El poema de la rosa als llavis: resum i anàlisi de les seccions

I  EL VENT DEIXAVA

Significat:

El poeta fa un incís dins la relació amorosa. Estableix relacions entre l`estimada i la natura que serveixen per constatar la Bellesa d`ella.

Figures retòriques i mètrica:

És una estrofa de quatre versos Decasíl.Labs amb rima consonant encadenada (A B A B)

Contingut del poema:

Les Diverses seccions anomenades “Les Imatges” aporten informació addicional a la història eroticoamorosa de la Parella protagonista. Normalment aquestes seccions posen de manifest la situació externa en què es troben els Amants, sense que aquests formin part de l’acció que s’hi descriu. La primera D’aquestes seccions està formada pel poema “I el vent deixava”, en el qual Podem observar com la natura es Conjumina amb els enamorats.

Descriu, En els primers dos versos, com el vent fecunda Una rosella amb granets de blat. Aquesta imatge serveix, en els versos Següents, de correlat per expressar el desig De possessió que sent el jo poètic envers la noia, que de nou apareix relacionada Amb elements naturals.

El Tercer vers s’articula a través d’un guionet, Que tan pot indicar conseqüència com igualtat, i mostra el jo poètic buscant Els mots amb els quals descriure la boca de la noia, que brilla amb una Intensitat equiparable als granets de blat del segon vers. Així és com S’evidencia la correspondència entre l’espai extern (la natura) i l’intern (la Intimitat de la parella), ja que el transcurs del temps natural sembla indicar Un acostament físic entre els amants. D’altra banda, també ens sembla oportú de Destacar la utilització de la majúscula En l’article que remet a l’estimada. Aquesta és la primera composició d’El Poema de La rosa als llavis en què la forma «Ella» apareix escrita per primera Vegada, però serà la manera més recurrent de referir-se a la noia al llarg de L’obra. Es pot tractar d’un recurs per intentar acostar l’estimada a la divinitat o es pot tractar d’un nom Poètic, vocatius que incloïen totes les dones objecte de desig en un sol nom.

SER MESTRE D’AMOR

Contingut del poema:

És un cant del poeta a l’amor i a no deixar-se perdre L’ocasió de compartir un petó.

La composició expressa la Voluntat que té el poeta de donar consells sobre el fet de besar.

Papasseit ens convida a no Estalviar els petons i a deixar-nos besar, perquè suposa un gran plaer.

Tema

Els temes principals del poema Són el bes i Carpe Diem “Aprofita el dia”

Conclusió:

Per a Joan Salvat-Papasseit l’autèntic amor és el que Es produeix amb un lliurament profund d’un amant a l’altre i és a través del Petó fet amb passió on es produeix aquesta màxima expressió de l’afecte.

Tots els moments són vàlids dins De la nostra vida per oferir-nos aquest amor.

Aquest és el màxim plaer que en Podem treure, per això, Salvat ens convida a aprofitar cada oportunitat que Tenim de gaudir d’aquesta estima i deixar de costat el futur, que és incert

Figures retòriques i mètrica

3 estrofes, la pimera de 4, la Segona de 6 i la tercera de 2. Versos pentasíl·labs  amb rima lliure-encadenada. Quions. Tópic Lligat a la tradicció: “Ser mestre d’amor” Condicional: “Qui no pagaria” Reiteració: “ja sap tant el cor que no li cal guia” Hipérbole exagerat: amb un Sol petó la lliçó sabia”. Hiperbaton: “Qui es mestre d’amor...Pot viure.

Progressió cronológica

PROCÉS AMATORI→ aprenentatge→ Davant L'enamorada novella, el poeta, expert, li ensenya el repertori dels seus Coneixements amatoris.

Tema

Es Fixa la posició dels amants i es mostra l’inici del seu contacte físic. En el primer poema, “Ser mestre d’amor”, el jo poètic Només arriba a autopresentar-se com a savi Expert en els jocs de l’amor, seguint la tradició medieval, que té per missió Guiar l’estimada.

“Ser Mestre d’amor” mostra l’acostament Físic de la parella amants i presenta l’estimada com una noia aplicada, Disposada a seguir les passes del seu mestre.
En els primers quatre versos de la composició, els membres de la parella són Identificats en les figures del «mestre d’amor» i de «l’aprenenta», Respectivament. Els versos següents descriuen com la noia es lliura als jocs de L’amor, als impulsos del cor i a les besades, exposant el seu propi coneixement Pel què fa a les relacions sensuals.
De manera similar, el jo poètic expressa la seva satisfacció, evidenciant els guanys de ser mestre d’amor en els últims versos. Tot i això, com que les accions del poema són protagonitzades Per aquests dos personatges en què es veuen identificats el jo líric de l’obra I la seva estimada, l’acció poemàtica no és descrita des de la intimitat Personal de la veu poètica.
Aquesta particularitat Fa que el component eròtic de la composició no es desenvolupi plenament.

El Nom de la noia, de l’amiga, no pot fer-se públic, perquè al llarg d’El poema de La rosa als llavis l’autor presenta la protagonista femenina basant-se en Diversos tòpics propis de l’amor cortès medieval i, per tant, expressa un amor Que ha de mantenir-se en secret. El jo poètic anuncia que dirà el nom de L’estimada, però serà l’alosa qui el cantarà, simbolitzant així el goig que han Compartit els amants.

MENTRE LA ROBA S’EIXAMORA

Contingut/Significat:

: “Mentre la roba s’eixamora”, que serveix Per concretar l’hora i el lloc de la trobada Amorosa entre els amants.En aquest poema podem observar com la veu poética Convida la noia a menjar dels fruits de la pomera Durant l'hora reposada del migdia. L' escenari en què se situa l'acció és un Paisatge natural que reapareix com a Company fidel i benigne dels amants. Així, la composició presenta dos fets que Ens semblen destacables: el primer, que la noia ja no és qualificada de <<minyona esquerpa>> tal com apareixia al poema "Amo L'aroma" de la primera secció, sinó que ha passat a considerar-se <<manyaga>>, indicant, per tant Certa predisposició sensual. I, en segon lloc la imatge del joc poètic convidant La noia a menjar el fruit de l'arbre del coneixement del bé i del mal, que la Tradició ha volgut que fos una pomera, donant, així pas a l'acompliment dels Seus instints. Per tant, "Mentre la roba s'eixamora" no és sinó el Preludi de l'encontre sexual de la parella.

Metrica:

Sis versos, decasil·lab.Vers trencat, guions

Masculí, assonant

Conclusió:

El poema "Mentre la roba S'eixamora", tracta per concretar l'hora i lloc de trobada amorosa entre Els  amants. 

Progressió cronológica

PROCÉS AMATORI→Narració d'una iniciació amatòria on es Contraposa l'experiència de l'enamorat davant la inocència de l'estimada.→ Preparatiu→ La joia de l'estimat porta a sacrilitzar l'estimada i a Comparar-la amb la natura.→COLLITA DE PÈTALS: Collita dels Primers fruits dels seus ensenyaments.

L’erotisme a Joan Salvat- Papasseit

Sobre el tractament De l’erotisme en l’obra poètica de Salvat-Papasseit, la major part d’estudiosos Ha tendit a reiterar bona part del tòpics que han anat quallant en la seva Valoració crítica. Se sol destacar recurrentment un tipus d’erotisme exultant, Que contrasta amb la contenció i el classicisme propi de l’imaginari Noucentista de l’època.

Joan Salvat-Papasseit, hem de tenir en compte que l’escriptura de la seva obra Poètica queda concentrada en un lapse temporal relativament curt, aproximadament Entre 1917 i 1924.220, pero produí la seva obra, l’erotisme és una temàtica Constant, que vertebra la major part dels seus reculls, i el tractament que L’autor n’oferí evolucionà de manera progressiva i lineal. Paral·lelament, També hem de tenir en compte diversos fets històrics que es troben en l’endemig Del período, definitiva del catalanisme polític i la constitució de la Mancomunitat; l’empenta del món cultural i l’hegemonia del Noucentisme; el Desenvolupament econòmic; i, finalment, la conflictivitat social creixent»

L’obra de Salvat-Papasseit es desenvolupà en una etapa en què els postulats estètics del Noucentisme eren encara de plena vigència. Aquest fet no afavoria el conreu de La literatura d’avantguarda, a la què hem d’inscriure els inicis literaris de Salvat-Papasseit, ni tampoc el conreu de la literatura erótica.

En aquest sentit, L’estètica avantguardista seguida per Salvat-Papasseit en les seves primeres Manifestacions literàries significà «una possibilitat de potenciar la subversió Ideològica amb la formal i, per tant, de donar una major agressivitat al Conjunt de la seva obra» L’erotisme no fa sinó reforçar el component revulsiu Amb què SalvatPapasseit volgué caracteritzar la seva obra literària.

Salvat-Papasseit li atorga un radical Aspecte de novetat respecte la poesia coetània de la seva època és el punt de Vista amb què estan tractades les qüestions eròtiques: la descripció del plaer Sensual en totes les seves fases i facetes, expressat de manera exultant i Impúdica, resulta un cant al gaudi dels sentits corporals. Aquest tractament, Per la seva força subversiva, és del tot innovador en la literatura catalana Dels anys vint, ja que no troba cap paral·lel. Així doncs, és evident que L’erotisme serví a Joan Salvat-Papasseit per trencar amb unes determinades Concepcions eticoestètiques del seu moment

Opinió Personal

La meva opinió personal sobre aquest llibre és bastant positiva. Encara que Personalment la poesia no m'entusiasma aquest llibre crec que està bastant bé De contingut. L'he trobat entretengut de llegir per la seva manera d'expressar Les coses. A més, si s'agafa el que diu amb un poc de “mal sentit” es poden Arribar a treure autèntiques barbaritats. També el que m'ha o bé impactat o bé Agradat han estat els cal·ligrames. És el primer pic que en veig i m'han Agradat molt. Una manera molt original de fer-se sevir la manera de l'escrit Per poder-te centrar amb altres coses, ja que el fet de que estigui dibuixat Lleva moltes explicacions a la lectura perquè moltes coses s'han d'entendre per Mitjà de la disposició del poema i dels mots. Una de les tres raons que donaria A un amic perquè llegesqui aquest llibre serien precisament els cal·ligrames. També, si li agradessin aquest tipus de llibres, li recomanaria pel contigut Amorós que té. La darrera opínó que li donaria seria que la història D'ensenyament que viu cap a l'estimada és molt interesant.