Les Etapes Clau de la Filosofia: Antiga, Medieval, Moderna i Contemporània

Filosofia Antiga: Origen i el Pas del Mite al Logos

• Neix a Occident al s. VI aC a Turquia.
• Substitució del discurs *mític* pel discurs racional (pas del mite al *logos*; *presocràtics*).
• Substitució de la força i el llinatge per l'argumentació i la paraula (*logos*).
• Els *presocràtics* van buscar les primeres explicacions sobre l'origen de l'univers, l'estructura i el funcionament.
• Sorgeix la filosofia i la ciència.

Il·lustració Grega (s. V aC): El Gir Antropològic

• S. V aC a Atenes (*polis* amb molt de poder polític i econòmic).
• Els ciutadans (homes d'Atenes) debaten assumptes de la ciutat en assemblea (*àgora*).
• Gir antropològic.
• Sofistes: primers professionals de l'ensenyament.
• Coneixements de caràcter humanístic/pràctic.
• Sòcrates: oposat al pensament sofista.
• Apareixen els primers sistemes filosòfics amb molta influència posterior:
  • Plató: deixeble de Sòcrates.
  • Aristòtil: deixeble de Plató i preceptor d'Alexandre el Gran.
  • Punt de *partença* crítica a la teoria de les idees de Plató.

L'Hel·lenisme: Difusió Cultural i Pèrdua d'Independència

• Amb l'imperi d'Alexandre el Gran es difon la cultura grega pel món.
• Les *polis* gregues perden independència.

La Filosofia a Roma: Fins la Caiguda de l'Imperi Romà

• S'instal·len les escoles filosòfiques a Roma.
• Acostament a les escoles, marginament i persecució de l'escola d'Epicur.
• S'abandona la investigació natural.

Filosofia Medieval: Teocentrisme i la Relació Fe-Raó

• Teoria teocèntrica: Déu, centre de la vida intel·lectual.
• Predomini del discurs religiós sobre el racional.
• Pensament: relació entre la fe cristiana i la raó.
• L'Església: institució estable enfront del debilitament de l'ordre civil.
• El saber i la creació cultural es fan als monestirs.
• Apologètica: primers pensadors cristians rebutgen tot allò que no és cristià.
• La Patrística: primera síntesi entre *cristianisme* i pensament grec, amb el platonisme.

Transició i Desenvolupament Medieval

L'any 529 es tanquen les escoles d'Atenes i es desplaça a Orient l'activitat cultural i científica. Apareixen les primeres universitats.

• Guillem d'Occam reconeix que la filosofia i la religió són diferents.

Filosofia Renaixentista: Humanisme i la Nova Ciència

Crisi entre el sistema escolàstic i l'intent de recuperar el pensament antic, fet que impulsarà la nova ciència. Es passa d'una època de foscor a un ressorgiment. L'ésser humà ocupa el centre de reflexió i interès. Sorgeixen nous pensaments polítics, religiosos i científics.

• Política: Maquiavel, fundador del pensament polític modern quan descriu la conducta de reis i prínceps com a governant que utilitza tot per protegir els seus fins.
• Religió: Reforma protestant.
• Ciència: Revolució científica.

Filosofia Moderna: L'Anàlisi del Coneixement Humà

• Planteja l'anàlisi del coneixement humà (possibilitats i límits).
• René Descartes: inaugura la modernitat (*«els sentits ens ensenyen»*).
• L'Empirisme: diu que el coneixement prové de l'experiència. David Hume n'és el màxim representant.
• Kant fa una síntesi entre l'empirisme i el racionalisme.
• Idealisme absolut de Hegel: últim gran sistema de la història de la filosofia.

Filosofia Contemporània: La Crisi dels Grans Sistemes

• Fi dels grans sistemes filosòfics amb Hegel.
• Friedrich Nietzsche: ataca la moral occidental i cristiana. Afirma que els valors tradicionals de la societat dominant estan buits i rebutja l'existència d'un altre món que doni sentit al món terrenal.
• Sigmund Freud: descobreix la cara oculta de la ment humana: l'inconscient.
• Karl Marx: busca l'alliberament dels grups oprimits.
• Al segle XX sorgeixen noves i complexes corrents filosòfiques.