Escepticisme Descartes

1. Per què diu Descartes que els sentits no "ens poden assegurar mai res si no hi intervé l'enteniment"? Feu referència.. Quest

Amb aquesta frase, Descartes vol dir que l’única manera de saber el veritable coneixement o les veritats absolutes és mitjançant la raó.
Descartes es basava en el dubte metòdic, dubtar de qualsevol cosa (de les matemàtiques, de Déu, dels sentits, i en especial, dubtava de la possibilitat que existeixi la relitat que ens envolta). Descartes tenia dues hipòtesis: que tot fos un somni (res és real) i el geni maligne ( que, potser, hem estat creats per un Déu que ens obliga a enganyar-nos sistemàticament, que ha disposat la nostra naturalesa de tal manera que creiem estar a la veritat quan realment estem en l’error). 

Descartes, després de tots aquest dubtes, finalement té un certesa i es sobre la seva existència. Afirma que realment existeix, i és perquè ell pensa, imagina, reflexiona, per tant, lo únic que realment sap és que ell existeix. 

Descartes per tal de poder entendre i demostrar que Déu és una idea innata es va basar en les següents hipòtesi. Deia que si pot dubtar, vol dir que no és perfecte, ja que hi ha més perfecció en el coneixement. Deia que si ell no és perfecte, la idea de perfecció també és una idea que es troba en la seva ment. Deia que la idea de perfecció no pot ser una idea adventícia, perquè el món sen’s presenta com una realitat imperfecta i doncs, no pot haver-hi més realitat en l’efecte que en la seva causa. Però, també deia que no podia ser una idea factícia, ja que el dubte en mostra la nostra imoperfecció. És a dir, la idea de perfecció no pot ser causada per un ésser imperfecte. Per tant, la idea de perfecció és una idea innata, ha de procedir d’algú diferent a Descartes i ha de ser més perfecte que ell. Així que aquest ésser perfecte és la causa de la idea de perfecció és Déu.

Descartes deia que si ell tenia una idea clara i distinta del seu cos extens i existeix un Déu perfecte i veraç, aquest Déu, que m’ha creat racional, no pot permetre que m’enganyi quan faig ús adequat de la meva raó. Així doncs, la bondat de Déu, em garanteix que la grandíssima inclinació o tendència natural humana a creure en l’existència de les coses extenses no es enganyadora. 

Segons la visió cartesiana, la raó o l’enteniment va estar utilitzada per resoldre els seus grans dubtes, per poder aconseguir la veritat absoluta, i no haver de basar-se en els sentits. Per tant, la veritat pot ser coneguda mitjançant la raó, però primer ens hem de basar en el dubte metòdic. Però, del primer que hem de dubtar, és dels nostres sentits. Doncs això és el que critica Descartes en aquesta frase del text.

2. Creus que Descartes te raó quan defensa que l'ànima és més fàcil de conèixer que el cos? Raona la resposta

Des del punt de vista de Descartes, és més fàcil conèixer l’ànima que el cos, ja que ell dubte dels sentits. Com que és racionalista, els sentits només ens ensenyen coses dubtoses i per tant, el coneixement del cos és dubtós perquè es fa amb els sentits. Per això, és més fàcil conèixer l’ànima a través de la raó que el cos a través dels sentits.

Personalment opino que és més fàcil conèixer el cos mitjançant els sentits, perquè mai he arribat a conèixer l’ànima. Avui dia, el cos es coneix molt bé gràcies als avenços científics i biològics. En canvi, l’ànima o psique, mai no es pot conèixer, ja que el comportament i caràcter de les persones és totalment imprevisible i depeén de molt factors. Potser m’equivoco i em fio dels sentits i deixo de banda l’enteniment i la raó, però per a mi, les coses sensibles són més demostrables que les coses que no podem arribar a percebre pels sentits, com l’ànima.