Monisme Antropològic, Emergentisme i Determinisme: Filosofia de la Ment

Monisme Antropològic (Materialista)

El monisme antropològic considera que l'ésser humà està constituït per una única realitat: el cos. Segons els monistes, nosaltres som el nostre cos. Allò que anomenem ànima és tan sols un efecte produït pel funcionament dels nostres òrgans. L'única diferència entre les persones i les màquines és el grau de complexitat. A més, com que rebutgen l'existència d'una part espiritual en l'ésser humà, els monistes creuen que no existeix res després de la mort. Quan morim, el nostre cos deixa de funcionar i nosaltres, simplement, deixem d'existir.

Per a La Mettrie, l'ésser humà és una espècie de robot molt sofisticat, la complexitat del qual és tan gran que a vegades ens fa pensar en l'existència d'una part immaterial anomenada ànima. El monisme antropològic també deixa molts interrogants sense resoldre: com podem explicar l'aparició del pensament i de la consciència? D'on provenen els sentiments?

Emergentisme

L'emergentisme es basa en la interpretació materialista de l'ésser humà, però també té molt en compte la nostra dimensió psicològica i espiritual.

L'emergentisme sosté que la dimensió espiritual de l'ésser humà és una propietat que emergeix de la matèria, però que es troba en un pla superior qualitativament diferent.

Determinisme (Llibertat)

El determinisme afirma que tot el que fem està prefixat i s'esdevé de manera inevitable. La sensació de llibertat prové de la ignorància.

Spinoza pensava que tot el que s'esdevé està predeterminat. Les nostres accions no depenen de la voluntat, sinó que obeeixen a causes que es poden investigar i descobrir. Però, com que les persones ignoren aquestes causes, tenen la impressió que actuen lliurement. El conductisme de Skinner constitueix un altre exemple de teoria determinista. D'acord amb ell, la conducta es pot modelar completament per mitjà de l'aprenentatge. Emprenent un adequat sistema de premis i càstigs, les persones poden aprendre a comportar-se de la manera com vulguem. En aquestes circumstàncies, el comportament es converteix en alguna cosa predeterminada, sense cap marge per a la llibertat.

Definicions

• Llei científica: És l'expressió d'una regularitat en els esdeveniments naturals. Les lleis relacionen diversos fets o fenòmens entre si, sovint per mitjà de fórmules matemàtiques.
• Teoria científica: Articula lleis, fets i observacions diferents registrats en un àmbit concret de la natura. Les teories científiques ofereixen visions generals i coherents sobre un camp determinat.
• Paradigma científic: És un conjunt de diverses teories relacionades entre si que permeten explicar globalment la realitat. Els paradigmes són sistemes integrats de coneixements, creences, interpretacions i mètodes de treball, dins dels quals es desenvolupa el treball dels científics en una època determinada.
• Ambigüitat: Situació en la qual un terme pot tenir diversos significats diferents. Exemple: "El meu avi és al banc." A què es refereix aquí la paraula "banc"? Es tracta d'una oficina bancària o d'un seient?
• Amfibologia: Es produeix quan tenim frases ambigües, en les quals no queda clar el significat precís del que es vol dir. Exemple: "L'Eva va donar a en Joan el seu llibre." De qui és, en aquest cas, el llibre? De l'Eva o d'en Joan?
• Proposició: Contingut d'una frase que afirma o nega alguna cosa. Es caracteritza pel fet de ser vertadera o falsa.

Kuhn i el Problema del Falsacionisme

Kuhn va introduir el concepte de paradigma científic. Segons Kuhn, els científics que treballen en un moment històric determinat comparteixen una mateixa visió del món. Aquesta visió inclou els problemes, els mètodes i les idees fonamentals de les quals cal partir.

Ciència Normal i Revolucionària

Kuhn creu que la major part del temps els científics es dediquen a produir coneixement mentre treballen en un paradigma compartit. Aquestes són les etapes de ciència normal. Però, a vegades es produeixen anomalies la solució de les quals no és fàcil de trobar dins del marc teòric del paradigma establert. En aquests casos, poden aparèixer científics originals i agosarats, que intenten vèncer les dificultats eixint-se del paradigma tradicional. Aquests són els moments de ciència revolucionària, en els quals les antigues teories són rebutjades perquè apareixen idees noves que desafien les creences anteriors.

Segons Kuhn, la ciència revolucionària apareix quan alguns científics se separen del paradigma establert i proposen una visió diferent, innovadora i incompatible amb la cosmovisió anterior.