Neologismes i préstecs lingüístics: una visió general

Neologismes

Paraules formalment noves que es creen per a designar conceptes o objectes nous. Tipus:

• Derivació: afegint prefixos (prefixació) o sufixos (sufixació) a una paraula ja existent (dessaladora, reformadora)...
• Composició: unint dues paraules que ja existeixen (salvapantalla, telèfon)
• Siglació: (ADSL).

Préstecs

Paraules que s'incorporen a una llengua procedents d'una altra. Tipus:

• Calc: traduint el significat (contrasenya per password, memòria de lectura per read only memory)
• Adopció: original (web, byte)
• Adaptació: hoquei per hockey, xat per chat.
• Formes alternatives: progamari per software.

ESTAR

Present indicatiu: estic, estàs, està, estem, esteu, estan. Present subjuntiu: estiga, gues, ga, guem, gueu, guen. Imperatiu: -, gues, ga, guem, gueu, guen.

ANAR

Present ind: vaig, vas, va, anem, aneu, van. Present subjuntiu: vaja, vages, vaja, anem, aneu, vagen. Imp: -, vés, vaja, anem, aneu, vagen.

òbriga, òbrigues present subjuntiu, ompli, present, òmpligues subjuntiu, òbric, present

tossir: tus, tussa, tussin, llig, lliga, lliguin, cosir, cuses, cobrir, coberta, complir, complert, eixir, subj: isc, isca, lluu, llua, oig, oja

NOUCENTISME

És un moviment artístic i ideològic que sorgeix al començament del segle XX i es converteix en el millor impulsor de les idees i propostes de la Lliga Regionalista. Els noucentistes s'avenen molt bé amb els polítics i amb la classe burgesa perquè conceben l'intel·lectual com un personatge que s'ha de introduir en la societat per canviar-la i millorar-la. Els noucentistes defensen l'ordre i la serenitat del classicisme mediterrani. EUGENI D'ORS difon idees mitjançant el seu Glosari i pretén recrear una societat ideal.

Noucentisme

Rebuig del romanticisme, concepció de la bellesa com a sinònim d'ordre i d'harmonia amb una finalitat social. Arbitrarisme: rebuig de l'atzar i de l'espontaneïtat en la creació artística i, per tant, de l'espontaneïsme modernista, i la importància de la convenció i de l'artifici. Classicisme: recuperació dels valors del món clàssic, de la cultura grecollatina com a font d'inspiració. Aquests valors són: ordre, raó, mesura i harmonia.

Civilitat

La ciutat representa el domini de la raó sobre el caos i és el marc idoni per al desenvolupament de la civilització. Els artistes noucentistes mostren una visió idíl·lica de la ciutat, sense conflictes polítics ni socials. Imperialisme: voluntat de la burgesia per influir econòmicament i políticament sobre la resta de l'Estat espanyol.

LA POESIA

És el gènere més conreat durant el noucentisme, perquè permet un treball formal i lingüístic més acurat i, per tant, és el que millor s'adapta a l'ideari estètic noucentista, que pretén aconseguir la perfecció en l'expressió i en la forma. Les característiques de la poesia noucentista són:

• Perfecció formal i rigor en l'aplicació de les pautes mètriques.
• Valoració de l'artifici, de la forma, el poeta no neix, es fa.
• Gran domini de la llengua i submissió d'aquesta a un procés de depuració.
• Presentació d'un món idealitzat per mitjà d'una estètica classicitzant, lluny de la realitat social convulsa del moment.
• Predomini de la descripció de llocs i de situacions ambientals.
• Anàlisi de la natura i del món rural des d'una òptica ciutadana, domesticada.
• Visió platònica de l'amor, presentat d'una manera idealitzada i distant.
• Idealització de la dona com a transmissora, dins la llar, de valors com l'ordre, l'harmonia i el seny.
• Presentació del tema del pas del temps d'una manera distant i desapassionada.
• Recurs a la ironia, una arma poderosa de desrealització.

Textos argumentatius

Introducció, desenvolupament, conclusió. La esse sonora:

• Escrivim z quan aquest so apareix a principi de paraula i darrere de consonant: zero, esmorzar.
• Escrivim s quan apareix vocals: cosí, present. Excepcionalment, s'hi escriu z en alguns mots cultes o provinents d'altres llengües: amazona, trapezi, ozó, nazisme, esquizofrènic.

La esse sorda: El fonema alveolar fricatiu sord /s/ pot representar-se amb les grafies s, ss, ci, ç, i es diferencia del so sonor /z/ perquè, en pronunciar-lo, les cordes vocals no vibren. Per a saber quan cal usar si quan ss, hem de tenir en compte que:

• Escrivim s a principi i a final de paraula i en contacte amb consonant: savi, cas, vesprada, dansa. Entre vocals, només emprem s en els mots compostos o prefixats (sobresalt, antisocial, fotosíntesi).
• Escrivim ss entre vocals: dissabte, metgessa, impressió.

Quant a l'ús de ci, ç:

• Escrivim c davant de e, i: centre, gràcia.
• Escrivim ç davant de a, o, u: raça, dolçor, vençut.

La ele geminada: S'escriuen amb l·l: Algunes paraules començades per al·l-, col·l-, gal·l-, il·l-, mil·l-, sil·l-: al·lusió, col·lectiu, gal·lés, il·luminat, mil·lenni, sil·làbic. Algunes paraules acabades en -el·la, -il·la, -il·lar: novel·la, til·la, oscil·lar. Els antònims d'algunes paraules començades per l-: il·lògic, il·legal, il·legítim. Altres paraules: anul·lar (verb), circumval·lació, cristal·lí, el·lipsi, intel·ligent, nul·la, pel·lícula, recol·lectar, sol·licitar.