La nova monarquia dels Reis Catòlics: unió dinàstica, expansió i expedicions

Quina nova monarquia van crear els Reis Catòlics?

Durant l'edat mitjana, la península estava dividida en cinc regnes, els més extensos i els més forts dels quals eren Castella i la Corona d'Aragó.

A meitat del segle XV es va unir en matrimoni el príncep Ferran, fill de Joan II, rei d'Aragó, i Isabel, germana d'Enric IV, rei de Castella.

El resultat d'aquesta unió va ser un nou model de monarquia dual, que conservava l'autonomia i la independència de govern dels monarques a cadascun dels seus regnes.

Unió dinàstica

La unió de totes dues corones va ser només dinàstica i no territorial, perquè no va comportar la fusió dels territoris en un regne únic. Castella i Aragó van conservar les fronteres; les corts, les lleis i les institucions i el sistema fiscal de cada regne, i fins i tot monedes diferents.

L'expansió peninsular

Una de les prioritats dels Reis Catòlics era la unió sota la seva corona de tots els territoris peninsulars, per això els va caldre actuar:

• El regne de Granada. Els nassarites governaven l'últim regne musulmà de la península. Després d'una guerra l'últim rei nassarita, va acceptar la rendició, i Granada va passar a formar part del regne de Castella.
• El regne de Navarra: va envair el regne el capdavant d'un exercit castellà amb la pretensió de fer valer drets dinàstics hereditaris. Navarra va quedar incorporada a Castella.
• El regne de Portugal. També es van proposar la unió amb aquest regne, i amb aquesta finalitat van recórrer a una política d'aliances matrimonials.

Una política exterior molt intensa

Els reis van orientar la política internacional en tres direccions.

• El Mediterrani: la política internacional dels Reis Catòlics aspirava a convertir la monarquia en una potència marítima al Mediterrani. Ferran va continuar la política aragonesa tradicional d'intervenció al Mediterrani.
• L'Atlàntic: Castella i Portugal havien començat a explorar l'oceà Atlàntic. A la conquesta portuguesa de Madeira a les Açores, els Reis Catòlics hi van respondre amb la de illes Canàries.

Més endavant a finals del segle XV Cristòfor Colom va arribar a un nou continent desconegut pels europeus (Amèrica), la política exterior va prendre un rumb nou. L'Atlàntic va esdevenir un gran eix comercial.

Les aliances matrimonials

Amb l'objectiu d'aïllar França i afermar la seva presència a Europa, els Reis Catòlics van casar els seus fills amb hereus de les cases reials europees.

L'organització de la nova monarquia

Isabel i Ferran van voler imposar el seu poder sobre els privilegiats (monarquia autoritària), van crear noves institucions de govern i van cercar la uniformitat religiosa de la població als seus regnes.

La monarquia autoritària a Castella

A Castella es va dur a terme una política destinada a limitar el poder de la noblesa i de l'alt clero. Es va posar fi a la concessió de terres als nobles i se'ls va prohibir participar als consells.

• Per assessorar els monarques, es va crear un sistema de consells format per juristes elegits i pagats pel rei.
• També es va organitzar un exèrcit professional amb soldats contractats a sou (mercenaris).
• Per fer més eficaç la justícia i garantir-ne el control reial, es va crear la Reial Audiència.
• Per reforçar la recaptació d'impostos es va constituir la Comptadora Reial d'Hisenda.
• Finalment, van ser nomenats els corregidors, uns funcionaris reials que controlaven els municipis.

El pactisme

Ferran no va imposar la seva autoritat.

El rei va dictar la Constitució d'Observança, que reforçava l'autoritat reial però reconeixia l'obligació del monarca de governar d'acord amb les lleis del Principat.

D'aquesta manera es van conservar les institucions medievals del govern, la Generalitat.

També va mantenir el pactisme. El monarca es comprometia a negociar les lleis i els impostos amb els grups privilegiats representats a les corts.

Finalment, es van crear dos organismes que feien d'intermediaris entre les institucions pròpies de Catalunya, el consell d'Aragó i el Virrei.

La unitat religiosa

La unitat religiosa de la monarquia va ser un dels grans objectius del regnat dels Reis Catòlics. Es van dur a terme tres actuacions:

• Es va crear el tribunal de la inquisició per assegurar el predomini del cristianisme. La seva missió era jutjar els sospitosos d'heretgia i sancionar els condemnats amb càstigs exemplars.
• El 1492 es va instar tots els jueus a convertir-se al cristianisme o a abandonar el regne. Els cristians nous van ser anomenats conversos.
• Després de la conquesta de Granada, es va garantir als musulmans la pràctica de la seva religió i el manteniment dels seus costums.

Però, a partir del 1502 van ser obligats a convertir-se o anar-se'n. Es van anomenar moriscos els que van acceptar ser batejats.

L'orientació econòmica dels dos regnes

Durant el regnat d'Isabel i Ferran, l'economia castellana va continuar orientada cap a la ramaderia. A Castella hi havia un gran nombre de ramats d'ovelles merines que es destinaven a la producció de llana, la qual era exportada a Flandes i Anglaterra. La monarquia, que rebia molts impostos d'aquesta exportació, va protegir la ramaderia.

Aquesta especialització va repercutir negativament sobre els sectors de l'economia.

• L'agricultura en va resultar perjudicada perquè moltes terres eren utilitzades com a pastures per als ramats. Això va provocar mancances greus d'aliments.
• L'exportació massiva de la llana va dificultar el desenvolupament de la indústria tèxtil, que es va anar afeblint lentament.

La política de redreçament a la corona d'Aragó

Per tal de revifar l'economia, Ferran II va promoure un seguit de mesures:

• Per acabar amb el conflicte entre els pagesos, que protestaven per les condicions de treball, es va promulgar la Sentència Arbitral de Guadalupe.
• Afavorir el comerç, la navegació i les manufactures es van aprovar mesures proteccionistes.
• També es van proposar mesures de protecció a l'agricultura.

Gràcies a això, l'economia catalana va experimentar una recuperació força notable, tot i que l'expulsió dels jueus va significar la pèrdua d'un grup social molt dinàmic en l'economia medieval catalana.

Com va afectar la Sentència Arbitral de Guadalupe

La Sentència Arbitral de Guadalupe, que posava fi a alguns drets feudals a Catalunya i iniciava una nova etapa al camp català.

Tot i que aquestes mesures van millorar la situació dels pagesos, no van suposar la fi del règim feudal.

Què va establir la Sentència?

• Es van eliminar els anomenats mal usos, uns drets que permetien als senyors cobrar una sèrie d'impostos abusius als pagesos i, fins i tot, maltractar-los físicament.
• Es va abolir el dret de remença, que obligava el pagès a pagar un rescat al senyor si volia abandonar la terra que treballava.
• Es va generalitzar el contracte d'emfiteusi, pel qual el pagès tenia el domini útil (dret d'ús) de la terra que conreava, mentre que el pagués els censos al senyor. A més, li permetia transmetre-la en herència als seus descendents.

L'arribada a un nou continent

Causes de les expedicions marítimes

Durant el segle XV, va anar guanyant importància el comerç dels productes que arribaven d'orient, com ara les espècies, la seda i els articles de luxe. Però, el 1453, l'imperi Otomà va ocupar la ciutat de Constantinoble i va impedir així les comunicacions entre Europa i Àsia.

A partir d'aquesta situació, els Estats europeus, van començar a explorar l'oceà Atlàntic, molt desconegut fins aleshores. L'objectiu era trobar una ruta alternativa cap a l'Índia.

Aquestes expedicions marítimes van impulsar el progrés de les tècniques de navegació. Es van crear instruments, com ara la brúixola, l'astrolabi.

Les expedicions portugueses

Al llarg del segle XV, els portuguesos van anar establint colònies comercials a la costa atlàntica d'Àfrica.

El portuguès Bartolomeu Dias va atènyer l'extrem, fins al cap de Bona Esperança, l'expedició de Vasco da Gama va arribar a l'Índia.

La conseqüència de tots aquests viatges va ser el monopoli portuguès del comerç de la seda i les espècies amb el continent europeu.

El projecte colombí

Cristòfor Colom, un mariner provablement genovès, va arribar a la Península interessat en els projectes marítims de Castella i Portugal. Estava convençut que la terra era rodona i que es podia arribar a Àsia navegant cap a l'oest a través de l'Atlàntic.

El 1492 va presentar el seu projecte als Reis Catòlics i la Reina Isabel va accedir a finançar-lo. Amb aquest fi es van signar les Capitulacions de Santa Fe, per les quals Colom obtindria una desena part de les riqueses que aconseguís i rebria títols.

Sabia Colom que havia arribat a un continent desconegut?

Colom va fer quatre viatges a Amèrica i en tots quatre va creure que havia arribat a les costes asiàtiques. Va morir sense saber que havia arribat a un continent desconegut fins aleshores europeus.

• La preparació del viatge: Colom va arribat a les costes de Huelva per organitzar l'expedició. Colom va organitzar un flota de 105 mariners, una nau i dues caravel·les.
• Rumb a l'inconegut: Primer viatge: (1492) l'expedició va salpar de Palos de la Frontera (Huelva) el 3 d'agost del 1492. el 12 d'octubre del 1492 van veure terra. Les setmanes següents van explorar la Hispaniola.
• Els viatges posteriors: segon viatge (1493), tercer viatge(1498), Quart viatge (1502)

El tractat de Tordesillas

L'èxit de les exploracions castellanes a l'oceà Atlàntic va provocar la rivalitat dels portuguesos. Amb la mediació del papa Alexandre VI es va arribar a un acord entre Castella i Portugal que quedà recollit en el tractat de Tordesillas (1494).

El text establia un meridià imaginari 370 llegües a l'oest de les illes del Cap Verd