Nacionalisme Català i Basc: Orígens, Evolució i Figures Clau

Nacionalisme Català

Sorgit per la conjunció del progrés econòmic i el renaixement cultural de Catalunya, aquesta comunitat va ser la regió pionera del regionalisme. S'hi havia produït un creixement econòmic superior al de qualsevol altra regió, i Barcelona s'havia convertit en la primera zona industrial d'Espanya amb una influent burgesia d'empresaris industrials. Aquest grup social creia que els seus interessos econòmics estaven poc representats, fent del proteccionisme un element aglutinador.

El desenvolupament socioeconòmic va provocar també un renaixement de la cultura catalana i una expansió de la llengua pròpia (el català), produint a mitjan del segle XIX el naixement d'un moviment anomenat la Renaixença, que tenia com a objectiu la recuperació de la llengua i dels trets d'identitat catalans.

Corrents del Catalanisme Polític

D'altra banda, en la dècada del 1880 es va desenvolupar el catalanisme polític, que va tenir diferents corrents:

• Un basat en el tradicionalisme, amb Torras i Bages com a màxim representant.
• Un altre de caràcter progressista, de base popular i amb principis federalistes, que tenia com a líder Valentí Almirall. Almirall va fundar el 1882 el Centre Català, que defensava l'autonomia de Catalunya.

Les Bases de Manresa (1892)

Un pas molt important en la consolidació del catalanisme polític va ser l'elaboració de les Bases de Manresa l'any 1892. Aquest document, produït per la Unió Catalanista, proposava la consecució d'un poder català com a resultat d'un pacte amb la corona i, per tant, la consideració de Catalunya com a entitat autònoma dins d'Espanya. A partir d'aquí, el regionalisme va passar a ser nacionalisme.

La Lliga Regionalista i la Crisi del 98

La crisi del 1898 va fer que cresqués l'interès de la burgesia catalana en tenir la seva representació. L'any 1901 es va crear la Lliga Regionalista per l'intel·lectual nacionalista Enric Prat de la Riba i el jove advocat Francesc Cambó. Pretenien participar activament en la política i tenir representants en les institucions per defensar els interessos del catalanisme. L'èxit electoral va convertir la Lliga en el primer partit de Catalunya.

Nacionalisme Basc

Va sorgir en la dècada del 1890, provocat per la reacció a la pèrdua d'una part substancial dels furs després de la derrota del carlisme, però també pel desenvolupament d'un corrent cultural que defensava la llengua basca (l'euskera), que va donar lloc a la creació de moviments euskalduns.

Sabino Arana i els Orígens del Nacionalisme Basc

El gran impulsor d'aquest moviment va ser Sabino Arana, que sentia una gran passió per la cultura autòctona d'Euskal Herria. Va considerar un gran perill per a la subsistència de la cultura basca l'arribada d'immigrants procedents d'altres regions. Pensava que aquesta població de maketos (nom donat als immigrants no bascos) posava en perill la llengua basca.

Fundació del PNB i Ideologia Aranista

Les propostes d'Arana van arribar a diferents sectors, sobretot en la petita burgesia, i l'any 1895 es va crear el Partit Nacionalista Basc (PNB) a Bilbao. Arana va popularitzar un nou nom per a la seva pàtria, Euskadi, una bandera pròpia i va proposar un lema per al seu partit: "Déu i Llei Antiga". El moviment estava impregnat d'un gran sentiment catòlic i defensava la puresa racial del poble basc, adquirint un cert sentit xenòfob.

El PNB va evolucionar de l'independentisme a l'autonomisme. El seu principal rival era el carlisme.