Narrativa catalana dels anys 70 i 80: context, canvi i diversitat de gèneres

La narrativa catalana dels anys 70 i les dues dècades posteriors

Per definir la narrativa catalana de l'últim terç del segle XX cal distingir dos períodes diferents: la dècada dels setanta i les dues posteriors.

La narrativa dels anys 70

La narrativa de la dècada dels 70 no es pot comprendre sense conèixer el context en què es va donar la producció literària. Els anys 70 suposen el declivi i el final de la dictadura franquista.

Els novel·listes d'aquesta generació són persones formades amb els canvis sociopolítics dels anys 50 i 60 i influenciades ideològicament en plena joventut per les conseqüències del Maig del 68 francès, pel moviment hippie i pel final del franquisme.

En aquesta dècada entren en crisi models novel·lístics com el realisme històric i s'imposa una renovació de la narrativa, anomenada «novel·la de canvi», caracteritzada per:

• La manipulació dels codis textuals.
• La utilització de temes transgressors, com la crítica política i l'exigència de llibertat.
• La reivindicació de la dissidència, entre altres temes.

Cal destacar autors com Joan Fuster i Montserrat Roig.

Els anys 80: consolidació i diversificació

Si la dècada del 70 va suposar l'inici de l'impuls de la narrativa catalana, la dècada dels 80 va viure una gran evolució a causa de dos factors:

1. L'adopció de models de producció i consum de fenòmens culturals per part de la nostra societat.
2. El suport institucional a la literatura, com a conseqüència de l'aprovació dels Estatuts d'Autonomia i de les posteriors lleis de normalització lingüística. Aquests fets van afavorir l'accés de la llengua catalana al sistema educatiu i l'arribada de nous lectors.

Com a conseqüència d'això i de l'aparició d'una sèrie de premis, els autors es van començar a conèixer, s'influïen mútuament i es diversificaven els gèneres narratius, com la novel·la històrica, negra i policíaca, eròtica, etc.

Les línies de la narrativa catalana

A partir d'aquesta diversificació de gèneres, les línies que adopta la narrativa catalana són molt variades:

• Novel·la al·legòrica i simbòlica, com la de Quim Monzó.
• Narrativa de la memòria col·lectiva, amb ambientació rural, com les novel·les de Jesús Moncada.
• Narrativa històrica, que evoca des del passat medieval fins a la història de la Transició, com les obres de Jaume Cabré o Josep Lozano.
• Novel·la policíaca i de ciència ficció, així com autors que practiquen una gran diversitat de gèneres.

Conclusió

En definitiva, la dificultat de catalogar una narrativa tan recent, el fet que alguns autors encara estiguin evolucionant en la seva producció i el nombre elevat de novel·listes fan difícil ser més exhaustius a l'hora de definir les característiques d'aquesta etapa.