Nietzsche i la moral: La revolta dels esclaus

Selectivitat juny 2018 (sèrie 2)

1. En aquest text, Nietzsche critica la inversió dels valors aristocràtics per part dels jueus i la moral dels esclaus que, segons ell, s’ha estès i triomfat en la cultura occidental. Segons aquesta moral, els pobres, impotents i desfavorits són els únics bons i beneïts per Déu, mentre que els poderosos i nobles són malvats i condemnats. Nietzsche considera aquesta moral com una transvaloració dels valors i una revolta dels esclaus que ha anat en contra dels valors aristocràtics tradicionals.

• a) «Aristocràcia»: allò que és propi de l'home noble, del poderós.
• b) «Transvaloració»: inversió dels valors; que allò que uns consideraven bo passi a considerar-se pervers, i allò que es considerava dolent passi a considerar-se bo.

4. Comparació entre Nietzsche i Descartes

Una comparació possible seria amb René Descartes, un filòsof del segle XVII que va destacar per la seva teoria del coneixement basada en el dubte metòdic. Mentre que Nietzsche sosté que la veritat és una construcció humana i que el coneixement és una activitat interpretativa, Descartes defensa que hi ha una veritat absoluta que podem conèixer a través del pensament i la raó.

Segons Descartes, aquesta veritat absoluta és el cogito, la idea que som conscients de la nostra existència en tant que pensem. A partir d'aquí, Descartes desenvolupa una metodologia per aconseguir la veritat en altres qüestions a través del dubte metòdic, que consisteix a posar en dubte tot allò que no és evidentment cert i arribar a conclusions indubtables. Així, mentre que Nietzsche posa en qüestió la idea mateixa de veritat i coneixement com a objectius possibles de l'ésser humà, Descartes creu que aquests objectius són assolibles mitjançant la raó i el pensament crític. Això reflecteix una diferència fonamental en la forma de concebre la filosofia i la relació entre la ment humana i el món.

5. El debat sobre el relativisme moral

L'afirmació que "no hi ha res que sigui bo o dolent per si mateix" és una afirmació relativista que nega l'existència d'una moral objectiva. En altres paraules, sosté que no hi ha uns valors morals universals, sinó que allò que considerem bo o dolent és determinat per les normes morals acceptades per la nostra cultura. En aquest sentit, podria dir-se que la moral és una construcció social que varia d'una cultura a una altra.

No obstant això, aquesta postura moral relativista pot ser problemàtica, ja que obre la porta a la justificació de qualsevol acció, per més immoral que sigui, sempre que sigui acceptada per la cultura. Això pot portar a la falta de consideració per les diferències culturals, la tolerància excessiva envers pràctiques immorals i la impossibilitat de criticar la pròpia cultura. A més a més, aquesta postura no té en compte la possibilitat que les normes morals acceptades per una cultura determinada puguin ser injustes o errònies, ja que no hi ha cap referent objectiu per determinar el que és bo o dolent. Així, si tot depèn de les normes morals acceptades, no hi hauria cap manera de jutjar si aquestes normes són adequades o no. Per tot això, no estic d'acord amb l'afirmació que "no hi ha res que sigui bo o dolent per si mateix" i crec que és important reconèixer l'existència d'uns valors morals objectius, encara que aquesta qüestió sigui complexa i estigui sotmesa a debat filosòfic.

3. L'origen de la revolta dels esclaus

Segons Nietzsche, amb els jueus comença la revolta dels esclaus pel que fa a la moral perquè ells van ser els primers a invertir la jerarquia de valors entre senyors i esclaus. Abans dels jueus, la moral era una moral noble, basada en la força, la voluntat de poder i la llibertat. Els senyors eren els que determinaven el valor i la significació de les coses, i estaven per sobre del bé i del mal, ja que ells eren els que decidien què era bo i què era dolent. Això es reflectia en la moral aristocràtica, que exaltava la noblesa de caràcter i la virilitat.

En canvi, amb els jueus es produeix un canvi radical en la moral, ja que ells, com a esclaus, no tenien el poder per decidir què era bo i què era dolent. En lloc de basar-se en la força i la voluntat de poder, la moral jueva es basa en la submissió, la humilitat i la compaixió. Així, es converteixen en els portadors d'una nova moral, que Nietzsche denomina moral dels esclaus.

Aquesta moral dels esclaus és, segons Nietzsche, una moral de la debilitat i del ressentiment. La moral dels esclaus és una moral que defuig de la vida, que renuncia a la voluntat de poder i que s'aboca a la negació del món. Aquesta moral de la negació és la que ha triomfat en la societat actual, i per això la percebem com a normal. Per Nietzsche, la moral dels esclaus és una moral malaltissa, que ha enverinat la sang de la humanitat i ha impedit el desenvolupament d'individus lliures i forts. Així, la frase "amb els jueus comença la revolta dels esclaus pel que fa a la moral" es refereix a la transformació de la moral noble en la moral dels esclaus i a la seva victòria sobre la primera.