Oferta i Demanda: Conceptes Clau i Tipus de Mercats

Introducció a l'Oferta i la Demanda

L’oferta i la demanda determinen la quantitat que es produeix de cada bé i el preu a què cal vendre’l. El mercat és on s’intercanvien lliurement els béns i serveis.

La Demanda

Definició de Demanda

La demanda és la quantitat demandada d’un bé que vol i pot comprar un consumidor.

Llei de la Demanda

La llei de la demanda estableix una relació inversa entre el preu (P) i la quantitat demandada (Q). Quan el preu baixa, la quantitat demandada augmenta i viceversa.

Aquesta relació inversa s'explica per dos efectes:

• Efecte substitució

  Quan augmenta el preu d’un bé, la quantitat demandada d’aquest bé es reduirà, perquè el seu consum se substituirà pel d’un altre que s’ha abaratit relativament. Exemple: Compràvem natilles Danet (el preu ha pujat), ara en compro menys o en compro de marca blanca. Quan P augmenta, Q disminueix.

• Efecte renda

  Davant l’augment de preu d’un bé, es consumirà una menor quantitat de tots els béns, inclòs el bé que s’ha encarit. Exemple: Les natilles pugen de preu i això fa que, comprant les mateixes, la nostra capacitat adquisitiva disminueixi i puguem adquirir menys d’altres béns i menys d’aquest bé (incloent-hi les natilles Danet).

Funció de Demanda

La funció de demanda expressa la relació entre la quantitat demandada d’un bé (Q) i les variables que influeixen en el seu consum: preu (P), renda (Y), preus d’altres béns relacionats (P2), i els gustos (G).

Q = D(P, Y, P2, G)

L'Oferta

Definició d'Oferta

L'oferta es refereix a les intencions de venda dels productes.

Llei d'Oferta

La llei d’oferta estableix una relació directa entre el preu i la quantitat oferta. Com més alt sigui el preu d’un bé o servei, més beneficiosa serà la seva producció i més gran serà la quantitat oferta. En augmentar el preu, s’incrementa la quantitat oferta.

Equilibri de Mercat

Preu i Quantitat d'Equilibri

El preu d’equilibri és aquell per al qual productors i consumidors han arribat a un acord ple, on la quantitat demandada és igual a la quantitat oferta.

La quantitat d’equilibri és la quantitat oferta i demandada, comprada i venuda a aquest preu.

Desequilibris de Mercat

• Excés d'oferta (Excedent)

  Es produeix quan la quantitat oferta és superior a la quantitat demandada.

• Excés de demanda (Escassetat)

  Es produeix quan la quantitat demandada és superior a la quantitat oferta.

Tipus de Béns

Segons la Relació amb la Renda

• Bé normal

  L’augment de la renda eleva la quantitat demandada a cada preu. Exemple: Una família guanya més i pot consumir més mantega.

• Bé de luxe

  Augmenta la renda i la quantitat demandada del bé augmenta en una proporció més gran que la renda. Exemple: Un cotxe esportiu.

• Bé de primera necessitat

  Augmenta la renda i la quantitat demandada del bé augmenta en una proporció menor que l’augment de la renda. Exemple: La llet.

• Bé inferior

  La quantitat demandada disminueix amb l'augment de la renda. Exemple: Anar menys en autobús per un altre mitjà de transport.

Segons el Preu d'Altres Béns

• Béns substitutius

  Si l'augment del preu d’un d’aquests eleva la quantitat demandada de l’altre, sigui quin sigui el preu. Desplaça la corba de demanda de l’altre bé cap a la dreta. Exemple: En augmentar el preu del bitllet d’autobús, augmentarà la demanda de viatges amb tren.

• Béns complementaris

  Si l'augment del preu d’un d’aquests redueix la quantitat demandada de l’altre. Desplaça la corba de demanda de l’altre cap a l’esquerra. Exemple: En augmentar el preu de la gasolina, els consumidors redueixen la demanda de cotxes per a tots els preus.

Elasticitat-Preu de la Demanda

Mesura de la Sensibilitat

L'elasticitat-preu de la demanda mesura la sensibilitat de la quantitat demandada davant alteracions en el preu.

Ep = (Variació percentual de la quantitat demandada) / (Variació percentual del preu)

Tipus d'Elasticitat

• Demanda elàstica (Ep > 1)

  Una reducció del preu incrementarà l’ingrés total i un augment el reduirà.

• Demanda inelàstica (Ep < 1)

  Una reducció en el preu disminuirà l’ingrés total i un augment l’incrementarà.

Tipus de Mercats

Competència Perfecta

En un mercat de competència perfecta o mercat competitiu, moltes empreses accepten els preus de mercat que resulten de la lliure oferta i demanda. Són exemples els productes agrícoles o les primeres matèries, on hi ha llibertat de barreres d'entrada i sortida.

Característiques de la Competència Perfecta

• Molts compradors i venedors, de manera que cap productor pot influir en el preu de mercat.
• Els béns oferts pels venedors són homogenis.
• Les empreses són preu-acceptants, accepten els preus establerts.
• Les empreses poden entrar i sortir lliurement. Exemple: El blat.

Beneficis en Competència Perfecta

Si hi ha beneficis extraordinaris, entren noves empreses. Si apareixen pèrdues, surten empreses. A llarg termini, no hi haurà beneficis extraordinaris ni pèrdues.

Competència Monopolística

La competència monopolística es caracteritza per moltes empreses amb poc control sobre el preu, a causa de la diferenciació de productes. Produeixen béns i serveis semblants però diferenciats per una marca. La publicitat i la imatge de marca són de gran importància.

Característiques de la Competència Monopolística

• Mercat atomitzat.
• Béns diferenciats.
• Poder de mercat limitat.
• No hi ha barreres d’entrada i sortida.

Oligopoli

Un oligopoli es caracteritza per pocs oferents que produeixen béns homogenis i amb molts compradors. Tenen control sobre els preus, però han de tenir en compte els acords amb els seus rivals (càrtel); en cas contrari, entren en guerres de preus. Hi ha una interdependència estratègica. Exemple: Els bancs.

El Càrtel

Un càrtel és un acord entre empreses que actuen en conjunt com un monopoli.

Monopoli

En un mercat monopolístic (o monopoli), una sola empresa produeix tota l’oferta, ja que és l’únic oferent i, per tant, pot decidir el preu. Es caracteritza per l'homogeneïtat del producte i l'existència de barreres a l’entrada.

Competència Imperfecta

La competència imperfecta existeix quan els productes no són homogenis, encara que tinguin la mateixa funció; això depèn de l’empresa que els subministra. Les empreses que la integren tenen la capacitat d’influir en el preu del mercat actuant individualment.