'hi donen. Si es coneix o es preveu l'evolució d'un paisatge, és possible introduir-hi mesures de protecció i de conservació. Necessaris per això: l'ordenació, la planificació i la gestió per un ús racional i sostenible per reduir efectes negatius.

Tipus de paisatge

Predomini elements abiòtics: paisatges d'alta muntanya o desèrtics. Vegetació mínima. Clima i relleu elements modeladors principals.

Predomini elements biòtics: paisatges marcats per la presència determinant de la vegetació i molt menys de la fauna. Solen ser identificats com a paisatges naturals.

Predomini elements antròpics: resultat de l’activitat humana. Els éssers humans i les diferents activitats socials, polítiques i econòmiques són els responsables d'aquests paisatges culturals.

Paisatge Natural

Paisatge natural en sentit estricte. Resultat d'una interacció entre elements biòtics i abiòtics (el clima, el sòl, la vegetació i la fauna). L'acció humana no ha intervingut.

Quan parlem de paisatges naturals ens referim als paisatges potencials d'una zona que corresponen essencialment amb el bioma dominant o formació vegetal climàtica o bé els paisatges poc alterats per l'ésser humà.

Els Espais Naturals: Polítiques de Protecció i Conservació

Per protegir els espais naturals hi ha diferents figures legals que comporten diferents nivells de protecció i que depenen de diferents administracions públiques, des de l’estat fins als municipis.

Espais naturals protegits

• Parcs naturals o regionals: àrees on els ecosistemes naturals estan poc alterats i a causa de la seva bellesa o per altres factors, posseeixen grans valors ecològics, estètics, educatius i científics, i per això mereixen una conservació. Passa però que aquests es transformen en grans llocs de turisme.

• Parcs naturals: El valor natural és compatible amb les activitats humanes (habitatge, cert tipus d’agricultura...) però exigeixen una gestió estricta i un ús reglamentat, equilibrat i sostenible dels recursos.

• Reserves naturals: espais en què es procura una protecció d’ecosistemes, comunitats o elements biològics que mereixen una valoració especial. La protecció és absoluta, la intervenció exterior hauria de ser mínima.

Els espais protegits a Espanya

1970, UNESCO va iniciar el projecte l’home i la biosfera: objectiu conciliar la necessitat d'un desenvolupament sostenible amb la possibilitat d’entendre el medi com un recurs natural. Es van seleccionar àrees (ecosistemes terrestres com marítims) que es coneixen com a reserves de la biosfera i tenen com a funció principal la conservació i la protecció de la biodiversitat.

Espanya té una gran diversitat d'ecosistemes, hàbitats i espècies naturals. El 2016 es van localitzar 1449 LIC, més del 23% de tot el territori espanyol. Aquests s'inclouen a la Xarxa Natura 2000 europea. També en aquesta destaquen 644 ZEPA (zones d'especial protecció per a les aus).

La protecció del paisatge

El Conveni Europeu del Paisatge insta les diferents societats europees a definir els seus objectius de qualitat paisatgística de manera que serveixin com a referent per a les polítiques d’ordenació i planificació territorial i també perquè siguin útils per als ciutadans.

Mesures de política ambiental

La legislació obliga que abans que s’aprovi i s’iniciï la construcció de grans obres públiques es faci una avaluació de l’impacte ambiental, s’analitzi l’impacte que aquest farà. Certes empreses estan obligades a fer auditories ambientals per obtenir informació ambiental i avaluar-la.

Repercussions Ambientals de les Activitats Econòmiques

El canvi climàtic

Els éssers humans són uns agents que poden influir sobre el canvi climàtic. Canvi climàtic antropogènic és el canvi climàtic d’origen humà.

L’efecte hivernacle i l’escalfament global

Efecte hivernacle: l’energia solar escalfa la superfície terrestre que torna a l’espai exterior mentre que la resta és retinguda pels gasos de les capes superiors de l’atmosfera i provoquen l’escalfament. Sense efecte hivernacle la temperatura de la terra seria de -22oC, gràcies a l’efecte la temperatura mitjana és de 14oC.

Els últims anys, aquests gasos de l’atmosfera s’han elevat enormement i impedeixen que surti a l’espai exterior part de l’energia que es crea a la terra, provocant l’escalfament global.

L'escalfament global i els oceans

L’escalfament global fa que la temperatura mitjana dels oceans hagi augmentat un 0.1oC. A l’Antàrtida ha augmentat un 0.2oC, provocant el desglaç.

Segons les prediccions, abans del 2050 el volum de glaç haurà disminuït un 60%. L’augment de temperatura en els oceans pot transformar totalment el ritme dels oceans i dels continents i també crea huracans, tifons i altres alteracions tèrmiques.

S’ha triplicat el ritme anual d’ascens del nivell mitjà del mar. Puja 10mm l’any.

Abast del canvi climàtic

S'intenta minimitzar les causes i els efectes de l’escalfament global provocat per la natura, però ara la causa essencial és l’acció humana i el ritme accelerat, impedint a la natura la regeneració dels gasos i fent que les conseqüències siguin imprevistes i afectin a generacions posteriors.

S’ha observat que les temperatures estan augmentant molt (1,68oC a Espanya), també ha disminuït les nevades.

La destrucció del paisatge

Factors humans ajuden a destruir-los.

Pluja àcida

Absorció per la pluja d’elements contaminants que hi ha en suspensió a l’atmosfera. Les emissions de l’atmosfera es barregen i produeixen sulfúric i àcid nítric, això es desplaça i precipita en forma de pluja àcida.

Problemes d'acidificació del sòl, de les aigües superficials i dels aqüífers, i la corrosió d’edificis, monuments...

El desboscament

Està augmentant per l’efecte de l’efecte hivernacle, els arbres talats frenarien per mitjà del procés de fotosíntesi si haguessin estat conservats.

L’erosió i la desertificació

Una de les conseqüències més greus de la destrucció del paisatge és l’erosió que genera desertització. Espanya és el país de la UE amb la desertificació més alta. L’única solució és la recuperació progressiva de la cobertura vegetal protectora pròpia del paisatge originari.

Els incendis

Incendis forestals, una de les conseqüències principals de la destrucció del paisatge. Causes del foc:

• Sequedat

• Abandonament de les explotacions agràries no rendibles, fa augmentar les zones boscoses

• Augment de les segones residències i l’increment de l'ús de vehicles tot terreny fa créixer el risc d’incendis.

L’empremta ecològica

És un indicador de la sostenibilitat que resumeix per a cada individu quina és l’àrea necessària per produir els recursos que utilitza i per assimilar els residus que genera. L'objectiu és avaluar l’impacte sobre el planeta d’una manera de viure determinada.

La biocapacitat per habitant en el planeta arriba a ser de 1,7ha, però cada ésser humà està gastant 2,9ha.

Espanya actualment està a 4 ha.