Orígens del Pensament Filosòfic i Racional

Què és la filosofia?

La filosofia pot ser entesa com un saber que estudia qüestions que no poden ser objecte d'altres disciplines, com el sentit de l'existència. Neix a Jònia al s. VI a.C. Es diu que el primer filòsof va ser Pitàgores, qui assistia als Jocs Olímpics per observar, aprendre i entendre les coses.

Pensament preracional: mite i màgia

Aquest pensament recorre a personatges llegendaris com els déus. Són relats imaginatius o fantàstics; l'autor del mite és sempre desconegut o col·lectiu i posseeixen un caràcter tradicional i acrític. Com que els mites són anònims, es transmeten de pares a fills tal com venen donats per la tradició.

Del pensament mític al logos

Sorgeix amb els pensadors de l'Escola de Milet. El "miracle grec" considera que el pensament racional va aparèixer sense un origen clar, però és el resultat de l'evolució del pensament físic: no tot és arbitrari en el mite, sinó que també existeix un intent per apropar-se a la realitat i donar-li un sentit, a causa de factors culturals i econòmics.

El logos es caracteritza pel seu caràcter:

• Racional: Es basa en arguments lògics i en observacions de l'experiència.
• Sistemàtic: Exigeix que totes les seves afirmacions estiguin relacionades i jerarquitzades.
• Crític: No admet res sense un examen racional i sosté que tot coneixement pot ser rebutjat amb arguments i raons.

Comparativa: Pensament mític vs. racional

Pensament mític

Els fenòmens de la natura no es poden explicar i són deguts als déus. Explica el món mitjançant relats fantàstics; són explicacions que no accepten la revisió, ja que es tracta d'una explicació tradicional.

Pensament racional

Els fenòmens tenen una naturalesa i principis o causes naturals que permeten el seu coneixement. Es val de la raó per conèixer les lleis del món. El coneixement racional està en constant revisió i s'accepten noves explicacions que millorin les existents; es tracta d'una explicació crítica.

Filosofia antiga: Sofistes, Sòcrates i Plató

Els sofistes es van centrar en el concepte de veritat. Sòcrates els va retreure la seva atenció per allò útil en lloc del vertader. Plató va afirmar que, a més del món físic, material i canviant, hi havia un altre món fora de l'espai i del temps anomenat intel·ligible, que era perfecte i immutable. En aquest món es troben les veritables definicions dels conceptes universals, als quals només s'accedeix mitjançant la raó per arribar al coneixement vertader.