Grans Poetes i Obres Clau de la Literatura Europea (S. XII - S. XIX)

Bernat de Ventadorn (S. XII): Poesia Trobadoresca

Bernat de Ventadorn (S. XII) va ser un trobador, compositor i poeta occità, figura clau de la poesia trobadoresca.

“No és meravella si el meu cant”

1. En el poema, ha implicat tot el seu cor, coratge i passió. El més important per a ell és l’amor.
2. Té por d’aquell que no estigui enamorat, ja que el que ens manté amb vida és l’amor. Sense l’amor seríem éssers tristos; prefereix que Déu el mati abans de quedar-se sense.
3. Ell demana un favor i ella accepta. L’amor està lligat a la malaltia (si no patim, no estem enamorats) i ens empresona. Ella no té pietat (ell pateix perquè ella no li fa cas).
4. L’amor és un patiment agradable que ens fa sentir que estem vius. Si ens fa mal, ens deixa il·lesos.
5. Si es pogués veure qui és traïdor, a aquests espies els donaria tot l’or del món a canvi que ella l’estimés.
6. Quan arriba, no pot resistir-se de nervis, es posa estrany. Es pregunta per què ella no s’adona que pateix si l’ha mirat.
7. Vol que l’accepti. El poeta va per diferents pobles perquè ella sàpiga que, encara que estigui lluny, ell sempre estarà amb ella.

Anàlisi formal: Consta de 7 cobles de 8 versos octosíl·labs més una tornada de 3 versos. Utilitza el masculí (midons) per donar-li poder. La qualitat de la poesia depèn de la intensitat del sentiment. Hi ha amor, però també joc.

Carmina Burana (S. XII-XIII): Poesia Goliarda

Carmina Burana (S. XII-XIII) és una col·lecció de cants escrits per estudiants i clergues. És un exemple de poesia goliarda i profana.

“Oh Fortuna...”

• Tracta de la sort (és cruel, incerta, mai se sap què passarà, ens agafa desprevinguts).
• El poeta ha emmalaltit i té una època de mala sort.
• La sort pot acabar fins i tot amb la persona més eixerida.
• El missatge és que la vida té molts canvis; les coses bones no duren sempre, ni les dolentes tampoc. Vivim amb incertesa (es refereix bastant a la salut).
• El tema és la volubilitat de la fortuna, capritxosa i imprevisible, representada com una roda que fa girar la sort humana.
• La poesia és un lament per la inconstància de la fortuna.

Dante Alighieri (S. XIII): La Divina Comèdia

Dante Alighieri (S. XIII) va ser un escriptor i poeta italià conegut per haver escrit La Divina Comèdia. La seva obra va ser fonamental en la transició del pensament medieval al renaixentista.

Infern, Cants 1-9

• És una burla al càstig de l’infern. Abans controlaven i manipulaven la gent amb la por a l’infern.
• Dante fa una metàfora amb un bosc com a símbol de la pèrdua de la vida mundana per iniciar un viatge per l’infern cristià, que naturalment no té res a veure amb les errabundàncies de la narrativa cavalleresca.

Infern, Cants 61-84

• Es descriu l’encontre de Dante amb Virgili, que és a l’infern per la seva condició de pagà.
• Virgili sembla poc disposat a dir qui és i es dóna a conèixer com a cantor de les gestes d’Enees.
• Però Dante no s’enganya i sap que d’Eneida només n’hi ha una, i és obra de Virgili.
• Es deixa ben clara l’admiració del poeta cap a Virgili.

Infern, Cants 100-141

• L’amor el porta a l’infern (l’amor a partir de la literatura el fa arribar a l’infern).
• Història d’amor entre Francesca da Rimini i Paolo Malatesta, condemnats a l’infern per tenir un amor il·legítim.
• El poeta demana de parlar amb les ànimes dels enamorats i ella li explica la història de la seva passió, la lectura.

Paradís, Cants 88-96

• El poeta arriba davant Maria, la Mare de Déu, i queda meravellat de la visió, envoltada d’àngels.

Francesco Petrarca (S. XIV): Pare de l'Humanisme

Francesco Petrarca (S. XIV) va ser escriptor, poeta i filòleg, considerat el pare de l'humanisme. Juntament amb Dante Alighieri, és un referent del gènere humanista (enfocament antropocentrista, no teocentrista, gent intel·lectual...). És una figura clau de l’època del Renaixement.

Cançoner I (Estructura de Sonet)

• Quan un arriba a una edat, se’n penedeix de tanta bogeria de la joventut.
• Encara que ha pecat, ha estat amb els altres i s’avergonyeix d’aquell desvari.
• El poeta busca la profunditat de la vida; la joventut és curta, divertida, una etapa on es cometen errors.

Cançoner CCLXVII (Estructura de Sonet)

• Laura ha mort. Parla del seu físic, cara, mirada, el seu enginy... els homes se sentien inferiors a ella.
• El poeta enamorat espera la mort després que ella morís, desitjava que hagués nascut abans.
• L’enyora; la mort els ha separat i totes les paraules i esperances de futur se les emporta el vent (proposta moderna: dona companya).

Ausiàs March (S. XV): Poeta i Cavaller Valencià

Ausiàs March (S. XV) va ser un poeta i cavaller valencià medieval, referent del Segle d’Or de la literatura catalana. Poesia medieval.

“Veles e vents han mos desigs complir...”

1. S’anuncia l’embarcament i el conflicte amb els vents: el vaixell de vela va a la deriva. El mestral i el ponent van en contra, i el xaloc, el llevant, el gregal, el migjorn i la tramuntana l’ajuden.
2. El mar bull i farà mal a tot el que passi pel damunt. Els peixos i animalons han d’amagar-se fora del mar.
3. Els viatgers embarcats estan desesperats i espantats, fan una promesa i, per tal de no morir en pecat, es confessen als companys.
4. El poeta diu que si mor, l’únic que li fa por és que la seva amada l’oblidés.
5. Repeteix que si mor, ell patiria de no veure-la més i que, sabent fins on l’estima ella, creu que es refredarà i l’amor es convertirà en ira.
6. Ell es considera un extremat amador i està disposat a tot per amor, tot i que la fortuna no el porta a aquest cas. Igualment, ell no té por.
7. El poeta reitera el desig de sotmetre’s a una extrema prova d’amor i provarà el que ha dit.
8. El poeta es lamenta perquè no pot comprendre l’amor estant enamorat. Ho compara amb un joc de daus.

Anàlisi formal: Versos decasíl·labs. Rima consonant. Estrofisme en octets, menys el final (quartet).

Garcilaso De La Vega (S. XVI): Renaixement Espanyol

Garcilaso De La Vega (S. XVI) va ser un escriptor, poeta i militar espanyol. Renaixement.

“A Dafne ya los brazos le crecían...”

1. Els seus braços creixen i es converteixen en rames amb fulles verdes i els seus cabells es tornen foscos.
2. Els seus peus es ficaven a la terra com si fossin arrels, i es forma el tronc.
3. Apol·lo plorava i amb les llàgrimes regava l’arbre, i aquest creixia.
4. Es repeteix que en plorar cada dia, l’arbre creixia (Apol·lo ho ha provocat i l’alimenta cada dia amb llàgrimes).

Anàlisi formal: Sonet (2 quartets, 2 tercets). Rima consonant. Versos decasíl·labs.

Pierre de Ronsard (S. XVI): Poesia Francesa

Pierre de Ronsard (S. XVI) va ser un escriptor i poeta francès. Renaixement.

“Quan siguis molt velleta”

1. El poeta la imagina en la vellesa, fent coses de vella, recordant que un dia va estar encantada amb la joventut.
2. Les criades es desperten quan escolten el poeta.
3. Quan moris, serà hora de lamentar el que no vas fer. Diu que no hem d'esperar el demà, hem de viure la vida, ja que quan menys t'ho esperis, envelleixes.

Tema: Cant a la vida, a aprofitar la vida i la joventut (Carpe Diem).

Anàlisi formal: Versos alexandrins (hemistiquis 6 + 6). Art major. Rima assonant i lliure. Dos quartets i un sextet.

William Shakespeare (S. XVI-XVII): Teatre Isabelí

William Shakespeare (S. XVI - S. XVII) va ser un dramaturg, poeta, escriptor i actor anglès. Renaixement, teatre isabelí.

Sonet I

1. Estableix el desig humà; li diu a l’home que es continuï reproduint per seguir tenint aquella bellesa.
2. Però et converteixes en el teu propi enemic quan vols retenir la teva pròpia bellesa i no la vols compartir (no tenir descendència).
3. No tenir descendents és malgastar la teva bellesa.
4. Ens diu com la seva bellesa és del món i no només d'ell.

Sonet CXXXVII

1. El poeta li reclama a l’amor que l’ha fet estar cec i ha fet creure que allò era bell quan no ho era (l’amor transforma la realitat; acusació que l’amor és cec i enganyós, i amb el temps te n’adones).
2. Pregunta per què l’ha fet creure amb la mirada enganyosa si en veritat ha estat amb més homes.
3. El cor fa que pensi que aquella dona és terreny privat quan en realitat és de tothom (captivat per l’engany).

John Donne (S. XVII): Poesia Metafísica i Barroc

John Donne (S. XVII) va ser un poeta metafísic anglès i clergue de l'Església d'Anglaterra. Barroc. Poesia metafísica.

“No t’altivis sentint-te anomenar” (A la Mort)

• El poeta li parla a la mort i diu que no vingui amb tanta arrogància, que no és per tant, ja que quan mori, el seu esperit seguirà viu. La mort és atzar.
• Personifica la mort. No té por de la mort perquè, després que el seu cos hagi tingut vida, es queda l'ànima viva.
• Poema sobre la vida eterna (descansa sobre la creença catòlica).
• Actitud desafiant, argumentativa, de menyspreu. Diu que la vida després de la mort és millor.
• “El teu retrat fingit” vol dir el son (quan dormim sembla que estem morts).

William Blake (S. XVIII-XIX): Romanticisme Anglès

William Blake (S. XVIII - S. XIX) va ser un poeta, pintor, gravador i místic anglès. Romanticisme.

“Londres”

• Poesia moderna, conjunt de lletjor sense ser realista (sentit figuratiu).
• Cant negatiu (feblesa, dol, lament, espant, infelicitat, sang, maleït).
• La visió de la ciutat de Blake no té res a veure amb la percepció positiva que en tenien els estaments ben situats socialment; ell assenyala la cara fosca de la mateixa moneda.

William Wordsworth (S. XVIII-XIX): Romanticisme

William Wordsworth (S. XVIII - S. XIX) va ser un dels més importants poetes romàntics anglesos. Romanticisme.

“Nocturn”

• Abans no se solia parlar de la natura amb tanta admiració.
• Parla de la natura d’una manera molt delicada, admira l'aparició de la llum i explica el moment quan no pots veure per la nit i de sobte la lluna canvia la capacitat de visió. Destaca el cel, la lluna, la natura.
• En aquest poema es presenta de manera romàntica el canvi de contemplació de la natura per l’aparició de la lluna en una nit on el cel està molt espès i cobert amb núvols. El poeta assisteix molt admirat al canvi que la visió té amb l’aparició de la lluna quan el cel es troba ennuvolat.
• L’últim quartet és el moment en què es fa fosc; la ment es queda encantada amb el que ha vist.

Friedrich Hölderlin (S. XVIII-XIX): Poeta Líric Alemany

Friedrich Hölderlin (S. XVIII - S. XIX) va ser un gran poeta líric alemany. Romanticisme.

“Cant d’Hiperió”

1. La veu poètica s'adreça directament als déus.
2. Continua la descripció del món celestial a través de la imatge d'un infant adormit, tranquil, serè.
3. El món de felicitat es contraposa. S'hi descriu un “nosaltres” (mísers humans), que no sabem on anem ni què volem. La vida dels humans es descriu en una angoixa permanent, un camí sense sentit.