Tirant lo Blanc: Resum per Capítols i Anàlisi SEO

Tirant a Anglaterra (Capítols 1 al 97)

La part anglesa del Tirant, anomenada també el Guillem de Varoic, comença amb la narració de la vida i les aventures d'aquest valent cavaller anglès, comte de Varoic. Després d'una joventut plena de glòria en el combat, als cinquanta-cinc anys decideix abandonar les armes i peregrinar a Jerusalem per obtenir el perdó de les seves faltes. Abandona a Anglaterra la seva esposa, a qui confia els seus béns, i el seu fill. Deixa a la comtessa la meitat d'un anell amb les seves armes i ell se'n guarda l'altra meitat. En el camí de tornada de Terra Santa passa per Venècia, on fa córrer el rumor de la seva mort. En conèixer la falsa notícia, la comtessa, convençuda d'haver enviudat, celebra els seus funerals.

Guillem s'ha fet passar per mort per anar-se'n a viure com a ermità als dominis del seu antic comtat. Arriba a Varoic desconegut sota la llarga barba i els cabells que s'ha deixat créixer, vestit amb l'hàbit franciscà, i s'instal·la en una ermita, situada a les seves terres, on viu d'almoina. Temps després, el rei d'Anglaterra anuncia les seves noces amb la princesa de França, durant les quals tots els joves nobles que ho demanin seran armats cavallers. Tirant lo Blanc, gentilhome bretó, emprèn el camí cap a Londres. Amb altres joves, vol assistir a les festes i ser armat cavaller. Cansat del viatge, s'adorm sobre el seu cavall, se separa del grup i es troba davant d'una font no gaire lluny de la qual viu Guillem de Varoic.

Tirant es presenta a l'ermità, el qual manté el seu anonimat. Durant la seva conversa, Guillem se sorprèn que Tirant no conegui les regles de la cavalleria; li explica, doncs, quins són la natura i el valor de l'Ordre de la Cavalleria. Després d'haver escoltat atentament la lliçó de l'ermità, el jove bretó continua el seu camí i es retroba amb els seus companys de viatge. Arriba a Londres, on participa a les festes en honor del casament reial que duren un any i un dia. És armat cavaller i participa en nombrosos combats dels quals surt victoriós. A la fi emprèn el camí de tornada en companyia dels seus amics i s'atura a fer nit a l'ermita del comte-ermità. Tirant li conta tot el fast de les festes. Però quan l'ermità vol saber qui ha estat el millor cavaller, la modèstia del nostre heroi li impedeix continuar i és Diafebus, cosí de Tirant, qui llegeix la carta en què el rei d'Anglaterra certifica que Tirant ha estat el millor cavaller. El comte-ermità vol sentir les gestes de Tirant, que Diafebus refereix. Un cop el rei ha armat cavaller Tirant, el bretó entra en lliça.

Durant els tres primers combats a cavall, mata els seus adversaris. Aquí s'intercala l'episodi de la bella Agnès, filla del duc de Berry. Tirant promet servir-la i combatre per ella a canvi d'un fermall que la donzella porta al pit. Aquesta accepta però, gelós, un antic pretendent, el senyor de les Vilesermes, provoca Tirant per recuperar el fermall i la cosa acaba en un bany de sang a favor del cavaller bretó. Poc després arriben a Anglaterra els reis de Frisa i d'Apol·lònia i els ducs de Baviera i Borgonya. Tirant els combat tots quatre i els venç un rere l'altre. Més tard es presenta el gegantesc Kirieleison de Montalbà, que ve a venjar el seu senyor, el rei de Frisa, però és víctima d'un tal dolor davant la tomba del seu sobirà que en mor. Després de referir Diafebus les proeses de Tirant, els bretons s'acomiaden definitivament de l'ermità.

Tirant a Sicília i a Rodes (Capítols 98 a 114)

Tirant i els seus acompanyants s'adrecen a Nantes, on són molt ben rebuts pel duc de Bretanya. Arriben cavallers de la cort del rei de França que diuen que el soldà d'Alcaire (Egipte), amb ajuda dels genovesos, assetja l'illa de Rodes. Alguns mariners, que han pogut escapar del bloqueig, van a advertir els prínceps de la cristiandat, però ni el papa, ni l'emperador ni els reis cristians no acudeixen a ajudar els cavallers de l'orde de Sant Joan de Jerusalem. Tirant se'n commou i compra una nau per volar en auxili dels assetjats. En assabentar-se'n, Tenebrós, gentilhome francès, li proposa que accepti que s'afegeixi a l'empresa l'infant Felip, cinquè fill del rei de França, poc estimat pels seus pares. La nau es fa a la mar amb rumb a Palerm per carregar de blat. Felip, presentat com a curt i groller, s'enamora de la infanta Ricomana, filla del rei de Sicília. Tirant ajuda Felip a aparèixer en les seves millors condicions possibles i ho aconsegueix, enganyant així la princesa Ricomana, la qual no pot suportar la ximpleria. Advertit de la caiguda imminent de Rodes, Tirant torna al seu projecte inicial: s'embarca amb el rei de Sicília i l'infant Felip per tal d'atènyer l'illa. Entra en el seu port trencant audaçment el setge de la ciutat i, gràcies a l'astúcia d'un mariner, cala foc a les naus dels genovesos que s'han aliat amb els moros. Obliga a batre's en retirada les tropes enemigues i Rodes és alliberada.

Després de passar per Jerusalem i Alexandria, on Tirant rescata nombrosos captius cristians, tornen a Sicília, on tenen lloc les noces de Felip i Ricomana. Tot seguit, Tirant acompanya els reis de Sicília i de França en una expedició contra els moros. Després de diverses batalles victorioses prenen la ciutat de Tunis i tornen a Palerm. Tirant parteix amb el rei de França cap a Marsella, des d'on torna a Bretanya per tal de visitar els seus pares i la seva família. Però el rei de Sicília el reclama i, de bell nou, fa cap a Palerm.

Alliberament de l'Imperi Grec i Mort de Tirant (Capítols 414 al 487)

Tirant decideix tornar a Constantinoble a combatre per l'Imperi Grec. Per a això, demana un exèrcit a Escariano, rei d'Etiòpia, i un altre a Felip, rei de Sicília. Tirant desembarca a Troia i anuncia la seva arribada imminent a l'emperador. La ciutat de Constantinoble és assetjada per mar i terra i Hipòlit la defensa el millor que pot. En assabentar-se del retorn del bretó, la Vídua Reposada posa fi a la seva vida prenent una metzina. Tirant venç els enemics, que es troben al límit de les seves forces, i demanen la pau. Tirant entra d'amagat dins de la ciutat i es troba amb Plaerdemavida. Fidel a ella mateixa, aquesta el condueix de bell nou al llit de la princesa on té lloc un casament secret que és consumat. Després d'entrevistar-se amb l'emperador, es pren la decisió de signar uns tractats de pau i de treva amb el soldà i el gran turc. Tirant torna al seu campament i entra dins Constantinoble, on és rebut com a vencedor. L'emperador, per recompensar-lo dels seus serveis, li ofereix la mà de Carmesina i el nomena Cèsar de l'Imperi Grec. En el transcurs d'una curta campanya, Tirant recupera les ciutats que havien romàs sota el poder dels enemics i allibera Diafebus. Tot passejant a la vora d'un riu, no gaire lluny d'Adrianòpolis, cau greument malalt i mor en el camí cap a Constantinoble. Veient el seu amor mort, Carmesina cau esfondrada i mor de pena després d'haver plorat sobre el cos del seu espòs secret. L'emperador no pot resistir la pèrdua de la seva filla i de Tirant i mor igualment. L'emperadriu, hereva de la seva filla, es casa amb Hipòlit i tots dos comencen un nou regnat en un imperi pacificat. Els cossos de Tirant i de Carmesina són transportats a Bretanya, on reben sepultura en una rica tomba: un epitafi en vers celebra el seu record. Tres anys després, l'emperadriu mor i Hipòlit es casa en segones núpcies amb una princesa anglesa de la qual tindrà tres fills i dues filles.