Catalanisme, Lliga Regionalista i Mancomunitat (1901-1925)
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,41 KB
Catalanisme i Republicanisme (1901-1909)
La consolidació de la Lliga Regionalista
A les primeres dècades del segle XX, la Lliga es va consolidar com el partit hegemònic a Catalunya. El seu ideari reclamava el dret de Catalunya a l'autonomia política i estava disposat a intervenir en la política espanyola per tal de modernitzar i descentralitzar l'Estat.
Els primers anys de la Lliga Regionalista no van ser gens fàcils perquè el nou partit va haver de fer front a l'expansió del republicanisme lerrouxista i a les discrepàncies ideològiques internes. La crisi esclatà el 1904 arran de la visita del rei Alfons XIII a Barcelona, en què un grup de regidors de la Lliga no obeïren els acords del partit de boicotejar la visita reial.
Solidaritat Catalana: Coalició i Crisi
La Solidaritat Catalana fou una coalició electoral que aplegava totes les forces catalanes, llevat dels partits dinàstics i dels lerrouxistes. El 1907 es va produir el triomf electoral dels solidaris (amb el Programa del Tívoli).
La crisi de Solidaritat, marcada per discrepàncies entre els diferents partits, es va agreujar. Finalment, els fets de la Setmana Tràgica (1909) van acabar de dispersar el moviment solidari.
L'ascens del Catalanisme d'Esquerres
Els escindits de la Lliga el 1904 van fundar el Centre Nacionalista Republicà (CNR), un partit que es definia com a nacionalista, democràtic i republicà. També va promoure el sindicat CADCI, vinculat a l'obrerisme.
El 1910 van crear la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR). Però l'aliança de la UFNR amb el Partit Radical de Lerroux va desagradar als electors i la UFNR va desaparèixer l'any 1916.
La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925)
El Procés de Formació de la Mancomunitat
El procés d'obtenció de la Mancomunitat va ser llarg i difícil i va haver de superar molts entrebancs. Era una unió de quatre diputacions provincials. Va ser aprovada l'any 1912 per Canalejas. L'any després de la seva mort, el Senat va bloquejar el projecte. El 1913, el nou govern conservador va publicar un decret que autoritzava les diputacions provincials a mancomunar-se per a fins exclusivament administratius.
Constitució i Naturalesa Administrativa
Es va constituir el 6 d'abril del 1914. Constava d'un president, Enric Prat de la Riba, i una assemblea. La Mancomunitat va ser una delegació de les funcions que ja tenien les diputacions. En qualsevol moment, el govern podia suspendre la Mancomunitat, ja que era un ens merament administratiu.
L'Obra de Govern de la Mancomunitat
L'obra de govern es va centrar en el desenvolupament econòmic i cultural:
- Desenvolupament econòmic: La Mancomunitat va invertir en un pla de millora de la xarxa viària i també del sistema postal i telefònic.
- Cultura i Ensenyament: Es va promoure la consolidació de la llengua i la cultura catalanes, incloent-hi la normalització lingüística (liderada per Pompeu Fabra).
- Reforma educativa: Es va impulsar la renovació pedagògica i la creació d'institucions clau com l'Escola Industrial, l'Escola de Treball i l'Escola de l'Administració Local.
El 1925, la Dictadura de Primo de Rivera va anul·lar la Mancomunitat.