La narrativa modernista: Raimon Casellas, Víctor Català i el decadentisme europeu
Enviado por Xescnb16 y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en
español con un tamaño de 3,55 KB
La narrativa modernista
La novel·la modernista intentarà plasmar aquesta convulsió social amb la voluntat d'intervenir-hi, però també amb una intenció estètica clara.
Principals característiques
- La crisi de la novel·la europea. A finals del segle XIX, la narrativa europea va passar per una profunda crisi. Havia estat qüestionada, Émile Zola va ser desprestigiat i el naturalisme va perdre importància. Els nous creadors ja no creien en aquest tipus de literatura i manifestaven desconfiança davant la societat. Per això, el triomf de l'artista sobre la societat havia de desembocar en l'aparició d'una Catalunya moderna i progressista per mitjà de la suggestió i no de la descripció.
- Del ruralisme romàntic al Modernisme. Amb el romanticisme es van publicar a Catalunya narracions curtes de tema rural, vinculades a la Renaixença i fins a la primera dècada del segle XX. Plantejaven uns drames rústics que oferien una visió pintoresca i folklòrica del camp català. Consistia a reflexionar sobre problemes d'abast universal des d'un espai concret, i plantejava de manera tràgica les relacions conflictives entre un individu inquiet i revoltat i una massa social passiva: el món de la pagesia que calia superar si es volia aconseguir una Catalunya moderna.
Autors destacats
Raimon Casellas (Barcelona, 1855 - Sant Joan de les Abadesses, 1910). Va ser un crític d'art influent i un tècnic important del moviment, i va apostar per una narrativa moderna i innovadora. Els sots feréstecs (1901) inicia la temàtica ruralista: el protagonista encarna la figura de l'individu enfrontat amb una massa amorfa del poble de Montmany.
La lluita inútil contra l'immobilisme dels pagesos i la seva mort reflecteixen simbòlicament les tensions entre l'intel·lectual i la societat.
Víctor Català és el pseudònim de Caterina Albert i Paradís (l'Escala, 1869 - 1966). Filla de propietaris rurals, el primer que va publicar fou poesia i teatre, però el gènere que l'ha immortalitzat és la narrativa. Es va donar a conèixer el 1898 en els Jocs Florals d'Olot, on va ser premiada pel monòleg La infanticida. L'argument, violent, va causar un gran escàndol. Va escriure Drames rurals (1902) i Ombrívoles (1904), relats curts i cruels que accentuen els elements més foscos i tràgics de la vida rural, i per això s'anomenen drames rurals.
Solitud (1904) es va publicar primer a la revista Joventut com a fulletó. Gira al voltant del drama de la protagonista, casada amb un home «soso», per això es troba sola i lluita per aconseguir una existència plena, poc comuna perquè la protagonista és una dona. El pastor és el prototipus d'heroi modern: és el guia que la fa reconciliar-se amb l'entorn, encara que el desenllaç és tràgic, ja que està abocada al fracàs. Víctor Català reflecteix la part pagesa de l'època.
El decadentisme europeu
Va sorgir a França a finals del segle XIX, com una evolució de línies del Romanticisme i com a reacció davant els canvis i la convulsió de la societat industrial. Mostra interès per tot allò morbós, negatiu i decadent, i es fixa en la lletjor i la mort. Les obres tenen un component pessimista, amb personatges turmentats i desorientats. La descripció detallada de la realitat perd pes i potencia les suggeriments en presentar una realitat interior, amb propòsits simbolistes i una barreja de prosa i poesia.