El Feixisme i la Segona Guerra Mundial: Causes, Desenvolupament i Conseqüències

Problemes Polítics del Període d'Entreguerres

Els acords de Versalles no van satisfer tots els països. Les exagerades reparacions de guerra que va haver de pagar Alemanya van fer estendre entre els alemanys la sensació d'humiliació. Durant la guerra, una minoria s'havia enriquit gràcies al tràfic d'armes. El luxe de la seva forma de vida contrastava amb la pobresa dels antics combatents, que no es van sentir compensats pels seus sacrificis en el conflicte. Una àmplia part de la població culpava la democràcia parlamentària de la pobresa en què vivia i buscava alternatives. D'aquesta manera, va créixer el suport popular a partits i sindicats comunistes i una àmplia capa de la població (pagesos, obrers, classes mitjanes i excombatents) va donar suport a un nou model polític antidemocràtic: el feixisme. Aquest va ser un moviment polític i social de caràcter totalitari, antiliberal, antimarxista i nacionalista que va arribar al poder a diversos països, com Itàlia (Mussolini) i Alemanya (Hitler).

El Feixisme a Itàlia (1922-1945)

Després de la guerra, a Itàlia va esclatar una crisi econòmica on sindicats i partits d'esquerra van engegar un procés de reivindicacions en demanda de millores. També van ocupar fàbriques i terres, cosa que indicava l'inici d'un procés revolucionari. En aquest ambient, un exmestre socialista, Mussolini, va fundar el 1919 els Feixos Italians de Combat, format per tots aquells sectors perjudicats per la crisi econòmica, que es van dedicar a boicotejar les vagues de l'esquerra i a practicar la violència contra els sindicats. Per això, van començar a rebre importants quantitats de diners d'industrials i de propietaris agraris. Els del moviment de Mussolini es van transformar en el Partit Nacional Feixista, que només va obtenir 32 diputats a les eleccions. Davant d'aquests resultats, el rei Víctor Manuel III va encomanar el govern d'Itàlia a Mussolini el 1922, després que els feixistes haguessin protagonitzat la marxa sobre Roma. Un cop al govern, Mussolini va concentrar el poder en mans dels feixistes i va fer campanya de violència al carrer contra altres partits. Itàlia es va transformar en una dictadura i Mussolini es va autoproclamar cabdill indiscutit dels italians. El feixisme, però, no va ser una dictadura tradicional. Es va caracteritzar per una ideologia irracional, basada en la violència, l'exaltació de la nació i la fe cega en el líder, i va mostrar un aspecte revolucionari i anticapitalista. Mussolini va aplicar una política econòmica interior autàrquica basada en els recursos del país i en la reducció al màxim de les importacions. A l'exterior, Mussolini va aplicar una política imperialista i agressiva que es va concretar en la conquesta de Líbia, Etiòpia i Albània.

El Nazisme a Alemanya (1932-1945)

Acabada la Primera Guerra Mundial, Alemanya es va regir per una república. Igual que a Itàlia, el 1920 es va fundar a Alemanya un partit feixista: el Partit Obrer Nacionalsocialista (nazi), de caràcter nacionalista, anticapitalista i anticomunista. El 1921 estava presidit per un excaporal austríac anomenat Hitler, que va ser proclamat cabdill. El partit nazi no va arribar al poder tan ràpidament com el partit feixista a Itàlia. El 1930, la crisi econòmica mundial va sacsejar violentament Alemanya. En menys de tres anys, la producció industrial va disminuir a la meitat i l'atur va sobrepassar els sis milions de persones. Aquesta situació va reforçar els partits extremistes (comunistes i nazis). El partit nazi estava organitzat militarment a través de les seccions d'assalt (SA), que practicaven la violència al carrer contra les organitzacions d'esquerra. A partir de prejudicis racistes, els nazis feien responsables els jueus dels problemes que tenia Alemanya. Els nazis van fer un discurs força popular que posava l'accent en la lluita contra l'atur i contra la humiliació del tractat de Versalles. Aquest missatge els va donar un ampli suport popular, i el seu anticomunisme va atreure els grans industrials, que van començar a finançar el partit. Present al Parlament des del 1924, el partit nazi va aconseguir un bon resultat electoral el 1930 i el president de la república Hindenburg va nomenar Hitler primer ministre. Un cop al poder, Hitler va abolir les llibertats, va empresonar els comunistes i va reconèixer el partit nazi com a únic partit, i va declarar fundat el Tercer Reich (3r imperi). En poc temps, el partit nazi va convertir el país en una potència econòmica i militar important. Amb la col·laboració dels grans industrials, i gràcies a les obres públiques, va reindustrialitzar el país i va reduir massivament l'atur. El preu d'aquestes realitzacions va ser alt, com la desaparició del sistema democràtic, el culte irracional al Führer, l'estat policíac i la persecució sistemàtica de tota oposició i, fonamentalment, dels jueus. El 1937, Hitler va començar a preparar la guerra.

La Segona Guerra Mundial

L'1 de setembre de 1939 va esclatar la Segona Guerra Mundial, que va durar fins al setembre de 1945. Causes de la guerra: L'1 de setembre de 1939, els alemanys van envair Polònia, alhora que ho van fer els soviètics per un pacte secret que havien fet abans. França i el Regne Unit van amenaçar de declarar la guerra a Alemanya si no es retirava. Aquesta va ser la causa immediata de la Segona Guerra Mundial. Causes psicològiques: La humiliació col·lectiva alemanya pel tractat de Versalles va crear entre sectors de la població alemanya sentiments de revenja. Causes ideològiques: La ideologia nazi considerava que la raça alemanya era superior i tenia la necessitat i el dret d'ocupar un espai vital a costa dels esclaus de l'est europeu. La primera prioritat havia de ser unificar en un sol Estat tots els territoris poblats per germanoparlants; aquesta segona idea s'anomena pangermanisme. Causes intencionals: Hitler i el partit nazi es van preparar per a la guerra des del primer moment que van assolir el poder. Van impulsar el militarisme de la societat a través de l'educació física de la joventut, van rearmar l'exèrcit i van desenvolupar la indústria d'armament. Ni francesos ni anglesos, tot i saber-ho, van fer res per oposar-s'hi. Causes econòmiques i socials: La crisi econòmica de la dècada dels anys 30 havia causat l'empobriment de les classes mitjanes, un elevat índex d'atur i un alt grau d'inseguretat i malestar social. La solució a tots aquests problemes per a Hitler era provocar la guerra.

Fases de la Guerra

1a fase: la guerra llampec (1939-1941): Es caracteritza per la iniciativa militar alemanya. El seu exèrcit va llançar tres ofensives fulgurants. En un mes va ocupar Polònia. En una segona ofensiva van ocupar Dinamarca i Noruega a fi de salvar el subministrament de ferro suec des del port de Narvik. Finalment, en una tercera ofensiva, travessant Bèlgica, van caure sobre París. França es va rendir al juny i va quedar partida en dues: una part ocupada i una segona part amb capital a Vichy, dirigida pel general Pétain. Només el Regne Unit va resistir els bombardejos alemanys en la batalla d'Anglaterra. Al juny, Itàlia es va posar al costat d'Alemanya i va declarar la guerra a França. La batalla d'Anglaterra és el nom amb què es coneixen els combats aeris entre l'aviació alemanya i l'aviació anglesa que van tenir lloc el 1940.

2a fase: la guerra total, la invasió de l'URSS per les tropes alemanyes el 1941. El 1941, Hitler volia atacar l'URSS perquè creia que l'espai vital per als alemanys s'havia d'aconseguir a costa dels esclaus. Abans va llançar una ofensiva sobre Iugoslàvia, Grècia i l'illa de Creta. Al juny del 1941, les tropes alemanyes van iniciar la invasió de l'URSS, però es van trobar aturades entre Leningrad i Stalingrad. Al desembre del 1941, els japonesos, que s'havien aliat amb Alemanya i Itàlia i havien format l'eix, van bombardejar sense previ avís Pearl Harbour. Els EUA van declarar la guerra al Japó, Itàlia i Alemanya. Els japonesos van conquerir Indoxina, Indonèsia, les Filipines, etc. La guerra va passar a ser mundial.

3a fase: la derrota de l'eix. La derrota d'Alemanya i Itàlia: Es caracteritza per la iniciativa militar dels aliats. El juliol del 1943, les tropes del Regne Unit i dels EUA van iniciar l'atac per Sicília i el sud d'Itàlia, després d'haver expulsat els alemanys del nord d'Àfrica. Roma va ser alliberada el juny del 1944. Al juny es va iniciar l'ofensiva contra Alemanya des de les platges de Normandia amb un desembarcament massiu. El desembre del 1944, França va ser alliberada i els soviètics van entrar a Polònia i després en territori alemany. Alemanya va capitular el maig del 1945, poc després del suïcidi de Hitler. Derrota del Japó: El Japó continuava, però en solitari, la guerra. El president nord-americà Truman va decidir llançar un enginy nou, la bomba atòmica, sobre Hiroshima i Nagasaki a l'agost. Van morir de cop més de 60.000 persones a cada ciutat. Moltes més morien després a causa de la radioactivitat. El setembre, el Japó es va rendir.

Balanç de la Segona Guerra Mundial

En tota la guerra, el balanç més trist són les pèrdues de vides humanes i els ferits i mutilats. També les destrosses materials sobre Europa van ser enormes, ja que per primer cop la guerra no s'havia limitat als escenaris de les batalles entre soldats. També va implicar la rereguarda, on la població civil va ser reiteradament bombardejada. Moltes zones d'Europa es van trobar sense fàbriques, sense comunicacions i amb moltes dificultats per poder subsistir. Europa va perdre la seva hegemonia al món. A partir del 1945, els EUA i la Unió Soviètica es van convertir en potències hegemòniques. També cal destacar la desmoralització general, el descobriment de l'odi racial portat a les seves darreres conseqüències i la divisió social als països bel·ligerants entre els que havien donat suport als nazis i els resistents. Al final, la bomba atòmica sobre el Japó havia obert una por respecte de la capacitat destructiva de la indústria de la guerra. La humanitat entrava en l'era nuclear.