Inicio / Directorio / Biología /

Morfologia i estructura bacteriana

Biología19,41 KB

Morfologia de bacteris

Diplococcus: Staphiloccocs pneumoniae/ Neisseria meningitis

  • Els cocobacils són molt petits i ovalats.
  • Clostridium botulinum (infecció bombers llaunes).
  • Cianobacteris: no és un patogen.
  • Leptospira: bacteri d’infecció zoonòtica (espiroqueta).
  • Sarcinas: disposició geomètrica.

Cèl·lula bacteriana

Cèl·lula procariota no té nucli diferenciat. Membrana interna amb invaginacions. L’ADN sempre és de doble cadena i circular (tots els bacteris tenen ADN). És molt llarg, presenta dos punts de replicació.

Membrana cel·lular

Està formada per una bicapa lipídica d’uns 70 A que conté basicament fosfolipids i triglicerids. Dues capes proteiques que envolten la bicapa lipidica. Conte permeases que ajuden al metaboslime citoplasmàtic.

Funcions de la membrana

Funció respiratòria, reproductora, transport.

Composició de la paret cel·lular

Està formada per un peptidoglica, s’uneix a cadenes de 4 aas, les diferents cadenes de mureina s’uneixen entre si per cadenes de 5 aas. La paret cel·lular dels bacteris gram+ és més gruixuda que la de les gram-. La paret de les gram+ conte àcid teicoics responsable de la carrega negativa d’aquestes cel·lules.

Càpsules i capes mucoses

Formades per polisacàrids, polipèptids, lípids i tenen un alt % en aigua. Actuen com escut de defensa. Capacitat antifagocitica, antigènica.

Flagels

A mes del moviment els flagels faciliten buscar les fons d’aliments. Estan formats de flagelina (dues i tres fibres unides helicoidalment) és una proteína (elastina).

Distribucio dels flagels

  • Monòtric: un sol flagel en un pol.
  • Lofòtric: varis flagels en un pol.
  • Anfítric: un o varis flagels.
  • Perítric.

Espores

Es formen quan el bacteri es troba en condicions adverses. Son organismos de resistencia.

Capes de l’espora

Exospori, Cuticula, Cortex i Nucli.

CREIXEMENT I REPRODUCCIÓ DE BACTERIS

  1. Fase de latència: número bacteris primer moment. Es manté dependent dels nutrients i adaptació del bacteri al medi.
  2. Fase exponencial: augmentant el número de bacteris també dependrà de les característiques del medi, de la fase d’incubació, de la temperatura, etc.
  3. Fase estacionària: no augmenta ni disminueix el número de bacteris.
  4. Fase de mort: el número de bacteris que moren supera als que es reprodueixen. Nutrients estan esgotats.

V creixement: nº bacteris final-nºbacteris inicial/temps final- temps inicial=cfu/ml x min

Temps generació=temps ultima duplicació-temps inici/nº duplicacions=min

K duplicacions per minut= 1/Temps generació = dup x min

ANTIMICROBIANS

GRUP DE FÁRMACS QUE CONSTITUEIXEN LA BASE FONAMENTAL DEL TRACTAMENT DE LES M. INFECCIOSES. CAPACES D'INHIBIR EL CREIXEMENT MICROBIÁ O DESTRUIR MICROORGANISMES SENSE CAP TOXICITAT PER EL PACIENT.

ANTIBIÒTICS

SUBSTÀNCIES QUÍMIQUES PRODUÏDES PER MICROORGANISMES I QUE TENEN ACCIÓ ANTIMICROBIANA.

QUIMIOTERÀPICS

COMPOSTOS OBTINGUTS PER SÍNTESI QUÍMICA I DOTATS TAMBÉ D'ACCIÓ ANTIMICROBIANA

PUNT DIANA

ES EL LLOC D'ACCIÓ DE L'ANTIMICROBIÀ

CLASSIFICACIÓ ANTIMICROBIANS

A)SEGONS EL SEU ORIGEN:

  • NATURAL O BIOLÒGIC
  • SINTÈTIC: SEMISINTÈTIC

B)SEGONS EL SEU EFECTE ANTIMICROBIÀ

  • BACTERIOSTÀTICS: SON ELS QUE IMPEDEIXEN EL DESENVOLUPAMENT I MULTIPLICACIÓ DELS BACTERIS PERO SENSE DESTRUIR-LOS.
  • BACTERICIDES: LISI TOTAL BACTERIANA.

C)SEGONS EL SEU MECANISME D’ACCIÓ:

  • IMPEDINT LA SÍNTESI DE LA PARET BACTERIANA.
  • ALTERANT LA PERMEABILITAT DE LA MEMBRANA CITOPL.
  • INHIBINT LA SÍNTESI PROTEICA.
  • BLOQUEJANT LA SÍNTESI DELS ÀCIDS NUCLEICS.

D) SEGONS L'ESPECTRE D'ACTIVITAT

  • AMPLI ESPECTRE: SOBRE UN GRAN NOMBRE D’ESPÈCIES.
  • ESPECTRE INTERMIG: SOBRE UN NOMBRE LIMITAT D’ESPÈCIES
  • ESPECTRE REDUÏT: SOBRE UN NOMBRE PETIT D’ESPÈCIES

E)SEGONS LA SEVA ESTRUCT. QUÍMICA

CAUSES DE LA RESISTÈNCIA BACTERIANA

  1. FACTORS AMBIENTALS
  2. CAUSES DEPENENTS DIRECTAMENT DEL MICROORGANISME

QUIN ÉS EL MECANISME DE LA RESISTÈNCIA

  1. PER INACTIVACIÓ O MODIFICACIÓ ENZIMÀTICA DE L’ANTIMICROBIÀ.
  2. PER CAPTACIÓ O ACUMULACIÓ DISMINUÏDES DE L’ANTIMICROBIÀ.
  3. PER ALTERACIÓ O FALTA DE DIANA PER A L’ANTIMICROBIÀ.
  4. PER TOLERÀNCIA.

CRITERIS PER A L'ELECCIÓ DE L’ANTIMICROBIÀ IDONI: TRIANGLE DE DAVIS .1.-EL MICROORGANISME. 2.-L’HOSTE. 3.-EL PROPI ANTIMICROBIÀ.

CONCENTRACIÓ MÍNIMA INHIBITORIA CMI: Aquella concentració d’antibiotic mínima a la qual el bacteri es sensible i no tòxic pel pacient.

PRACTIQUES

Recompte de microorganismes: fer inòcul amb 1ml de aigua fins terbol despres fer un banc de dilucions de 10 al menys 1 fins 10 a la menys 8. Fem la sembra dels 4 ultims tubs 100microlitres. Amb nança de diglasi (Pasteur curbada). Incubem i fem el recompte de la mes propera 100 colonies o superior. El càlcul es multiplica el valor de colònies per inversa dilució i per 10 que es el valor de mostra per arribar a 1000. Resultat en cfu/ml.

Identificació bacteri: Primer s’han de fer observacions macroscòpiques. Despres s’ha de fer una tinció de gram y veure si es de gram + (blau) o – (vermell). Tot seguit s’han de fer les proves diferencials i si no ho hagués prou podríem fer les proves API sistema d’identificacio estandarditzada per a entobacteries (subratllades vaselina).

Prova oxidasa: es posen colònies en paper de filtre i es posa reactiu es ramena amb no metàl·lic i si es posa blavós lila es positiu per tant oxidador.OF(vaselina): Si es fermentador o oxidador si es fermentador passa de verd a groc.Citrat: color blavós en cas de utilitzar com a unica font de carboni el citrat.MIO mirar mobilitat (turbidesa), productor de gas si puja, ornitina de color lila si es positiu sabem que es productor de ornitina descaboxilasa. Indool si es capaç de trencar triptòfan i allibera indool es posa reactiu de cobacs i si es vermell positiu. Voges-proskauer: si es vermell posant roig de matile vol dir que produeix acid.Urea: si es productor de ureasa queda de color fuqsia. TSI-KIA Kligler: si es fermentador glucosa es groc+vermell i si es glucosa mes lactosa queda groguenc i si vellem color negre vol dir productor sulfidric. I si produeix gas queda pujat o l’agar trencat.LDC Lisina descarboxilasa: si es positiu queda lila si es negatiu carnos sabes si en produeix.Nitrats: afegim sinc i si queda vermell es que es positiu i tenim nitrats.ONPG: vira a groc si es positiu vol dir que es fermentador glucosa agafem 1 ml de ringer i agafem colònies fins que sigui terbol i tirem disquet.

TINÇIONS:

  1. Tinçio giemsa: (contrast) frotis fixació a flama tenyir durant 3 o 5 min, rentar i assecar.
  2. Tinçio gram: Diferencia entra + i – a causa de la estructura i la paret cel.lular. Frotis i fixar a flama, tenyir de 3 a 5 min amb cristall violeta i rentar, lugol 1 min i rentar, acetona per decolorar ben sec i afegir safranina 1 min. Gram + blau – vermell.
  3. Verd Malaquita: Frotis i fixar i tenyir amb verd de malaquita durant 8 a 10 min flamejant i afegint colorant, rentar, tenyir amb safranina 1min, rentar i assecar.

Medis de cultiu: per donar nutrients per el creixement i multiplicació dels m.o.

Classificació dels medis de cultiu

Liquids(nutrients dissolts en aigua), semisolids(s’afageix a un medi líquid un solidificant a menys concentr), sòlids(s’afageix a un medi líquid un solidificant a mes concentr.

. Segons la seva aplicació: medis comuns(triptosa soja, cled, muller hirton), enriquits(agar xocolata agar sang), selectius(Mc Conkey,Sabureau,SS), diferencials (OF, agar mobilitat), indicadors(kligler, sitrat, simons).

Gram + i fem prova oxidasa q es tira + reactiu si es positiva es un micrococ q es sensible a la bacitraciona i resistent a la furazolidona.   Es fa catalasa (h202 + colònies) si es – strepto si es + staphyl. Streptos catalasa - en agar sang: Hemolisi alfa (destr.parcial hemat alos verd) es posa disket optokina si es sensiple pneumoniae si es resistent viridans. Hemolisi beta (destrucció total hematies alos gris)  disket bacitracina si es sensible el que era viridans de l’alfa es converteix en pyogenes si es resistent es fa test de CAMP(identificació b hemolítics) línia aureus + línia sembra si surt + es agalactiae. Hemolisi gamma(no hi ha destrucció)es fa la bilisculina si es + enterococcus i si es – sp. No hemolític. Staphyl catalasa + resistents bacitracina, sensible furazolidona, placa selectiva chapman: 3 tipus: aureus q es colagulasa + i sensible a la novobiocina. Epidermidis:coagulasa – i sensible novobiocina. Saprophyticus coagulasa – novobiocina Resistent.Urinocultius: per sobre de 10^3. Mc i cled. Visual: leucos, hematies, cilindres, cristalls, cèl·lules epitelials, bacteris, llevats, paràsits, artefactes. + imp: enterobacteries, staphils, strepto i + e.coli klebsiel·la.  Bacils – creix en els dos + en cled. Coprocultius:Mc chapman selenito i 24h SS (sol créixer colònies productores SH2) si es veu cocs Agar sang. Staphyl aureus, streptococ, salmonel·la, shigel·la, e.coli, yersinia, proteus, klebsiel·la, enterobacter, vibri, campy. Hemocultius: Inocular entre 8 i 10 ml de sang en uns flascons un d’aerobis i un altre d’anaerobis. Primer es posa aerobis i despres anaerobi.  Es fan 2 preses en intervals de 30 min. Es fa tinció de gram abans i despres de haver deixat incubar.Fonament estufa:resina amb CO2 en part inferior i fa floresencia que ho detecta el detector. S’anoten resultats positius i es fa sembra.  S’incuba entre 5-7 dies a 35-37ºC. Símptomes per fer hemos: sepsis, meningitis, osteomielitis, artritis, infecció, pneumònia, febres i bacterièmies.  Plaques a sembrar: si un sol vial + agar xoco + agar brucella si es l’aerobi + s’afageig BCYE per legionellla. Si dos vials + per aerobi xoco i legionellla i per anaerobi brucellla(microaeròfil atmos riques en CO2). Contaminants es considera – el hemo: staphyl epider, baccillus spy, propionibacterium acnes, corynebacterium spp.Bacteris imp: neissèria, coli, salmonel·la, brucella, estrep a y epi strep pneumoniae.  Cultius respiratoris:  Gram i si suspita de micobac Tinció ZIEHL-NELSEN, sembrar xoco McKonkey i sang amb nalidicdic si hi ha sospita streptos, i Lowntein-Jensen si hi ha sospita de Mycobacterias. El decolorant amb acid nítric son pq les mycobacteries son resistents i queden bacils rosats. Tipus bacteris: Cocs G+:staphilococcus aureus, strepto pneumoniae i pyogens. Cocs G-:Neisseria meningitidis i neissèria gonorreae, branhamella moraxella. Bacils G+:Mycobacterium tuberculosis, corynebacterium dyphteriae. Bacils G-:Acinetobacter, pseudomona, klebsiellla, haemophilus influenzae, bordetella pertussis.

Haemophilus: Bacils G- exigents, requereixen facto V(Nad) i X(Hernina) o els dos aquets s’elliberan al produir lisi eritròcits. Els para nomes neces V i la resta X o els dos. Infeccions tracte oral, respiratori i conjuntivitis. Mostres LCR, sang, escovilló, punció.Agar:Xoco amb bacitracina i 5-10 %co2 a 35-37ºC. Proves: identificació factors V i X, fermentació carbohidrats, prod indool, ornitina+ i ureasa i serotipatge.Neisseria: Cocs G- diplococs semblants a grans de cafè. N.meningitidis: FERMENTADOR GLUCOSA serotips B i C. Thayer martin + xoco. N.gonorrhoeae: FERMENTADOR GLU I MALTO conjuntiva, faring, uretra, pròstata i orquitis medi Thayer Martin amb Vancomicina, colistina, nistatina i SXT).Tuberculosis: normalment pulmons, causada pe mycobacterias, bacils prims, gram +, bacils acid alcohol resistents, Zielh-Neelsen +,aerobis, a 37ºC, resistents fred molts antibiòtics, hàbit terra, aigües i aliments. S’enganxa per vies aèries exhalacions de malalts. CLINICA: tos purulenta, hemoptisi, dolor toràcic, auscultació pulmonar, alteracions radiografia torax. Diagnostic: Tuberculina cutanea, radiografia torax, broncoscopia, biòpsia, cultiu esput (Ziehel-Neelsen i despres sembra en Lowenstein –Jensen o Middelbrook entre 4 i 8 set incuban.Brucella: es troba en hemos. Cocobacil G-, immòbils, no esporulats i algunes capsulades. Infecta ganglis limfàtics, infecta òrgans i teixits del Si endotelial. Es transmet per contacte amb animals infectats, ingestió, inhalació. Manifestacions pneumonia, cel.lulitis, gastroenteritis,.Resultats hematològics Lim elevats i Neut elevats,  Mostres sang, m ossia, LCR, pus, orina, femta. Medis tritosa soja, agar brucella, agar castañeda. Metodes serològics: aglutinació rosa bengala, prova huddleson. 1)Legionella: Bacil o cocobacil -, en coldats americans, habitat medis aquàtics, condicions ºC de 0-63ºC ph 5-8,5, o2 0,2-15 mg/l aerobi extricte. Multiplicació intra cel.lular, es transmet per inhalació aerosols, Medi BCYE (polimixina, anisomicina i vancomicina). Pefre pontiac febres altes intermitents. Diagnostic: Ifluore di, catalasa, hipurat, IFI, elisa. Proves: Cultiu esput BCYE amb antibiòtics o proves immmunolo.2)H.pylori: gram-, bacils curvats o rectes. Cultiu: atmosfera adequada poc oxigen i molt anhidric carbonic i un medi ric en nutrients amb sang, s’incuba de 7 a 10 dies a 35ºC. BQ: Ureasa catalasa i oxidasa +.  Test Urea rapida. Cancers, ulceres infeccions gàstriques tot digestiu. 3)Vibrio:Bacils gram-, forma de coma, anaerobis facultatius, oxidasa positiu, creix en medis comuns. Transmissió aigua femta aliments.  Oxidasa i catalasa +. Medi TCBC(tiosulfat citrat bilis sacarosa). Test de la corda: amb nansa fa com formatge. Colera malaltia infecciosa.

Catalasa: determinació presencia enzim catalasa necessari per catalitzar la reacció. Coagulasa: enzim produït per det m.o capaç de coagular el plasma.Indool: capacitat de desdoblar indool de la molecula del aminoàcid triptòfan + KOVACS.RM: fa la ruta acido mixte per metabolitzar glucosa i produirà molts acids. Reactius naftol i roig d emetile. VP:si el m o segueix ruta butilenglicol per a metabolitzar la glucosa. Citarat: determina si el m.o usa el citrat com aunica font de carboni.Urea: presencia enzim ureasa, que catalitza l’hidrolisi de la urea donant carbonat amonic.ONPG:capacitat fermentació lactosa es detecta enzim beta galactosidasa utilitzant nitrofenil-beta-D-galactopiranosido q es similar a la lactosa q alliberat en medi alcali  per acció de la beta galactosidasa produeix groc.Mordientes, como el Lugol, son sustancias que aumentan la afinidad de la célula por el colorante. (SARM)Staphylococcus aureus resistente a meticilina G- Oxi +:Helicobacter pylori, Vibrio cholerae y Campylobacter jejuni. REPRODUCCIÓ DE BACTERIS:La majoria de reproducció bacteriana es dóna per bipartició es comença per un bacteri i es divideix poc a poc formant dos bacteris amb dos nuclis genètics. Altres sistemes de reproducció: La transformació: una bacteria introdueix dintre d’una altre bacteria un fragment de ADN de la mateixa especie que dona una bacteria amb un fragment mes de ADN. Conjugació I: conducte per on passa ADN el bacteri amb dos plasmidis  que surt com a resultat dos cèl·lules iguals.Conjugació II: es duplica plasmidi mes genoma i el passa a l’altre bacteri.Transducció: virus amb genoma víric mes bacteria i dona un bacteri amb genoma víric i bacteria.METABOLISME BACTERIÀEls bacteris necessiten un aport continu d’energia hi ha diferents maneres d’aconseguir ATP 1)Fosforil·lació a nivell de substrat.  2)Fosfo. Oxidativa. 3)Fotofosforil·lació.Fosforil·lació a nivell de substrat: reaccions quimiques que transfereixen grups fostat catalitzades per enzims solubles. Existeix en  intermediaris químics metabòlics rics en energia abans d’arribar a l’ATP.Vies metabòliques: 1)Catabolisme: transformació de proteïnes i lípids en els seus components bàsics. Hi ha 4 tipus de vies en funció del tipus de bacteris:-Respiració: bacteris heterotrofs. -Fermentació: heterotrofs.-Fotosintesi: autotrofs.-Quimiosíntesi: autotrofs..2)Metabolisme mitjà o anfibolisme.3)Anabolisme o metabolisme biosintètic. OXIDASA +: pseudomona, vibri, aeromona, plesiomones, helicobacter P, Brucella, micrococus. Urea + : klebsiella, proteus, helicobacter pylori, enterobacter.

Descargar

PDF Word HTML