Simbolisme i Personatges Clau a Terra Baixa d'Àngel Guimerà

La Simbologia de la Terra Alta i la Terra Baixa

Amb aquesta obra, Guimerà plasma un mite existent a la seva època. Es tracta de la contraposició Terra Alta - Terra Baixa, que es presenta com dos mons oposats.

• La Terra Alta se la veu com un lloc incorrupte, pur, sense malícia, ideal, bucòlic i, en definitiva, representa tot allò que, en principi, és bo per naturalesa. La representació que fa Guimerà d'aquest món és el camp, ja que és l'oposició perfecta a la Terra Baixa.
• La Terra Baixa, en canvi, plasma tot allò que és dolent, corrupte, maliciós, insensible, materialista i, en definitiva, totes les coses malvades per a l'home. En aquest àmbit, Guimerà utilitza la ciutat o la vila com a mitjà de representació.

El Simbolisme de «Fera» i «Bèstia»

Les paraules «fera» i «bèstia» són elements simbòlics que prenen diferents connotacions. Al llarg de l'obra, el terme «fera» és utilitzat amb una connotació positiva, mentre que el terme «bèstia», quan és aplicat a la descripció d'una persona, pren un valor de menyspreu.

El Llop: Símbol de Maldat i Redempció

El símbol més a destacar que apareix a l'obra és el símbol del llop. Manelic és la persona que fa servir aquest símbol. De bon començament, explica històries de com ell anava a la muntanya a la caça del llop perquè aquest es menjava les seves ovelles. El llop era vist com un signe dolent, malvat, un personatge animal amb maldat.

El punt culminant d'aquest símbol, però, és al final de l'obra quan Manelic mata Sebastià tot cridant: «He mort el llop!» D'aquesta manera vol dir que ha matat Sebastià, comparat pel seu comportament amb el llop. Sebastià és l'autèntic llop que es menjava les seves ovelles, que no deixa que Marta s'estimi Manelic. Es pot dir que parlava de Sebastià de manera metafòrica.

El Duro i la Sang: Valors Oposats

El duro i la sang simbolitzen dos sistemes de valors contraposats:

• El duro, a la Terra Baixa, representa la llei de la propietat.
• La sang defineix la llei de la Terra Alta.

És per això que cal que Marta sagni en el moment de la revelació de l'amor, una sang que, a més, té una funció redemptora i que propicia que es trenqui el lligam amb Sebastià i esbossa l'ordre simbòlic que representa.

Cal comentar que el concepte que es tenia del món de pagès era totalment idíl·lic i no es corresponia gens amb la realitat, ja que la situació real de la gent del camp era de molta més explotació que a la ciutat industrial, on els treballadors ja començaven a organitzar-se per defensar els seus drets.

Anàlisi dels Noms i Personatges

Pel que fa als noms i personatges, els podem dividir en dos grans grups: els que tenen algun sentit eclesiàstic i els que no.

• Grup Bíblic: Marta, Sebastià, Tomàs i el Mossèn.
• Grup No Bíblic: Xeixa, Manelic, Nuri i les Perdigones.

Personatges amb Referència Bíblica

El nom de Marta fa referència al personatge bíblic del mateix nom, germana de Llàtzer, un personatge bo i afable, així com a l'obra, que és un personatge que prefereix treballar a pidolar.

Els manlleus bíblics prossegueixen amb Sebastià i Tomàs:

• El sant homònim del primer és Sant Sebastià, un sant i soldat romà que, després de convertir-se al cristianisme, és assassinat pels seus subalterns clavant-li unes fletxes. (Semblantment, Sebastià serà assassinat per Manelic, un subordinat seu, encara que en comptes de clavar-li fletxes serà escanyant-lo).
• Sant Tomàs, en canvi, representa l'incrèdul. És el sant que, segons la Bíblia, després que Jesús ressuscités no es va creure el miracle fins a veure-li les llagues de les mans. En l’obra, és incrèdul davant la història que li explica Xeixa dels abusos de Sebastià i de la confessió de Marta respecte als abusos soferts al costat de Sebastià. El Tomàs de l'obra és incrèdul pel que fa a la culpabilitat de Sebastià.

Per últim, el Mossèn és un personatge mesquí i cínic, esbirro de Sebastià. Aquest personatge ens treu de la guia bíblica per ficar-nos dins la història personal de Guimerà, qui tenia un gran odi cap als clergues causat pel complex de ser un fill bord.

Personatges amb Noms Simbòlics

Pel que fa als noms no bíblics:

• El Xeixa és un bon home, que no es vol ficar on no el demanen i porta el nom d’un tipus de blat bo. El seu nom també es veu reflectit en el fet que intenta defensar Marta davant dels abusos comesos per Sebastià.
• Per trobar el significat «ocult» del nom Perdigones cal buscar-lo en el seu homònim masculí: un projectil amb gran dispersió. Això seria ben bé com les xafarderies de les Perdigones, que fereixen a tothom.
• En el cas de Manelic i Nuri, són dos diminutius hipocorístics, que determinen el caràcter bo i innocent d’aquests personatges.

L'Anècdota del Llop i el Duro

En relació a la història del llop i Manelic, tot comença quan Marta i Manelic s’acaben de casar. Llavors, en veure que ella no li feia cas (perquè es pensa que Sebastià i Manelic s’han posat d’acord per a un matrimoni de conveniència), ell li mostra un mocador amb un grapat de monedes. Hi ha una tacada que a ella li crida l'atenció i Manelic, en veure-la mirant fixament aquella moneda amb intriga, es disposa a explicar-li com es va tacar i com la va aconseguir:

Un dia, fart que cada nit li faltés una ovella per culpa del llop, es va disposar a matar-lo. Després d’estar-se tota la nit esperant que aquella bèstia tragués el cap pels seus camps, sent un soroll pels arbustos i veu el llop sortint. L'ataca i hi ha una lluita sagnant i violenta, que dura fins al matí. Quan desperten Manelic, aquest veu el llop mort i ell ple d’esgarrinxades. Sebastià li dóna un duro i li diu que per a cada llop mort n’hi donarà un.

Símbol: Al llarg de l’obra descobrirem que Manelic ha de protegir l'ovella-Marta del llop-Sebastià. També pot ser una ironia, ja que Sebastià li diu que per a cada llop mort tindrà un duro i el següent llop és ell.

El Ganivet de Manelic a Marta: Creixement i Símbol

En tercer lloc, el fet que Manelic clavi un ganivet a Marta, en el segon acte, fa que els personatges experimentin un creixement, és a dir, descobreixen aspectes d’ells mateixos que desconeixien.

En l’escena VIII de l’acte II, Àngel Guimerà planteja una situació molt complicada per a l’època: un casament de conveniència, abusos sexuals, psicològics, brutalitat... Però Guimerà opta per explicar-ho en clau simbòlica. L’escena s’ha d’interpretar en un doble sentit: allò que és (el sentit literal) i allò que representa (el sentit simbòlic).

Sentit Literal

Manelic fereix Marta per fer-li mal, però després se sent malament per haver-li clavat el ganivet. Mentre que Marta se sent reconfortada perquè ha aconseguit el que ella volia: que Manelic no marxés.

Sentit Simbòlic

Es pot interpretar de dues maneres:

1. Manelic s’adona que hi ha actes dolents, és a dir, que poden fer mal; i Marta s'adona que algú pot fer alguna cosa per ella, perquè Manelic li clava un ganivet perquè d’alguna manera ella li importa a ell, i això ella ho veu.
2. L’altra manera és de simbologia sexual: representa que quan li clava el ganivet és com si li claves el fal·lus, i a ella li agrada.

El Riure com a Element Dramàtic

Finalment, veiem que el riure és una acció important al llarg de tota l'obra. Observem que pren diferents sentits i utilitats i és una peça clau. Hem escollit les escenes en què pren més importància:

• Xeixa (Escena 1, Acte 1): És un riure sarcàstic, burlesc. Se'n riu de les Perdigones que volen xafardejar sobre el casament de Marta, però elles encara no s'han casat i estan en una edat avançada, cosa mal vista a l'època.
• Manelic, Tomàs i els Perdigons (Acte 1, Escena 6): Manelic riu de felicitat, Tomàs els hi segueix el joc i els Perdigons riuen de Manelic perquè no sap el veritable motiu del casament: tan sols serveix per encobrir la relació de Sebastià amb Marta, perquè així ell es podrà casar amb una pubilla per no arruïnar-se.
• Sebastià (Acte 1, Escena 8): Se'n riu de Marta, que diu que fugirà o es matarà abans de casar-se, però quan els altres tornen de vestir Manelic, ella busca refugi en Sebastià.
• Marta (Acte 2, Escena 8): Riu de Manelic per provocar-lo i perquè li clavi el ganivet. Ell diu que l'odia, però ella diu que no s'ho creu i que per demostrar-li li clavi el ganivet. Ell al final li clava (al braç) i s'adona del mal que ha fet i se'n penedeix perquè veu que realment no l'odia. Marta ho fa perquè ell no se'n vagi, ja que hi hauria problemes.
• Nuri (Acte 3, Escena 8): Sebastià ha fet fora Manelic perquè l'ha descobert i ha jurat que el mataria. Aleshores Marta decideix escapar-se i Nuri l'ajuda. Ella ha d'apagar el llum de fora la casa perquè els altres es quedin a les fosques, aleshores ha de simular un riure que serà el senyal perquè Marta s'escapi.
• Mossèn (Acte 3, Escena 4): Fa un riure sarcàstic per burlar-se de Sebastià, ja que veu que la situació li ha fugit de les mans i el pare de la pubilla ja ha arribat a la masia.
• Manelic (Acte 3, Escena 11): És un riure burlesc i de desinhibició per incitar els altres a riure tal com ho feien al casament, ja que acaba de matar Sebastià.