Maquiavel, Estat i Contractualisme: guia de filosofia política

Maquiavel i la política moderna

Filòsof polític i escriptor italià, considerat el pare de la ciència política moderna. Personatge destacat del Renaixement italià i autor d' El Príncep, obra representativa.

• Considera que l'ésser humà és dolent per naturalesa i que un governant ha de ser conscient a l'hora de fer les lleis.
• Entén la política com una ciència i, per això, cal entendre la naturalesa humana.
• Considera la política com una tècnica que s'aconsegueix mitjançant l'observació empírica.
• Humanisme: l'ésser humà passa a ser el centre del món.
• Tot ha de ser real.
• Utilitza un mètode historiogràfic per analitzar els mecanismes de poder que han funcionat.
• En aquest sentit, és un filòsof pràctic: «No vol teoritzar».
• Parteix de la base que tota societat tendeix al desordre si no té una autoritat política que la dirigeixi.
• L'autoritat política ha de tenir eficàcia i el líder polític ha de ser eficaç.
• Maquiavel fa una distinció radical entre ètica i política.

Sociabilitat humana

En l'antiga Grècia, la política significava l'art de viure en societat. La filosofia política estudia l'organització de la vida en societat. La sociabilitat és la tendència a viure en societat.

Sociabilitat per interès

Segons Thomas Hobbes, l'home és un llop per a l'home, però es veu obligat a ser sociable perquè, si es disolgués la societat, hi hauria una guerra de tots contra tots en la qual ningú tindria supervivència.

Sociabilitat per naturalesa

Segons Aristòtil, l'ésser humà és sociable per naturalesa, ja que pot desenvolupar les seves facultats i realitzar-se com a persona vivint en societat.

Concepte d'estat

L'Estat apareix quan, en les primeres poblacions, s'encarreguen de dirigir la vida comunitària. L'Estat modern (s. XVI) requereix una comprensió més precisa:

1. Poder territorial: El poder de l'Estat s'estén per tot el territori.
2. Sobirania: Té el poder absolut.
3. Funció de mantenir l'ordre: Té com a funció assegurar la pau i l'estabilitat.

Les formes de l'Estat

• Estat autoritari: És una autoritat sense límits i que no es sotmet a cap tipus de control. No hi ha separació de poders, no es trien governants ni es pot expressar disconformitat. L'absolutisme i el totalitarisme són dues formes d'Estat autoritari.
• Estat de dret: El poder polític està sotmès a les lleis igual que els ciutadans. El poder es divideix en legislatiu, executiu i judicial, de manera que cap càrrec no pot exercir més d'un a la vegada.
• Estat social de dret: L'Estat vetlla pel benestar material i la seguretat econòmica dels ciutadans. Se'l pot anomenar també Estat del benestar.

Contractualisme

Defensa que l'ésser humà no és sociable per naturalesa, sinó que s'hi fa.

Posicions sobre l'Estat:

• L'Estat no és necessari: Aquesta posició ha estat defensada per l'anarquisme. Es diu que l'Estat ha estat un instrument d'opressió que només ha afavorit els poderosos i que ha generat ambició, odi, esclavitud, guerres i altres mals. Per als anarquistes, l'ésser humà seria bo si visqués en una comunitat lliure i igualitària.
• L'Estat és necessari: L'Estat és imprescindible bàsicament per dues raons:
  • És l'única institució que pot fer un ús legítim de la força per limitar i controlar els brots de violència que es puguin produir. L'Estat es presenta com l'únic capaç d'evitar que tensions i conflictes facin perillar l'estabilitat social.
  • És l'única instància que promou el bé comú. Els individus particulars i les diverses associacions de la societat civil estan tan preocupats per aconseguir els seus propis objectius que és imprescindible una institució (l'Estat) que s'ocupi de l'interès general.

John Stuart Mill, pare del liberalisme polític, considera que l'Estat és un mal perquè dicta ordres i prohibeix determinades accions, però és necessari perquè la seva existència afavoreix la convivència i dóna més seguretat. Segons Mill, l'Estat no ha de posar límits a la llibertat individual sinó per evitar que una persona faci mal a una altra.

Les teories contractualistes consideren que l'Estat és fruit d'un pacte social i que, si no n'hi hagués, la situació per a l'home seria insostenible.

El contracte social

Algunes teories que defensen la necessitat de l'Estat es coneixen com a teories contractualistes. Les teories del contracte social tenen com a objectiu explicar l'origen de la societat i de l'Estat, i justificar-ne l'existència.

Hi ha tres grans teories contractualistes i pensadors clau:

Thomas Hobbes

• Sosté que l'estat de naturalesa, previ al contracte, és la guerra de tots contra tots; l'Estat garanteix l'ordre i la pau perquè una sola persona té la sobirania absoluta.
• Abans de la fundació de l'Estat, impera la llei natural del més fort. En aquest estat de natura no es reconeix ni es respecta cap dret, perquè tots es consideren amb dret a tot. És una situació de caos total en la qual «l'home és un llop per a l'home».
• Per a garantir un cert ordre i estabilitat, els individus cedeixen de manera incondicional i irrevocable tots els seus drets a una sola persona: el sobirà.
• Tipus d'estat associat: estat autoritari.

John Locke

• Reconeix en l'home drets naturals previs al pacte; tanmateix, l'Estat és l'única manera de garantir aquests drets. En aquest cas, els governants poden ser destituïts si no compleixen la seva missió.
• Fins i tot abans d'haver-hi Estat, els éssers humans tenen, de manera natural, drets: dret a la vida, a la llibertat, a la propietat... Tanmateix, no hi ha mecanismes per fer-los respectar ni per sancionar els qui els violen.
• Per garantir aquest respecte, els individus cedeixen els seus drets a un grup de persones (els governants). Aquesta cessió és provisional i pot ser revocada si els governants no els respecten.
• Tipus de govern associat: democràcia representativa.

Jean-Jacques Rousseau

• Considera que en l'estat de naturalesa els individus són lliures, iguals i bons; és la societat resultant del pacte la que els corromp. Tanmateix, el contracte social és l'única manera de garantir la cobertura de les necessitats humanes. El governant ha de sotmetre's a la voluntat general.
• Abans de la constitució de l'Estat, els éssers humans són lliures, iguals i bons, però en l'estat de natura hi ha dificultats per satisfer totes les necessitats.
• Per facilitar la satisfacció de les necessitats, els individus s'associen posant la seva voluntat al servei de la voluntat de tothom (voluntat general).
• Tipus de govern associat: democràcia directa.

1. Teoria de la sociabilitat natural: defensa que l'ésser humà és sociable per naturalesa.
2. Contractualisme: teoria que defensa que l'ésser humà no és sociable per naturalesa, sinó que se'n fa.
3. Estat de natura: estat previ a la societat en el qual l'individu posseeix llibertat absoluta.
4. Pacte social: acord al que arriben els individus per formar la societat.