Narcís Oller: vida, obra i novel·les naturalistes

Narcís Oller: Vida i Obra

Home de Lleis i Inicis Literaris

Narcís Oller va néixer a Valls, va estudiar dret i treballà de procurador a Barcelona.

Tot i que començà a escriure en castellà, decidí canviar a la seva llengua nadiua, influït per L’Atlàntida de Jacint Verdaguer, premiada als Jocs Florals el 1877, i per la seva entrada en contacte amb les tertúlies literàries.

El Model Lingüístic d'Oller

Oller hagué de combatre les dificultats que suposava escriure en una època sense un model lingüístic fixat.

El seu intent de reflectir la realitat l’abocà a una llengua que imitava la parla del carrer, plena de castellanismes i col·loquialismes.

Com a seguidor del corrent realista, pretenia retratar en les seves obres la societat en què vivia, abordant temes com:

• Les conseqüències de la industrialització en la vida rural.
• L’eufòria de l’incipient capitalisme financer.
• El creixement urbà.

Obra Literària de Narcís Oller

El seu estil evolucionà des del naturalisme amb trets de realisme fins a la novel·la psicològica, passant pel realisme més pur.

La Papallona (1882)

La Papallona (1882) marca l’inici del naturalisme en la nostra literatura.

S’hi observa el realisme pel que fa als diàlegs i al retrat exacte de la societat, però la idealització dels personatges i un excés de sentimentalisme situen l’obra a prop del romanticisme.

• Moralisme.
• Pròleg d’Émile Zola.

L'Escanyapobres (1884)

L’Escanyapobres (1884) suposa un pas cap al naturalisme. És l’estudi d’una passió.

Reflecteix l’impacte de la industrialització en la societat rural amb la història d’uns avars a qui la passió pels diners porta a la tragèdia.

• Crítica a la resistència al progrés.
• Simplificació i moralisme.

Vilaniu (1885)

Vilaniu (1885) parteix d’un conte anterior, Isabel de Galceran.

Vilaniu representa el Valls natal d’Oller.

Hi ha la descripció realista d’una vila provinciana, on la política oportunista i les baixeses rurals tenen conseqüències tràgiques.

L’amistat entre la dona d'un dels cacics, Isabel de Galceran, i el jove Albert dona lloc a tafaneries i calúmnies diverses.

També hi ha el pla polític, el de la Revolució de 1868, amb una interpretació moral.

La Febre d'Or (1890-1892)

La Febre d'Or (1890-1892) es considera l’obra de plenitud d’Oller perquè hi aconsegueix dominar les tècniques naturalistes.

En aquesta novel·la es descriu l’alta burgesia financera de Barcelona, obsessionada per la febre de la borsa, i es narra l’ascens d’una família gràcies a l’especulació borsària i el posterior descens.

• Pressió per l’anunci de la publicació de L'Argent, de Zola.
• Té una intenció moralitzadora i crítica.

La Bogeria (1899)

La Bogeria (1899) és l’obra més naturalista d’Oller pel que fa al tema, ja que s’hi intenta esbrinar les causes d’un desequilibri mental.

En el pla formal, dos trets l’allunyen del naturalisme: l’ús d’un narrador en primera persona i el predomini de la narració i el diàleg per damunt de la descripció.

• Diferents punts de vista: l’amic, el metge i el narrador.

Pilar Prim (1906)

Pilar Prim (1906) suposa l’allunyament definitiu d’Oller del naturalisme i l’aproximació a les noves tendències de la novel·la psicològica.

Escrita en tercera persona, narra els obstacles d’una jove vídua davant dels prejudicis morals i convencionalismes de la societat en què viu.