Òrgans, Euro i Polítiques Clau de la Unió Europea (UE)
Òrgans Clau de la Unió Europea (UE)
Tribunal de Justícia
Exerceix la funció judicial. El formen un jutge de cada país membre, que es renova cada cinc anys. És l’òrgan màxim de justícia a nivell europeu.
Tribunal de Comptes
S'encarrega que tot funcioni correctament a nivell financer a la UE, i de detectar possibles fraus, desviaments de capital o simplement controlar que les despeses i els ingressos siguin legals i adequats.
Altres Òrgans de la UE
Òrgans Consultius
El Comitè Econòmic i Social Europeu s’encarrega de representar els sindicats, empreses i altres grups socials. El Comitè de les Regions representa les autoritats locals i regionals.
Òrgans Financers
El Banc Europeu d’Inversions s’encarrega de concedir préstecs a llarg termini. El Fons Europeu d’Inversions tracta d'ajudar les petites i mitjanes empreses (PIMES). El Banc Central Europeu (BCE) és l'autoritat financera màxima, que regula l'activitat monetària.
Òrgans Especialitzats
El Defensor del Poble transmet les queixes dels ciutadans a les autoritats de la UE.
La Unificació Monetària: L'Euro i el BCE
L’objectiu de la UE era la formació d’una unió econòmica i monetària, que es va aconseguir parcialment el 1999, quan es va instaurar el Banc Central Europeu com a organisme central regulador. En aquell moment, es va implantar una única moneda: l’euro.
Perquè aquesta moneda funcionés, es van establir tres fases de convergència. Cada estat havia d’assolir uns criteris comuns referits a:
- Una inflació limitada.
- Un tipus d’interès concret.
- Un dèficit i un deute públic sota control.
Els països que no van adoptar l’euro van quedar fora de l’eurozona. Amb la desaparició de la pesseta a Espanya, van pujar els preus i la inflació, però gràcies a l’euro, es van agilitzar i simplificar els tràmits i les transaccions financeres.
La crisi financera iniciada el 2008 ha fet palesa la necessitat d’avançar cap a una unió econòmica més profunda, especialment en les àrees fiscal i pressupostària, per tal d’evitar les distorsions provocades per una moneda comuna que s’adapta difícilment a economies tan diferents. Aquest procés de convergència econòmica suposaria una pèrdua progressiva de sobirania de cada estat i un augment de les competències dels organismes de la UE, que es convertiria de fet en un estat confederal.
Unificació Social i Política Exterior Comuna
El 1992, el Tractat de Maastricht va crear les bases de la ciutadania europea, que permet als habitants de la UE circular lliurement per qualsevol territori.
Gràcies a l’acord de Schengen del 1995, actualment és possible creuar sense limitacions les fronteres internes de 28 països europeus (gairebé tots els de la UE més altres que no en formen part). En canvi, les fronteres externes s’han potenciat per tal d’evitar la immigració il·legal. La UE també pretén crear una política exterior i de seguretat comuna.
Política Regional Europea i Fons Estructurals
Dins la UE, hi ha grans desigualtats entre les regions de diferents països. Per reduir aquests desequilibris, es va crear una política regional europea, que aporta ajudes en forma d’inversions en infraestructures o en formació.
Es van crear els fons estructurals i els fons de cohesió, provinents del pressupost anual de la UE i gestionats per la Comissió Europea.
Molts dels països membres de la UE més recents són candidats prioritaris per rebre fons europeus. El seu ingrés ha disminuït les mitjanes europees i ha apujat la situació d’Espanya, que ha deixat de rebre nombrosos ajuts.