L'Observació i l'Avaluació a l'Educació Infantil: Guia Completa

Mòdul 1

1. L'Observació al Servei d'una Pràctica Reflexiva i Autònoma

(Rosa Sellarés)

L'observació és una capacitat i una competència de les persones que s'exerceix de manera més o menys conscient i controlada a totes les edats.

* Observar a l'Escola: La Importància d'Estimular la Capacitat d'Observació

La importància d'estimular la capacitat d'observació a l'escola, per tal de formar ments despertes i ciutadans amb esperit crític, s'ha assenyalat al llarg de la història de la pedagogia.

Actualment són moltes les escoles que es proposen estimular la capacitat d'observació dels infants, però no és tan freqüent la utilització de sistemes d'observació per part dels mestres en la pràctica professional.

* Què Observar, Com i Per Què

Cal saber en primer lloc què observar, com i per què.

Hi ha molts tipus d'observació: qualitativa o quantitativa; directa o indirecta; passiva o activa; participant o no participant.

Es pot emprar com a:

• Mètode: com a procediment que permet obtenir respostes a qüestions que interessin a partir de la recollida i anàlisi d'informació qualitativa i sistemàtica.
• Tècnica: que subministri informació complementària a altres formes de recollida de dades.
• Instrument: d'intervenció psicopedagògica.

* La Pràctica Quotidiana i l'Observació

Els mestres tenen poc temps per observar i han de prendre decisions ràpides.

2. L'Ètica en el Pensament i Obra Pedagògica de L. Malaguzzi

(Hoyuelos)

L'educació comença amb la imatge del nen.

Primera Estratègia del Principi Ètic 1

Segons Malaguzzi hem de parlar menys i escoltar més. A més a més ens explica que hem d'escoltar perquè el nen trobi un sentit al que fa, perquè trobi sentit a comunicar. Escoltar per: Observar, interpretar, metacognició.

Segona Estratègia del Principi Ètic 1

Observar per Malaguzzi és molt més que mirar, l'observació parteix dels dubtes, de preguntes... Segons ell, els infants són grans observadors. A més a més, ens explica que l'observació és un valor que genera una expectació en el nen i que per a un nen sentir-se observat significa sentir-se vist i valorat.

Metàfora de la Sonda

La sonda: Magaluzzi usa aquesta metàfora per remarcar la importància de traspassar la façana, el primer que observa a simple vista i anar més enllà, fer una investigació més en profunditat que ens permeti arribar a observar les coses més amagades dels infants. Es tracta d'establir hipòtesis, diversificar i ajustar la nostra forma d'observar un moment concret.

Al final hem d'avaluar les dades obtingudes i autoavaluar la metodologia que hem usat si escau.

Indica una perforació, un projecte d'investigació que pretén cercar i profunditzar en un determinat aspecte i intentar desvetllar la complexitat de les riqueses amagades dels nens. Aquesta sonda produeix hipòtesis, interpretacions, valoracions, crítiques i autocrítiques que ens han de conduir a relacionar els resultats amb altres situacions i experiències, i a tornar a plantejar noves hipòtesis que haguem de sondejar.

3. La Pedagogia de l'Escolta: Una Perspectiva Des de Reggio Emilia

(Rinaldi)

Escoltar és fonamental a Reggio Emilia. És la base tant per al plantejament pedagògic com per al plantejament polític.

L'objectiu que caracteritza Reggio Emilia és la recerca de sentit, i entenen l'escola com un lloc actiu que recerca el sentit perquè sense sentit no es pot viure, els infants tenen el desig de cercar el sentit a les coses.

Alguns Sentits de l'Escolta

• L'escolta ha de ser oberta i sensible a les necessitats.
• Ens hem d'escoltar a nosaltres mateixos.
• L'escolta és generada per la curiositat.
• L'escolta produeix preguntes, no respostes.
• L'escolta és emoció.

4. L'Escoltar com a Dimensió Terapèutica

El saber escoltar està considerat una peça clau en els processos terapèutics. Hi ha aspectes implícits en escoltar i és important tenir-los present per poder dur a terme una bona escolta.

Vivim en una societat on la gent no escolta, la conseqüència de tot això és el poc espai per a la reflexió i el temps d'escolta.

Per això és important tenir en compte: el no emetre judicis previs ni resistir a les distraccions.

Mites sobre l'Escolta

• Que escoltar i sentir són la mateixa cosa.
• Que escoltar és un procés natural.

Funcions de l'Escolta

• Recepció de la informació.
• Empatia.
• Discriminació.
• Afirmació de l'altre.

Motius per Escoltar

• Escoltar és lúdic.
• Escoltar per aprendre.
• Escoltar per avaluar.
• Escoltar per empatitzar.

Tres Psicòlegs que Potenciaren la Dimensió Terapèutica de l'Escolta

1. Carl Rogers
2. Eugene Gendlin
3. Robert Carkhuff

Bloquejos Interpersonals en l'Escolta

• Àrea física: cansament, son, distraccions...
• Àrea emocional: s'han de saber posar els sentiments a part.
• Àrea cognitiva: és el més complicat, començant per les distraccions més tot el que ens preocupa o tenim dins el nostre cervell.

Mòdul 2

5. Una Tipologia de l'Observació en Observar les Tipologies Educatives

(Postic, M.; Ketele, J.M.)

Funcions de l'Observació

Hi ha cinc funcions essencials a l'hora de crear o d'utilitzar un instrument d'observació:

• Funció descriptiva: s'observa per descriure els fenòmens o una situació.
• Funció formativa: s'observa per retroaccionar i es retroacciona per formar.
• Funció avaluativa: s'observa per avaluar, s'avalua per decidir i es decideix per actuar.
• Funció heurística (o observació invocada): quan l'activitat està orientada a fer hipòtesi que donin significació a la informació recollida.
• Funció de verificació (o observació provocada): l'objectiu és verificar una hipòtesi.

L'Autor de l'Observació

Tipus d'Observadors

• Observador independent: l'observador observa un grup sense integrar-se en ell.
• Observador participant: l'observador s'integra en el grup i en la vida d'aquest. Es poden distingir diferents tipus:
  • Observació participant passiva: l'observador entra en el joc, observa però no toca res. Està indicada per a descobrir i estudiar a fons un món estrany i gens familiar.
  • Observació participant activa: l'observador duu a terme rols efectius que poden arribar a modificar determinats aspectes de la vida del grup.

També es poden distingir tres rols dels observadors: el d'observador-participant, que participa en els esdeveniments, observa i registra la informació; el de participant-observador que observa des del principi sense participar (només si els alumnes demanen la seva ajuda); i el d'ajudant a disposició del professor o els alumnes.

L'Objecte de l'Observació

• Observacions referides a fets o a representacions

Sobre fets: quan orienta la seva atenció sobre les característiques de la situació objecte de l'observació, sobre els comportaments o sobre les interaccions interpersonals.

Sobre representacions: quan intenta recollir opinions, diferents maneres de percebre les coses o els comportaments, o donar sentit o atribuir una causa.

• L'observació atributiva o narrativa

Segons la naturalesa del seu objecte serà atributiva quan se centri en la presència o absència d'un o varis objectes, de determinades característiques en un objecte i d'una acció en un objecte.

L'observació narrativa se centra en el desenvolupament de les accions, sobre la successió dels estats (físics, afectius...) que acompanyen el desenvolupament d'una acció, sobre els efectes d'una acció i sobre les conseqüències de les accions.

• L'observació alospectiva o introspectiva

Observació introspectiva (o autospectiva): s'ha d'entendre l'observació del subjecte (o d'una observació en què està implicat) per ell mateix.

Observació alospectiva: l'observació d'un subjecte (o de la situació) és duta a terme per un altre.

6. Per a Què Observar? En l'Observació del Nen

(Irwin, Bushnell)

L'observació té dos objectius importants: és una ajuda per a sobreviure i un instrument per facilitar l'aprenentatge.

Algunes de les nostres habilitats d'observació són intuïtives, d'altres les hem d'aprendre i perfeccionar-les mitjançant la pràctica.

L'observació és una habilitat que hem de dominar per cinc raons:

1. És un mitjà per generar hipòtesi o idees: el professor genera idees sobre com s'estén l'aprenentatge i el fa més interessant i significatiu en observar els infants, perquè esbrina què pensen, què entenen i amb què gaudeixen.
2. És un mitjà per proporcionar un quadre més realista de conductes o successos que altres mètodes de recollida d'informació.
3. És un mitjà per trobar resposta a preguntes específiques.
4. És un mitjà per ajudar-nos a comprendre la conducta dels infants.
5. És un mitjà d'avaluació.

7. L'Avaluació i l'Observació

(Bassedas i Huguet)

És Objectiva l'Avaluació?

Gràcies a diferents treballs sabem que els judicis i les valoracions que fem de l'alumnat sovint estan influïts per diferents factors. Aquestes valoracions depenen de les expectatives que ens n'hem format i aquestes tenen una gran influència sobre el rendiment de l'infant a l'escola. D'altra banda, el comportament del professorat molt sovint està influenciat per les seves pròpies expectatives. Però tot això no solament passa a l'escola, sinó que també passa en les famílies i en altres contextos educatius i socials.

Així mateix, sabem que com més positiva és la imatge que ens formem d'un alumne, més tendència tenim a avaluar-lo positivament i a animar-lo i a l'inrevés. Cal que anem molt en compte i no fem judicis i valoracions precipitades, sobretot en aquestes edats en les quals l'infant està immers en un procés de desenvolupament i sobre el qual a l'escola tenim la responsabilitat d'incidir-hi de manera positiva.

Per a Què s'Avalua?

En aquesta etapa la finalitat bàsica de l'avaluació és que serveixi per intervenir, per prendre decisions educatives, per observar l'evolució i el progrés de l'infant i per plantejar-se si cal intervenir o modificar determinades situacions, relacions o activitats a l'aula.

En aquesta etapa no té sentit pensar en l'avaluació únicament amb la finalitat d'emetre judicis o d'acreditar, ja que existeix el perill d'etiquetar i de condicionar les possibilitats de l'infant. Al contrari, hem d'intentar proporcionar a tot l'alumnat la possibilitat de viure experiències d'èxit perquè tots els infants tinguin ganes i confiança per aprendre i créixer amb els seu grup de companys.

Avaluar l'Alumnat en Diferents Moments

Hi ha tres tipus d'avaluació necessària a l'escola: l'avaluació inicial, l'avaluació formativa i l'avaluació sumativa.

L'Avaluació Inicial

L'avaluació inicial es pot realitzar quan s'inicia una unitat didàctica, quan es comença un nou curs escolar o a l'inici d'una activitat determinada i compleix diverses funcions: s'utilitza per extreure informació sobre allò que saben o no saben els infants; és útil per planificar, programar i presentar més bé l'activitat que es treballarà; i afavoreix que els infants puguin donar sentit a allò que fan a l'escola i s'impliquin més activament en les activitats de l'aula.

L'Avaluació Formativa

És l'avaluació que es realitza de manera més progressiva i paral·lelament a les diferents situacions i activitats que es realitzen. Té la finalitat de proporcionar informacions que serveixen per ajustar o canviar l'actuació educativa, especialment a partir de l'observació activa i de l'escolta.

En aquestes situacions també s'avalua allò que l'infant sap fer amb l'ajut o interacció amb les altres persones (ZDP).

A l'etapa d'educació infantil, quan s'adopten enfocaments globalitzadors, els tres tipus d'avaluació apareixen molt relacionats i amb una funció clarament reguladora.

L'Avaluació Sumativa

L'avaluació sumativa es realitza al final d'un procés d'ensenyament-aprenentatge amb la finalitat d'extreure informacions sobre allò que han après els infants en relació amb els continguts que s'han treballat. També té una funció reguladora per poder replantejar el procés d'ensenyament que s'ha dut a terme.

Avaluació i Atenció a la Diversitat

L'avaluació és indispensable per valorar si es realitza una atenció adequada a la diversitat d'alumnes que els ajudi a avançar i a desenvolupar-se.

D'una banda, es poden avaluar i revisar les activitats per veure si permeten nivells d'exigència diferents i adequats a les diverses competències dels infants. A partir de l'avaluació inicial, formativa i sumativa es poden conèixer les diferents dificultats i necessitats de l'alumnat i anar planificant situacions d'ensenyament més diversificades.

D'altra banda, l'avaluació ha de servir per conèixer com es concreta en el grup la diversitat i quines necessitats individuals se'n generen. Aquesta avaluació més individualitzada s'ha de comptar amb la col·laboració de la família.

En els casos en què hi ha necessitats educatives especials, l'avaluació exigeix una tasca compartida i coordinada entre diferents professionals i amb una retroalimentació continuada amb el context familiar.

Com s'Avalua?

Per avaluar, hem de recollir aquella informació que és pertinent en un moment determinat; la necessària per poder interpretar i entendre el que passa de manera que ens serveixi per regular la nostra intervenció i per comprendre millor els infants i les seves necessitats.

L'educadora ha de procurar aprendre a observar, intentant mantenir una actitud receptiva i oberta.

Aquesta observació requereix l'aprenentatge d'uns procediments determinats, d'unes tècniques i unes habilitats que no s'aconsegueixen d'un dia per l'altre. L'observació no ha de ser passiva i neutral, sinó que progressivament, a mesura que se n'és més capaç, és important fer una observació participativa en la qual s'estimuli la pròpia curiositat.

Un instrument útil que alguns mestres utilitzen per aprendre a observar i a reflexionar sobre el que passa a l'aula és el diari de classe.

La Comunicació de l'Avaluació i els Seus Efectes en el Futur Escolar de l'Alumne

L'avaluació que la mestra fa de l'infant influeix i condiciona la imatge que l'infant es va formant en relació amb les seves capacitats i amb les seves possibilitats de seguir amb un cert èxit la seva escolaritat.

Compartir l'Avaluació amb els Infants

En les situacions educatives i d'interacció es fan comentaris i valoracions sobre els diferents infants, sovint ignorant la seva influència. Així doncs, cal aportar valoracions d'una manera més conscient i intencional, amb la finalitat d'ajudar-los a aprendre millor i a començar a regular el seu comportament.

La valoració que es realitzarà anirà relacionada amb l'avaluació inicial i amb la formativa, a mesura que es vagi observant el seu progrés i el seu esforç. Així es complirà aquesta funció motivadora i estimulant de l'avaluació que animarà l'infant a continuar treballant i a arribar al màxim de les seves possibilitats.

Compartir l'Avaluació amb la Família

En aquestes edats cal compartir l'avaluació que es realitza a l'escola amb les valoracions, les observacions i els comentaris del pare i la mare en relació amb el seu fill.

No es tracta de donar informacions i valoracions unilaterals, sinó també de recollir altres visions, contrastar amb la família el que observem a l'escola per anar construint una visió oberta de l'infant.

Les Entrevistes amb les Famílies

En aquesta etapa és necessari fer una entrevista com a mínim al llarg del curs escolar. Tradicionalment, s'ha considerat el final de curs un bon moment per fer aquesta entrevista.

Aquestes, tenen la finalitat d'informar sobre l'avaluació final de curs (l'avaluació sumativa) i tenen poca incidència en el procés d'aprenentatge i evolutiu que té lloc al llarg de tot el curs escolar.

Des d'una perspectiva d'avaluació formativa té molt més sentit prioritzar les entrevistes que es realitzen dins el curs escolar.

Pautes d'Observació. Proposta d'Instruments per als Diferents Nivells de l'Escola Bressol i del Parvulari

L'observació és el recurs principal en l'educació infantil per realitzar l'avaluació dels infants en els diferents moments.

Les pautes estan organitzades seguint l'organització en àrees dels currículums de l'etapa i estan pensades per realitzar l'avaluació formativa. També es poden utilitzar per plantejar activitats d'avaluació inicial o sumativa.