Nova Reforma de 1866 i crisi política de 1933 a Andorra: resum

La Crisi Política de 1933 i la Destitució del Consell General

Un cop destituït el Consell General (CG), els delegats permanents acorden (17 de juliol de 1933) les següents mesures:

1. Modificar el sistema electoral: sufragi universal masculí.
2. Formar un consell provisional, on els membres eren nomenats per les dues delegacions permanents.
3. Fer públiques les reunions del CG.

L'Organització de l'Assemblea Magna

S'organitza l'Assemblea Magna, marcada pels següents fets:

• Destitució il·legal del CG.
• No acatar les ordres dels coprínceps.
• Nous membres del consell provisional es neguen a acceptar el càrrec.
• Es preveuen eleccions al CG per sufragi universal masculí.

Mesures del Consell General davant la Crisi

Davant d'aquests fets, el CG actua amb una sèrie de mesures:

Mesura Econòmica

Es va privar de recursos econòmics al CG bloquejant el compte bancari a la Banca Fornesa de la Seu d'Urgell.

Mesura Militar

El 18 d'agost de 1933 van entrar a Andorra 50 gendarmes per complir ordres dels coprínceps. El CG va protestar davant la Societat de Nacions, i les tropes es van quedar al país fins al 9 d'octubre de 1933 a causa de la vaga general dels treballadors de FHASA.

Mesura Política

Es van convocar properes eleccions el 31 d'agost de 1933, on qualsevol home andorrà resident i major de 25 anys podia votar.

La Nova Reforma de 1866: Modificació del Sistema Electoral

La Nova Reforma de 1866 va significar per a Andorra una modificació i reglamentació fonamental del sistema electoral. A curt termini, la principal conseqüència va ser l’accés a la sindicatura de Guillem d’Areny-Plandolit i l’inici dels projectes de terciarització econòmica amb les concessions per a l’establiment a Andorra de cases de joc.

Bases de la Nova Reforma

Anton Maestre va convocar reunions de diferents delegats de totes les parròquies on es van elaborar les bases de la reforma político-administrativa. Les principals modificacions proposades eren les següents:

1. Dret de vot a tots els caps de casa.
2. Incompatibilitat entre el càrrec de conseller general i el de cònsol o conseller de Comú.
3. Durada del càrrec per quatre anys.
4. Renovació de la meitat dels Consellers – general o de Comú – cada dos anys.
5. Limitació del nombre de consellers de Comú de cada parròquia.
6. Creació del càrrec de comissionat de poble amb la finalitat de fiscalitzar o controlar l’administració i els comptes comunals.

L'Organització Política Anterior a la Reforma

L’organització política de l’Andorra anterior a la Nova Reforma era completament oligàrquica, ja que unes poques famílies controlaven tots els ressorts del poder i administraven a llur voluntat els recursos públics. Els focs eren els únics que podien participar en el Consell del Comú.

• Els cònsols, nomenats per un any, eren designats directament pels cònsols sortints entre els membres del Consell del Comú.
• El Consell General estava format pels dotze cònsols en exercici i els dotze excònsols immediatament anteriors (els que acabaven el seu mandat ocupaven durant un any el càrrec de conseller general).

És a dir, que els càrrecs públics se’ls repartien uns quants caps de casa i la resta de les famílies no participaven en la vida pública ni com a electors ni com a elegits.

Canvis Clau i Aprovació

Els dos canvis més importants van ser el dret de vot a tots els caps de casa, que acabava amb el sistema estamental de focs i casalers, i l’aparició dels comissionats de poble, que havia de permetre controlar la gestió de l’Administració comunal i acabar amb els abusos. Un alt percentatge de la població andorrana va fer costat als projectes de reforma.

El dia 14 d’abril de 1866, els dotze comissionats van presentar les bases al bisbe, el qual, en data 22 d’abril, va decretar favorable la demanda dels reformistes i va publicar un Decret.

El Decret o Pla de la Nova Reforma

El Decret o Pla de la Nova Reforma recull totes les aspiracions dels reformistes.