Kore del pèplum

Aquesta obra és el Kore de Pèplum, és d’autor desconegut, va ser realitzada al 530 aC o sigui, al s.VI aC.  Actualment la trobem al Museu de l’Acròpolis d’Atenes i el seu lloc d’origen va ser a l’Acròpolis d’Atenes. Es tracta d’una talla de marbre de Paros i exempta de 1,21 m d’altura. La seva tipologia és d’escultura dempeus i és policromada, queden restes de policromia en els cabells pèl rojos, als ulls, a la boca i al brodat de la túnica.

És una escultura simètrica, podem dividir l’estàtua en dues meitats iguals excepte els braços que trenca la rigidesa dels altres elements corporals. Té una posició frontal del cos, del rostre i de la túnica, ja que es veuen plecs que cauen en vertical. També fa ús de la geometria en la forma dels cabells, aquests no tenen gens de moviment. És una representació vestida amb una túnica.

Té una actitud estàtica, per donar-li una mica de moviment l’autor li fa avançar lleugerament la cama esquerra amb el gest de caminar, tot i la rigidesa de l’escultura podem veure un somriure tímid en el rostre. És una escultura elegant i refinada.

L’estil en el qual trobem aquesta escultura és el grec arcaic.
Les principals característiques d’aquest estil són l’antrocentrisme, l’home com a eix central influenciat pel filòsof Protagòres, l’home està sotmès a l’home col·lectiu i no al poder extern. La segona característica és la religiositat, els grecs establien un sentiment de relació amb les divinitats, molts cops eren ofrenes a un Déu. La tercera característica és la bellesa, consideraven la bellesa com una de les coses més importants del seu art, el que no era bell era pecaminós, la bellesa es centrava amb la raó matemàtica i el seu objectiu era assolir la bellesa màxima. La quarta és el marbre com a material bell, aquest era el material principal, i desprès el bronze que va suposar un avanç molt important en l’escultura grega ja que d’aquí va sorgir una altra tècnica, la fosa.

L’escultura grega va ser influenciada per l’escultura egípcia, ho podem veure per la fisonomia de les estàtues. Però a diferència d’aquestes hi introdueix la nuesa i el fet de que no tenien un suport posterior. L’escultura arcaica mostra una evolució del Naturalisme.

El nom de Kóre de Pèplum ve del grec, Kóre vol dir noia i Pèplum és l’estil de vestit que porta, també se’n diu túnica dòrica.

Tenien diferents funcions, per una banda moltes vegades eren ofrenes dedicades a una divinitat, podien servir com a representació d’un déu, per lloar a un atleta que havia guanyat en les competicions esportives o podien ser un recordatori d’un home a la seva tomba.

Aquesta escultura va ser feta en la Grècia clàssica durant el període Arcàdic.
Aquesta etapa es considera el fonament de la cultura occidental. Va tenir molta influència en l’Imperi ROMà. La societat d’aquella època estava caracteritzada per: la divisió entre l’home lliure i l’esclau, la diferència entre l’home i la dona, la importància de la religió i la poca importància de l’estatus social. Els homes lliures eren els que podien ser ciutadans i rebre la protecció completa de la llei a qualsevol ciutat-estat. Els esclaus tenien el dret de tenir una família i de poder comprar terres però no posseïen cap poder Civil. Durant aquesta època l’educació era privada, només podien estudiar els que posseïen més diners. L’activitat física també era molt important, a totes les ciutats hi tenien gimnasos, eren exclusius pels homes, pistes per córrer. També potenciaven la música, el teatre i la poesia i constantment feien festivals que eren esdeveniments d’entreteniment i cultura.

L'obra que anem a comentar és Discòbol, feta per l'escultor Miró i datada el segle V a. C. Actualment es troba al Museu Nacional Delle Terme a Roma, tot i que hi han altres còpies en altres museus. L'original era una fosa de bronze, però aquesta es tracta d'una talla de marbre, exempta, dempeus i monocroma.

Podem veure a Discòbol, un home fort, nu, jove en un moment màxim de tensió apunt de llançar un disc. La seva cara és inexpressiva i presenta gestos arcaics:
Somriure, ulls, cabells... Té tots els músculs en tensió i el tors girat. Inclina el capendavant i tira el braç dret enrere (per agafar impuls a l'hora del llançament). Tot el pes recau sobre la cama dreta. És una escultura totalment proporcionada però no té eixos de simetria.
Les línies dominants són les diagonals i la línia corba.

L'obra presenta moviment, l'instant abans en el que Discòbol llançarà el disc

Pertany a l'estil del grec clàssic que es caracteritza pel Naturalisme de les obres amb una major captació del moviment i una preocupació per explorar les emocions. L´home nu esdevé el símbol de la bellesa. I els cossos apareixen en actituds de repòs i expressió serena.

Es va perdent la rigidesa i la frontalitat .

Miró va ser un escultor i bronzista prestigiós. Les fonts històriques el recorden per la gran varietat de la seva obra. La seva obra va destacar pel Naturalisme, l'equilibri de proporcions i el dinamisme de les figures. Va ser l'artista del moviment. Altres obres de Miró: Atenea i Màrsies

Altres obres de la època: Dorífor de Políclet. El precedent és l'estil arcaic i el conseqüent l'estil hel·lenístic.

El significat de l'obra és figurativa, ja que podem reconèixer la forma masculina i perfectament la seva silueta, rostres i detalls, i alhora al·legòrica perquè tracta el tema de l'ideal de la bellesa perfecta. Representa un jove atleta, en la seva màxima plenitud física, que es troba a punt de llançar el disc, en un moment decisiu en els Jocs Olímpics. Els atletes eren considerats herois.

La seva funció era commemorativa.
Els guanyadors dels jocs aconseguien una altíssima consideració social i se'ls hi feien escultures commemoratives en honor seu.

En la segona meitat del segle V a. C, durant el govern de Pèricles, Atenes és el gran centre polític i artístic de l'Hèl.Lade. És el moment de la Democràcia a Atenes, l'època del seu màxim esplendor, quan la ciutat dirigia l'aliança militar de la Lliga de Delos per aturar l'amenaça dels perses. El triomf dels grecs en les Guerres Mèdiques va enfortir la consciència i identitat històrica de la cultura grega. Per als grecs suposava el triomf de la llibertat contra la tirania i de la moderació contra la desmesura, on el ciutadà és el protagonista i no el cap d'estat o religiós. D'aquesta manera l'art s'aproxima a l'home i perd la funció d'estar al servei d'un ordre superior. L'home es converteix en la mesura de totes les coses (antropocentrisme) i també en el centre del saber. L'artista es basarà en l'observació de la natura, en la seva experiència i en la raó com a principi de coneixement, això estarà en la base de la creació artística.