Mosaics bizantins Catedral Monreale

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el 26 de Diciembre de 2025 en catalán con un tamaño de 22,78 KB

SANTA SOFIA DE CONSTANTINOBLE

CONTEXT HISTÒRICLa religió islàmica, que té els seus orígens en els inicis del segle
VII, prové d'Aràbia i es basa en els ensenyaments de Mahoma, el profeta. L'silamisme es va estendre per pèrsia, l'Orient mitja , Àsia central, Turquia, Índia, nord d'África i la península ibérica. La religió musulmana va marcar les pautes segons les quals havia de desenvolupar-se l'art islàmic.ESTIL I Característiques forma part de l'estil art islàmic. L'art islàmic era eclèctic. L'art islàmic adopta elements bizantins i cristians. Decoració calligràfica. Diferències artístiques segons les zones i les èpoques que el caraceritzin. . DESCRIPCIÓ FORMAL.La catedral de Monreale és una de les més grans obres de l'art normand al món. Es fon amb l'art musulmà que imperava a Sicília abans de la conquesta normanda. El rei Guillem II, fa edificar en 1172 una església i al costat d'ella un monestir benedictí, amb un magnífic claustre amb 228 columnes decorades profusament amb arcs d'inspiració musulmana i capitells molt treballats. Es van importar de Constantinoble mosaics, esmalts i portes de bronze. El més important de la catedral, són sens dubte, els magnífics mosaics, el conjunt decoratiu més gran, - s'estén sobre 6.430 metres quadrats -, que ens ha arribat, més grans, fins i tot, que els de Sant Març de Venècia. Es van necessitar 2.200 kg. D'or i van participar en la seva elaboració, artistes no només sicilians, sinó bizantins, grecs i venecians, enviats pel Papa per a la decoració dels murs. L'ESTIL de la catedral és sincrètic, és a dir que uneix elements de l'arquitectura nòrdica normanda, com les torres en la façana, amb elements de l'art musulmà, com la decoració geomètrica o els mosaics. Són molt interessants les portes de bronze, una de les quals és obra del magnífic escultor Bonanno Pissano, que representen històries de la Bíblia en 46 panells. L'interior de la catedral està decorat amb mosaics amb fons d'or que narren històries i passatges de la Bíblia, Antic i Nou Testament, temàtica que comprèn des de la Creació del món fins a la Pasión de Crist, seguint una cronologia lineal d'esquerra a dreta. L'absis està presidit per un colossal Pantocràtor i en els dos registres inferiors, es pot veure a la Teotocós, arcàngels i sants. Aquests mosaics repeteixen temes que podem veure a la Capella Palatina de Palerm, que era la capital del regne normand. D'influència bizantina té especial rellevància la disposició del programa iconogràfic que decora els espais del temple; la jerarquització espacial dels temes està en consonància amb la importància teològica de cadascun dels personatges representats. TEMÀTICA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ A partir de 1174 s'inicien les sèries de mosaics més extensos per a la catedral de Monreale, portades a cap per artistes bizantins. Però l'esquema decoratiu dels mosaics orientals, es va haver de adaptar a l'obra arquitectònica de l'església: sota de l'arcuació de la nau central es situen escenes del Gènesi. Els temes del sacrifici d'Isaac, Rebeca en el pou i Jacob lluitant amb l'àngel, estan adaptats a l'espai pla dels arcs i amb un estil dinàmic i narratiu.

MESQUITA DE Còrdova:

CONTEXT HISTÒRICLa religió islàmica, que té els seus orígens en els inicis del segle VII, prové d'Aràbia i es basa en els ensenyaments de Mahoma, el profeta. L'silamisme es va estendre per pèrsia, l'Orient mitja , Àsia central, Turquia, Índia, nord d'África i la península ibérica. La religió musulmana va marcar les pautes segons les quals havia de desenvolupar-se l'art islàmic.ESTIL I Característiques forma part de l'estil art islàmic. L'art islàmic era eclèctic. l'art islàmic adopta elements bizantins i cristians. Decoració calligràfica. diferències artístiques segons les zones i les èpoques que el caraceritzin. TEMA ICONOGRAFIA SIGNIFICAT I Funció. L'esplendor de Còrdova va començar al s.VIII, una vegada la van haver conquerit els àrabs; aleshores s'hi van constir 300 mesquites i molts palaus. L'antiga basílica de san Vicente va ser compartida per musulmans i cristians fins a l'any 784.La mesquita tenia una funció religiosa pero estava lligada a una funció política perque l'obligatorietat de l'oració permitia als califes controlar de prop les classes aristocratiques i polítiques. les ampliacions també van tenir com a finalitat acollir en el recinte sagrat una població cada vegada mes nombrosa. Durant el Segle XVI es va construir al bell mig de la sala d'oració una catedral cristiana que desfeia la Concepció espacial de la mesquita. L'afegitó, que desllueix el conjunt monumental, a ser el preu que va pagar aquest maavellos edifici islàmic per a sobreviure.

MOSAICS DE L'ABSIS DE LA CATERAL DE MONTREALE

CONTEXT HISTÒRIC.La religió islàmica, que té els seus orígens en els inicis del segle VII, prové d'Aràbia i es basa en els ensenyaments de Mahoma, el profeta. L'silamisme es va estendre per pèrsia, l'Orient mitja , Àsia central, Turquia, Índia, nord d'África i la península ibérica. La religió musulmana va marcar les pautes segons les quals havia de desenvolupar-se l'art islàmic.ESTIL I Característiques forma part de l'estil art islàmic. L'art islàmic era eclèctic. L'art islàmic adopta elements bizantins i cristians. Decoració calligràfica. Diferències artístiques segons les zones i les èpoques que el caraceritzin. DESCRIPCIÓ FORMAL La catedral de Monreale és una de les més grans obres de l'art normand al món. Es fon amb l'art musulmà que imperava a Sicília abans de la conquesta normanda. El rei Guillem II, fa edificar en 1172 una església i al costat d'ella un monestir benedictí, amb un magnífic claustre amb 228 columnes decorades profusament amb arcs d'inspiració musulmana i capitells molt treballats. Es van importar de Constantinoble mosaics, esmalts i portes de bronze. El més important de la catedral, són sens dubte, els magnífics mosaics, el conjunt decoratiu més gran, - s'estén sobre 6.430 metres quadrats -, que ens ha arribat, més grans, fins i tot, que els de Sant Març de Venècia. Es van necessitar 2.200 kg. D'or i van participar en la seva elaboració, artistes no només sicilians, sinó bizantins, grecs i venecians, enviats pel Papa per a la decoració dels murs.L'ESTIL de la catedral és sincrètic, és a dir que uneix elements de l'arquitectura nòrdica normanda, com les torres en la façana, amb elements de l'art musulmà, com la decoració geomètrica o els mosaics. Són molt interessants les portes de bronze, una de les quals és obra del magnífic escultor Bonanno Pissano, que representen històries de la Bíblia en 46 panells. L'interior de la catedral està decorat amb mosaics amb fons d'or que narren històries i passatges de la Bíblia, Antic i Nou Testament, temàtica que comprèn des de la Creació del món fins a la Pasión de Crist, seguint una cronologia lineal d'esquerra a dreta. L'absis està presidit per un colossal Pantocràtor i en els dos registres inferiors, es pot veure a la Teotocós, arcàngels i sants. Aquests mosaics repeteixen temes que podem veure a la Capella Palatina de Palerm, que era la capital del regne normand. D'influència bizantina té especial rellevància la disposició del programa iconogràfic que decora els espais del temple; la jerarquització espacial dels temes està en consonància amb la importància teològica de cadascun dels personatges representats. TEMÀTICA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ A partir de 1174 s'inicien les sèries de mosaics més extensos per a la catedral de Monreale, portades a cap per artistes bizantins. Però l'esquema decoratiu dels mosaics orientals, es va haver de adaptar a l'obra arquitectònica de l'església: sota de l'arcuació de la nau central es situen escenes del Gènesi. Els temes del sacrifici d'Isaac, Rebeca en el pou i Jacob lluitant amb l'àngel, estan adaptats a l'espai pla dels arcs i amb un estil dinàmic i narratiu.

SANT VICENÇ DE CARDONA:

CONTEXT HISTÒRIC.Sants vicenç de cardona es va construir durant l'etapa culminant de l'arquitectura del primer ROMànic.L'art Romànic es va iniciar al Segle X i va aribar a la seva màxima esplendor al Segle XII i cap al XIII va deixar pas al gòtic.ESTIL I Característiques.Es d'estil ROMànic català. L'arc de mig punt es molt utilitzat, el material mes comú es la pedra, la llum hi penetra per unes obertures escasses i estretes, les voltes d'aresta i de canó s'utilitzen nomes per a la coberta, les cúpules s'utilitzen normalemt als creuers dels temples.TIPUS PLANTA...Planta basilical. L'edifici se suporta mitja´çant murs i pilars que exhibeixen formes complexes. Els pilars de la nau central estan decorats am arcs de ressalt. Cada tram de volta de canó de la nau central es correspon amb 3 petites voles d'aresta de les naus laterals. Exterior:ofereix imatge de voluns ordenats amb una organització geomètrica. Les parets externes de les naus laterals i del transsepte estan ornades amb parelles de lesenes. Interior:es destaquen les línies corbes generades per les voltes i pels arcs. Precedit per in atri que s'estén per la fa´çana de ponent. Es distribuit amb molta claredat i està molt ben definit espaialment. La nau central es 2 cops d'ample les naus laterals. SIGNIFICAT I Funció. Es una antiga abadia canònica. A final del Segle XI la comunitat va esdevenir ima canònica agustiniana; la formaven un abat, 12 canonges i diversos sacerdots. Va conviure al monestir fins al'any 1592 en que l'esglèsia va ser secularitzadai es va convertir en col·legiata. Va ser un encàrrec personal del vescompte bermon. Va ser construit per a servir d'edifici de culte. La comunitat canònica s'hihavia establert fins l'any 1029 per el monestir i l'església van ser convertits en caserna l'any 1794.

PORTALADA DE SANTA María DE RIPOLL

CONTEXT. Va ser un dels principals receptors de la cultura medieval. Contruida en el moment de maxima esplandor del monestir.

MAJESTAT BATLLO

CONTEXTva ser un dels principals receptors de la cultura medieval. Contruida en el moment de maxima esplandor del monestir.L'art Romànic es va iniciar al Segle X i va aribar a la seva màxima esplendor al Segle XII i cap al XIII va deixar pas al gòtic ESTIL I Característiques es d'estil ROMànic català. L'arc de mig punt es molt utilitzat, el material mes comú es la pedre, la llum hi penetra per unes obertures escasses i estretes, les voltes d'aresta i de canó s'utilitzen nomes per a la coberta, les cúpules s'utilitzen normalemt als creuers dels temples.Característiques FORMALS ESTRUCTURALS TECNIQUES I MATERIALSObra representativa dels Crist en majestat ROMànic i de l'escultura ROMànica catalana. Figura desproporcionada no es conserva tota la talla va ser construida a partir de 8 peces articulades i hi falten els peus també tots els dits ma dreta i uns quants ma esquerra. No manté un criteri de propocionalitat pel que fa a l'anatomia del cos. El cap no porta corona. La majestat va vestida amb una túnica llarga modelada a partir de franges paral·leles. Túnica llarga de franges parale·les amb cenyidor. Els braços estàn fet a part, mànigües amb plec oblicus. La túnica es blava amb cercles vermells i figures vegetals verds. Sanefes d'escriptura cúfica amb la inscripció "Ihs nazarenus rex iudeorum".Simetría. detallisme al cabell i barba.CONTINGUT I Significació.El Crist és un personatge viu, per demostrar la seva victòria sobre la mort. Déu regna després del seu martiri. Actitud majestàtica, legitimitat del poder diví.Funció.Obra de funció religiosa, destinada al culte, amb una finalitat també didàctica, com és comú en l'art ROMànic en escultura i pintura.

MARE DE Déu DE VEICANA

CONTEXT. Va ser un dels principals receptors de la cultura medieval. Contruida en el moment de maxima esplandor del monestir.

l'art Romànic es va iniciar al Segle X i va aribar a la seva màxima esplendor al Segle XII i cap al XIII va deixar pas al gòtic. ESTIL I Característiques es d'estil ROMànic català. L'arc de mig punt es molt utilitzat, el material mes comú es la pedre, la llum hi penetra per unes obertures escasses i estretes, les voltes d'aresta i de canó s'utilitzen nomes per a la coberta, les cúpules s'utilitzen normalemt als creuers dels temples.Característiques Curiosament, el Nen seu a la dreta i sosté el llibre de les escriptures en horitzontal.
Tallada en fusta policromada, la imatge fou treballada en un bloc piramidal, en el qual sesculpí la figura de María i part del tron; aquest es buidà per tal dalleugerir-ne el conjunt. El Nen i les columnes laterals del tron foren tallades a part i adossades al bloc principal per mitjà de coles i alguns claus de forja que encara es conserven. També resten, ara de manera visible, els trossos de la tela de lli usats per a tapar les juntures en el procés de preparació del suport per al policromat. La policromia original conservada és poca. No obstant això, ha permès esbrinar els tons generals que decoraven la imatge: el vermell, com a color predominant; el blau, emprat per a les sabates i el mantell matern; el verd, per al seient del tron, i el negre, per al dibuix, els perfils i les ornamentacions. De tot el conjunt destaca la decoració del tron, que es conserva en força bon estat: les columnes presenten, sobre fons vermell dibuixos de sanefes romboïdals en blanc i negre que enllacen amb escuts triangulars de fons dargent i torre dagulles. En els espais que hi ha entre les columnes, shi representen arcuacions diverses emmarcades per línies negres.Presenta decoració heràldica, la qual cosa no és estranya en aquest tipus de trons, però el desconeixement dels llinatges que representen no permeten avançar en la seva anàlisi.ICONOGRAFIA SIGNIFICAT I Funció Marededéu sedent amb linfant en actitud de beneir a la falda. El seu posat és hieràtic i mostra una marcada frontalitat.
Durant ledat mitjana el cristianisme preferí el símbol,la representació de les seves veritats,i deixà de banda lexpressió dels sentiments i el Realisme. Com lart de Bizanci i lart copte -dels quals és hereu directe-,el ROMànic es caracteritza pel rigor dogmàtic i per un hieratisme solemne. Lescultura informava visualment sobre un tema religiós i mirava de provocar el respecte en lobservador i potenciar la devoció i la pregària i defugia qualsevol expressivitat i moviment. Eren figures que es distanciaven voluntàriament de la seva humanitat i potenciaven la frontalitat per evitar distraccions a lhora de contemplar-les. Les marededéus acostumaven a ser encarregades per lEsglésia:monjos,bisbes i capellans pagaven les obres i nescollien els temes. De vegades,però,eren donacions de senyors feudals que volien guanyar-se el seu raconet a la destra del Senyor i esperaven que lEsglésia intercedís per ells davant de Crist jutge.Darrere de cada imatge de la Mare de Déu hi ha una llegenda. Algunes vegades van ser trobades en una font per algú que hi passava per casualitat; unes altres vegades eren en algun indret amagat fins que van ser descobertes per un pastor que duia a pasturar el ramat...Lobjectiu daquesta obra és clar: havia de servir per recordar al poble els ensenyaments de lEsglésia. També formava part de la litúrgia,ja que participava en lofici de la missa i la duien en processó.

CONJUNT ICONOGRAFIC DE SANT CLIMENT DE TAÜLL

CONTEXTva ser un dels principals receptors de la cultura medieval. Contruida en el moment de maxima esplandor del monestir.L'art Romànic es va iniciar al Segle X i va aribar a la seva màxima esplendor al Segle XII i cap al XIII va deixar pas al gòtic ESTIL I Característiques es d'estil ROMànic català. L'arc de mig punt es molt utilitzat, el material mes comú es la pedre, la llum hi penetra per unes obertures escasses i estretes, les voltes d'aresta i de canó s'utilitzen nomes per a la coberta, les cúpules s'utilitzen normalemt als creuers dels temples.Característiques FORMALS. Els contorns de les figures són remarcats per un dibuix gruixut de traç enèrgic. En aquest conjunt iconogràfic l'artista utilitzà uns colors excepcionals i hi feu servir una gamma més intensa sense barrejar colors i amb una preferència clara pels blaus , els verds clars, els grocs i els vermells. L'estructura compositiva es fa ressò de la trsdició de dividir l'absis en diversos registres. El primer, amb el Pantocràtor, els àngels i els apòstols, representa el cel; i el segon representa a l'Església. La simetria domina la pintura, tant verticalment com horitzontalment, com per exemple en la figura central de Crist. La resta de figures del fresc omplen un pla únic i estan disposades en franges paral·leles a partir d'una estructuració juxtaposada. Presideix la composició la figura del Pantocràtor, a l'interior de la màndorla o ametlla mística, assegut sobre una sanefa que representa la volta celeste. La imatge de Crist pren unes dimensions sobrehumanes en comparació de la resta de components del fresc i beneeix amb la mà dreta i amb l'esquerra sosté el llibre de les escriptures. El que més destaca són els ulls penetrants que expressen l'autoritat d'un déu disposat a jutjar. A més el flanquegen les lletres alfa i omega, que signifiquen el principi i el fi de totes les coses. El primer registre està dedicat al cel; el segon a l'Església i faltaria un tercer, que no es va arribar a fer, que simbolitzaria la Terra. La pintura de l'absis és antinaturalista i el tema és únicament i exclusivament religiós. La funció d'aquesta pintura és eminentment didàctica

SANTA María DEL MAR

CONTEXT.El Gòtic va néixer al cor de frança, aquest moviment se sol dividir en 3 períodes:període de formació: les construccions recorden les romaniques per la pesadesa i robustesa. Període de plenitud: predomina de formes més esveltes, lleugeres i elegants i període de decadencia: ornamentaio exuberant i perdua de l'harmonia característica de l'etapa anterior.ESTIL I Característiques. Es d'estil Gòtic catala. Planta de la catedral de 3 o 5 naus longitudinals; pinacle la fncio del qual es decorativa; gran verticalitat i lluminositat que transmeten als fidels el sentiment d'espiritulitat característic del cristianisme.; parets perforades amb finestrals de vitralls que deixen enrere les parets massisses del ROMànic; arcbotants i contraforts per tal de contrarestar les carregues de les voltes.CARACTERÍSTIQUES FORMALS.De l'exterior:El conjunt ofereix una sensació d'equilibri i harmonia que deriva tant de la combinació harmoniosa de línies i proporcions com de la seva austeritat . Es tracta d'un espai de formes depurades que es tanca a l'exterior . Els murs són llisos i les seves façanés es tracen amb gran simplicitat . El predomini del mur sobre el va li dóna un aspecte robust i massís . La raó pot ser tant per limitar l'entrada de l'excessiu sol mediterrani com per servir d'edifici defensiu en cas d'atac , ja que estava just al barri portuari . Les finestres són estretes i allargades . La façana occidental o principal és la més decorada amb una imponent porta de doble esqueixada , que no obstant això amb prou feines rep escultura i algunes motllures i traceries arquitectòniques . El més notable potser sigui la rematada del gablet amb un floró . La rosassa , reconstruït al Segle XV , queda emmarcat entre dos contraforts llisos.CARACTERÍSTIQUES DE L'INTERIOR I DE LA PLANTA DE L'ESGLÉSIA. Si la sensació externa és l'horitzontalitat , l'interior , en canvi , amb pilars de tan sols 18 metres , transmet una sensació de verticalitat i amplitud total. Aquesta sensació s'aconsegueix gràcies als recursos següents: La planta es compon de tres naus sense creuer i amb un deambulatori . Un model està a cavall entre l'habitual de tres naus i el denominat " de saló" .
La nau principal comprèn quatre trams quadrats coberts per voltes de creueria simple . L'amplitud d'aquestes voltes i l'espai creat causar sensació . L'amplada de suport a suport és de 13 x 13 metres , dimensió només superada pels 23 metres de la nau única de la catedral de Girona . La gènesi d'aquest gran espai ja es troba en el sistema dels edificis construïts a principis del Segle XIII , amb arcs diafragmàtics apuntats amb coberta de fusta com els utilitzats en el dormitori del monestir de Santes Creus .
Les naus laterals també es rematen amb voltes de creueria encara que amb una clau més senzilla. També tenen prop de 13 metres de costat per 7,5 metres de profunditat . A través d'elles arriba la il · luminació principal de l'edifici . Els contraforts s'aprofiten per instal · lar entre ells tres capelles laterals per cada tram . El mur es porta fins a la fi d'aquests , no sobresortint en planta .