Nul·litat de ple dret

Límits substancials

• Els principis generals del dret à les normes reglamentàries els han de respectar.
• La interdicció de l’arbitrarietat.
• Respecte dels límits de les potestats discrecionals à la potestat reglamentària es discrecional perquè dins un reglament caben diverses formes de regulació però hi ha un marge de decisió.
• Reserves materials a favor de la llei à la norma reglamentària no pot regular les matèries reservades a la llei perquè serà nul.
  Només ho podrà fer com a reglament quan la llei ja ha regulat els elements essencials i bàsics de la matèria. La llei ha d’habilitar.
• Irretroactivitat de les normes reglamentàries.
• Tècniques per atacar o impugnar els reglaments il·legals à primerament cal preveure quin tipus de Sancíó d’invalidesa preveu l’ordenament pels reglaments nuls: nul·litat o anul·
  Litat.

El règim que s’aplica es el de la nul·litat

L’anul·labilitat és el règim que normalment s’aplica al dret administratiu però no als reglaments. Exigeix sempre la reacció del particular. S’estableix en favor del particular que es troba afectat per la il·legalitat de determinats actes jurídics i l’ordenament li permet reaccionar en un breu període de temps, transcorregut el qual es subsana i ja no es pot atacar; preval la seguretat jurídica en front dels vicis. Aquest règim està previst per vicis que no transcendeixen del propi interès dels particulars. La nul·litat s’aplica quan estem davant vicis que afecten a l’interès generals i, per tant, no es pot fer dependre la nul·litat de la reacció dels particulars. El consentiment del particular no importa i no està subjecte a un termini.
S’ha de declarar si el particular recorre, però hi ha l’obligació de l’administració si se n’adona, d’anul·lar allò que és nul de ple dret. Per tant, pot i ha de reconèixer d’ofici. Té efectes erga omnes.

Perquè l’ordenament estableix nul·litat pels reglaments il·legals?

Si apliquéssim l’anul·labilitat i no s’ataqués la norma reglamentària passat un període de temps, quedaria subsanada i posteriorment no podria impugnar-se. Tindríem una norma inferior a la llei que l’està contradient i que no es podria impugnar- Quedaria integrada al reglament i s’estarien vulnerant les lleis. Llei 30/92 art. 62.2 que diu que també seran nul·les de ple dret les disposicions administratives (reglaments) que infringeixin l’ordenament jurídic.

• Medis de reacció que l’ordenament ha previst en front dels reglaments il·legals:

• Remei passiu: inaplicació del reglament il·legal que continua vigent perquè no s’ha eliminat de l’ordenament. En cas d’error podríem aplicar-lo.
• Remei actiu: permet anul·lar el reglament. N’hi ha de varis tipus:

• Declaració d’ofici de la nul·litat del reglament exercida per l’administració.
• L’acció de nul·litat pel particular.
• Recurs contenciós – administratiu  directes i indirectes

• Inaplicació de la norma reglamentària il·legal à així com les lleis obliguen de forma directa i. En cas d’inconstitucionalitat només podrà sol·licitar-se recurs per part dels legitimats. En canvi, un reglament que infringeix la llei, no és aplicable perquè s’aplicaria la llei. Qualsevol subjecte de dret, hauria de fer el judici previ sobre si el reglament s’adapta o no a les lleis.

Si no és així, el que s’haurà de fer és aplicar les lleis. Els tribunals, davant aquesta il·legalitat, no han d’aplicar el reglament. Qualsevol òrgan judicial de qualsevol ordre ha de fer aquest enjuiciament previ, però a efectes de decidir la nul·litat del reglament, només ho pot fer l’ordre contenciosa.

Aquest enjuiciament previ també l’han de fer els funcionaris a l’hora de realitzar qualsevol acte.

És un remei poc efectiu perquè no elimina el reglament i pot donar-se el cas que un tribunal no l’apliqui i un altre sí. No dóna seguretat jurídica.  

• Declaració d’ofici de la nul·litat del reglament exercida per l’administració à les administracions poden rectificar declarant la nul·litat d’una norma reglamentària que han dictat amb vici perquè és il·legal.

L’administració necessitarà dictamen previ del Consell d’Estat o òrgan equivalent en les CCAA per declarar la nul·litat d’ofici. És vinculant. Això és així perquè la derogació té efectes futurs (ex nunc) i la nul·litat té efectes cap enrere (ex tunc). Com que la nul·litat té efectes més greu, s’ha volgut posar un paràmetre perquè l’administració no dicti la nul·litat d’una norma de manera arbitrària.

Constatada la nul·litat i establert així pel dictamen, té l’obligació d’anul·lar el reglament.

• Acció anul·litat exercida pels particulars à es qüestiona si aquesta sol·licitud és realment una acció de nul·litat o és una simple petició. No és clar perquè la llei no diu res al respecte.  
  • Recurs contenciós – administratiu à la jurisdicció competent és la contenciosa – administrativa. Art. 25 LJ, el recurs contenciós – administratiu s’admet en recursos contra reglaments. Es pot fer de manera directa.

Qualsevol persona física o jurídica que acrediti un interès legítim pot interposar el recurs. El termini per interposar-lo és de dos mesos comptats a partir del dia següent de la publicació de la norma impugnada. Aquest és el recurs indirecte.
Els recursos indirecte es quan s’impugna directament una norma perquè impugnen un acte d’aplicació d’una norma fonamentat en que és nul perquè ho és la norma de la qual rep aplicació. L’acte es pot impugnar, però i el reglament? Sembla que aquesta també s’ha d’anul·lar perquè sinó podria ser fruit de diversos actes nuls que caldria anul·lar. Això no té perquè fer-ho el mateix ordre jurisdiccional que entén sobre la impugnació dels actes.