Conceptes Clau de la Comunicació: Llenguatge, Signes i Funcions

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,4 KB

Definicions Clau de la Comunicació

Comunicar-se implica establir quelcom en comú amb algú i compartir informació de diferents tipus, idees, actituds, etc.

Què implica comunicar-se?

  • Escoltar, veure, percebre, parlar, mirar, etc.
  • Tots els éssers vius, a qualsevol nivell sociològic, utilitzen el llenguatge, incloent expressions corporals i gestos naturals i espontanis.

Conceptes Fonamentals del Llenguatge

Llenguatge
És la facultat que tenen els éssers humans per emetre missatges mitjançant un sistema de signes.
Llengua
És el codi constituït per un sistema de signes que s'utilitza per a comunicar-nos (p. ex., l'idioma).
Parla
És la realització concreta de la llengua, és a dir, l'ús que cada individu en fa (el to, el volum, l'accent, el timbre, etc.).
Codi
S'utilitza per comunicar-se i és un conjunt de signes que han d'estar relacionats entre si mitjançant unes pautes.

El Signe Lingüístic

El signe és un element que es pot percebre pels sentits i fa referència a alguna part de la nostra realitat.

Components del Signe

  • Significant: És la part material del signe que es percep pels sentits (la forma).
  • Significat: És la idea que el signe material suscita en la ment (la imatge mental o concepte).

Tipus de Signes

Icones
Són signes que s'assemblen al que signifiquen, és a dir, a la realitat que representen.
Símbols
Són signes que no s'assemblen a la realitat a la qual fan referència.
Indicis
Són signes que apareixen espontàniament a la natura i que serveixen com a indicadors d'alguna activitat o acció (poc normalitzats).
Signes Lingüístics
Són signes exclusivament humans i inventats. Es poden combinar entre si d'acord amb unes normes per formar unitats superiors (p. ex., article + verb + adjectiu) i no s'assemblen a la realitat que representen.

La Funció Simbòlica

Per poder vincular idees i objectes reals amb els símbols que els representen, l'ésser humà necessita una funció cerebral que li permeti dur a terme aquesta connexió. Per tant, per expressar qualsevol pensament, l'ésser humà fa ús de formes de representació o simbolització.

Es podria concretar dient que els signes són elements que estan en substitució d'altres. És a dir, un signe A està en substitució d'un element B, on veure A porta a pensar o interpretar B.

Exemple: Imaginar-te com serà l'aniversari de demà quan t'ho estan explicant.

Funcions del Llenguatge

Instrumental
És un recurs que s'utilitza per demanar o reclamar als altres.
Reguladora
Serveix per regular o modular la conducta dels altres, manant o exigint.
Interaccional
Té la finalitat de relacionar-se amb la resta (p. ex., una comunicació educada).
Heurística
Serveix per preguntar-se i reflexionar sobre tot allò que interessa.
Imaginativa
S'utilitza per crear, innovar o fer veure que...
Informativa
És un recurs que serveix per explicar o manifestar als altres una informació objectiva.

Components Essencials del Llenguatge

  1. Contingut (Semàntica)

    Fa referència al significat del missatge a nivell semàntic. (Entenc el que vull dir?)

  2. Forma (Com es diu)

    És l'aspecte extern del que es parla. Fa referència al COM ES DIU i està creada per tres conceptes:

    • Morfologia: És l'estudi de l'estructura i la formació de la paraula.
    • Fonologia: Descriu la manera en què els sons s'articulen en una llengua en particular.
    • Sintaxi: Estudia les regles que regeixen la combinatòria de les diferents unitats de la llengua.
  3. Ús (Pragmàtica)

    Per fer servir el llenguatge, és necessari que principalment existeixi una intencionalitat comunicativa. Aquest paràmetre s'anomena la PRAGMÀTICA.