Anàlisi del Triangle Amorós i Tècniques Narratives a "Laura a la ciutat dels sants"

Anàlisi de "Laura a la ciutat dels sants"

El Triangle Amorós: Passió, Gelosia i Venjança

Laura a la ciutat dels sants és una novel·la innovadora que qüestiona les convencions dels sentiments i la ficció sentimental. En ella trobem un triangle amorós complex format per Laura, Pere i Teresa, alimentat principalment per la passió, la gelosia i la venjança sexual.

Evolució de Laura i Pere

Durant la novel·la s'observen tres punts importants en aquest triangle:

1. L'evolució de Laura i Pere: La protagonista no és conscient dels seus sentiments fins a la segona part de la novel·la, on realment s'adona de la importància que Pere suposa per a ella. En Pere, des del principi, segons Laura, era l’únic que l’escoltava i la comprenia totalment. Aquesta evolució segueix fins al final, on els dos no es poden veure, i Laura s’acaba enfadant amb Pere perquè és un més del poble i es comporta com els altres.
2. L'amor de Teresa cap a Pere: La seva relació ve d'ençà que eren petits. Teresa sempre ha estat enamorada d’ell, malgrat la diferència d’edat. Comença a sentir gelosia de Laura per apropar-se a Pere. Li explica que ella ha estat enamorada de Pere tota la vida i li adverteix que no s'apropi a ell. Primer, intenta evitar la infidelitat al seu marit, Tomàs, però més endavant suggereix que Laura surti amb altres homes, sempre que no sigui Pere, ja que ella està enamorada d’ell. Aquest fet provoca molts enfrontaments entre Laura i Teresa per la gelosia d'aquesta última cap a la jove innocent i idealista.
3. La situació de Pere: Aquest és nebot de mossèn. El seu oncle li demana que no inciti Laura a cometre l'adulteri i que se separi d'ella. El fet que la protagonista estigui casada amb el germà de Teresa no ajuda a una possible compatibilitat entre ells, i encara menys que Pere estigui enamorat de la jove, ja que això la porta a realitzar moltes accions mogudes per la venjança i l'enveja de no tenir un amor mutu amb Pere.

Tècniques Narratives de Miquel Llor

Renovació i Profunditat Psicològica

Miquel Llor fa ús d'unes tècniques d'escriptura per renovar la novel·la i donar-li una profunditat psicològica. Llor escriu novel·la psicològica, centrada en la idea de la deshumanització de la persona en la societat moderna; són individus arrossegats per passions i patologies inconfessables.

El Narrador i el Punt de Vista

Primer de tot, el narrador és extern i omniscient (tercera persona). Aquest realitza molts comentaris i judicis sobre Comarquinal i el seu clergat. A més, utilitza la ironia per denunciar, per exemple, la hipocresia o la religiositat fingida. Ni Laura s'escapa del judici negatiu; el narrador tendeix a subratllar-ne la curtior de vista, la visió parcial de la realitat que l'envolta i la incomprensió respecte als mòbils que dicten les actuacions dels altres. Aquesta omnisciència és una de les tècniques que Llor empra per focalitzar la narració en un punt de vista, especialment el de Laura. Veiem la realitat a través de la seva mirada; el microcosmos narrat se'ns representa tal com ella el percep, i Llor ho fa servint-se de totes les modalitats del discurs.

L'Ús de la Memòria i els Flashbacks

Una altra tècnica és l'ús de la memòria involuntària, a l'estil de Proust. En el cas de Laura, són la vista, els ulls i l'oïda els sentits que activen els seus records de Barcelona. La trama transcorre linealment amb flashbacks breus de la joventut dels personatges. És una narració amb marcadors temporals, lineal i interrompuda sovint pels records de Laura.

Alguns flashbacks destacats són:

• Al principi, quan Laura va cap a Comarquinal en tren amb el seu marit, recorda el seu pare, Barcelona i les seves amigues.
• Quan és a casa de l'oncle Llibori i torna a pensar en la seva estimada ciutat, trobant a faltar Barcelona, ja que a Comarquinal tot és diferent.
• Quan escolta el soroll de les copes, que també la retorna cap a Barcelona.
• Després de besar Pere, recorda tots els habitants de Comarquinal i aquell poble on ha patit tant i del qual no vol saber-ne res més.

Simbolisme en l'Obra

Els Ulls com a Mirall de l'Ànima

En la novel·la de Llor hi ha molt simbolisme; un exemple d’aquest són els ulls. A través d'ells els personatges es poden comunicar; normalment són el cristall d'una consciència reprimida. Un exemple seria Teresa, que té una consciència oprimida per les tradicions. Els ulls també surten personificats al llibre: són el mirall de l'ànima, gràcies als quals podem conèixer l'estat d'ànim dels personatges, les seves intencions, etc. Finalment, els ulls canvien al llarg de la novel·la; per exemple, la mirada de Laura a l'inici és pura i innocent, però al final del llibre acaba sent una mirada evasiva.

El Paper dels Colors

Els colors juguen un paper important. Laura vesteix de colors clars o llampants, mentre que les dones de Comarquinal vesteixen de negre, com si estiguessin sempre de dol.

La Boira com a Estat Anímic

La boira també és un simbolisme molt rellevant. La boira representa els estats anímics de Laura: quan hi ha boira tot és dolent i negatiu; quan surt el sol hi ha un punt de felicitat (efímera). La boira protegeix Comarquinal de les influències externes. El color de la boira, gris, és l'adequat per a les vides monòtones dels ciutadans. Cada cop que els comentaris cap a Laura van pujant de to, la boira esdevé més espessa i permanent, ja no s'alterna amb la llum. Quan arriba el bon temps, la boira sembla desaparèixer, però retorna quan se li mor la filla. A la segona part del llibre, la boira esdevé com una capa protectora per a ella i Pere, contra les mirades intrusives del poble. Al final de la novel·la, la boira s'interposa entre la llibertat de Laura; quan arriba a Barcelona, la boira se'n va, però torna a Comarquinal per protegir-la d'influències externes.

Conclusió de les Tècniques

En conclusió, Miquel Llor utilitza diferents tècniques per aconseguir una profunditat psicològica dels personatges. Entre aquestes, les més destacables són el simbolisme de la boira i l'ús dels flashbacks. Gràcies a aquestes tècniques, Llor obté una novel·la renovadora i psicològica.

Estructura i Temps Narratiu

Paral·lelisme Cronològic

Cada part, oberta i tancada sempre a la tardor, dura aproximadament un any. La primera suposa el primer fracàs de Laura: la fi de la possible vida feliç en família amb la mort de la seva filla i el rebuig de la seva cunyada. La segona narra el triangle amorós que acaba amb la fugida de la noia a un convent. Les dues parts segueixen el cicle de les estacions de l'any. La trama transcorre linealment, amb records breus de la joventut dels personatges (les escenes adolescents de Pere i Teresa, familiars ja desapareguts).

Relat Iniciàtic

Es tracta d’un viatge de maduració per a la protagonista. L’itinerari d’anada i tornada en el desplaçament geogràfic, metaforitza l’evolució íntima de la protagonista. Canviarà la seva visió del món (bastant idealista) i perdrà la innocència que la caracteritzava. Aquest canvi comporta l’acceptació de la realitat: decepció, impermeabilitat de les societats conservadores…

Realism i Temes Centrals

La novel·la és realista, perquè els temes que tracta al llarg de la mateixa són contemporanis al context històric de l'obra, i per tant està parlant i descrivint la realitat observada en aquell moment. A més, cal remarcar que l'autor fa una crítica amb aquests temes, alhora que va en contra de la societat de l'època i denuncia totes les atrocitats en les quals cegament es creia.

Temes Principals

• Amor: Un dels temes principals és l'amor. Laura creu que l'única via per aconseguir la felicitat és la vida en parella, tant amb Tomàs com amb Pere. Se sent atreta per Pere, però no pot estar amb ell, ja que té por de ser criticada juntament amb les imposicions del matrimoni.
• Decepció: Laura està decebuda pel poble. S'ha il·lusionat, es pensava que s’havia casat amb un bon home i només fa que desil·lusionar-la. S’ha casat amb un home que la menysprea.
• Sexisme: Sobre tot per part de Teresa, que veu la dona com algú que ha d’estar a casa, que ha de casar-se amb un home... També té el pensament que la dona no pot ser lliure. Laura, d'altra banda, és cosificada per Tomàs, que la veu com una propietat més, útil per a l'amo. S'espera d'ella silenci i que vagi amb el cap sempre baix.
• Sexualitat: Tomàs és el causant que Laura acabés cansada de les relacions sexuals, ja que volia un hereu a la família. Teresa sent un amor no consumat cap a Pere, fet que la fa sentir reprimida. Aquest sentiment provoca el menyspreu cap a la seva neboda, Laura, i el desig de venjar-se d'ella i enfonsar-la, ja que la considera una rival en la seva relació amb Pere.
• Religió: Aconsegueix un paper fonamental i un tret distintiu de Comarquinal. Laura se sent culpable de pecat pels seus pensaments adúlters i es recolza en l'església, acabant en un convent. Teresa segueix en el seu paper de dona reprimida, infeliç i envejosa de la relació entre Pere i Laura.
• El Rol entre Home i Dona: És important en l'obra, ja que els homes tenien més llibertat en les relacions de parella i no eren jutjats per la gent del voltant. En canvi, les dones eren malvistes si cometien adulteri o si estimaven algú més jove que elles, com en el cas de Teresa amb Pere.