Nietzsche: L'Home Tràgic vs. Teòric i la Genealogia de la Moral

Comparació: L'home tràgic vs. l'home teòric

L'home tràgic és el que els grecs reflecteixen en les seves tragèdies; és l'home que entén que la vida s'ha de viure de forma plena perquè és conscient de la seva mortalitat.

L'home teòric, que comença a partir de Sòcrates, es refugia en una visió creada per la seva pròpia ment: una realitat paral·lela metafísica que allunya l'individu de la veritable realitat. L'home, més que buscar la veritat, el que vol és viure còmode i segur. Els homes que no volen assumir el patiment tampoc tindran plaer i es refugiaran en constructes teòrics (intentant amagar el patiment, la vellesa i la malaltia), però qualsevol consol metafísic és un autoengany que ens porta a viure una vida falsa.

Conclusió sobre Dionís i Apol·lo

Hem eliminat Dionís perquè Dionís és també lletjor, vellesa i malaltia, però eliminant Dionís també acabem eliminant Apol·lo. Nietzsche no creu en cap valor absolut, només creu en la vida.

La genealogia de la moral

Nietzsche estudia els textos grecs i s'adona que, a Grècia, els termes bo i dolent significaven simplement unes determinades qualitats de l'individu:

• Qualitats del bo: excel·lència, valentia, noblesa.
• Qualitats del dolent: plebs, mediocritat, esperit gregari.

Nietzsche afirma que el bo s'identifica amb la figura del guerrer, i el dolent no és que sigui dolent intencionadament, sinó que els grecs feien servir aquest terme per distingir-lo del bo.

La revolta dels esclaus

Nietzsche explica que, amb el triomf del cristianisme, la moral canvia radicalment. A partir de la revolta dels esclaus, el que abans era definit com a dolent passa a ser el bo, però amb un significat transformat:

• Bo: obedient, fidel, submís, creu en les lleis de Déu, condemna els instints.
• Malvat: cruel, egoista, individualista, posa en perill la majoria.

La distinció entre bo i dolent era qualitativa; en canvi, ara bo és qui fa el «Bé» i malvat és qui té intenció de fer el mal. La revolta dels esclaus triomfa perquè els dolents, que són gregaris, tenen enveja del guerrer i busquen una manera de vèncer-lo. Com que no poden guanyar-lo cos a cos, ho fan psicològicament: imposen els seus valors a través de conceptes com la mala consciència, la culpa, el pecat o el càstig. Amb el temps, tothom interioritza aquests mecanismes de control dels instints i, per tant, es mirarà el malvat com aquella persona culpable i pecadora.