L'Arché: Origen de l'Univers segons els Filòsofs Presocràtics

L'Arché i els Filòsofs Presocràtics

El filòsof s’ha plantejat des de l’inici del racionalisme donar resposta a l’origen de la vida i l’univers amb preguntes sobre objectes concrets de la natura, als quals van anomenar arché (principi de tot).

Els Filòsofs Presocràtics Monistes

Els filòsofs presocràtics monistes es van caracteritzar per identificar l'origen de la natura en una sola substància:

Tales de Milet: L'Aigua com a Arché

Per a Tales de Milet, l'aigua era l'element originari de totes les coses que existeixen. Va arribar a aquesta concepció perquè va observar que les llavors de totes les coses tenen naturalesa humida i l'aigua és el principi de la naturalesa per a les coses humides, ja que fa possible la vida.

Anaximandre: L'Àpeiron (Indefinit)

Anaximandre, en canvi, afirmava que cap substància concreta de les que existeixen en l’univers és l’arché. Havia de ser una substància indefinida o indeterminada: l'àpeiron. L’àpeiron és concebut com una cosa material i divina, que és immortal, indestructible i eterna. Entén l’ordre de l’univers com un ordre jurídic i moral (“injustícia”), on quan alguna cosa s’excedeix paga la seva culpa.

Anaxímenes: L'Aire i els Processos de Canvi

Anaxímenes confirmava que l’origen de tot és l'aire. L'aire és un procés finit, com l’àpeiron, però determinat, com l’aigua. L’aire es transforma en la resta de coses a través de dos processos:

• Rarefacció: Converteix l'aire en foc.
• Condensació: Transforma l'aire en vent, núvol i, finalment, en aigua, que sobre la terra pot convertir-se en pedra.

Aquests processos permeten observar com es formen les coses a partir de l'aire. L’observem directament quan és calent, quan té humitat o quan està en moviment. A més, l'aire està lligat a la vida (respiració, psique, pol·linització).

Els Pitagòrics: El Nombre com a Principi

D’altra banda, els pitagòrics van creure que la naturalesa estava regida per les lleis de les matemàtiques, ja que a la natura es poden observar moltes propietats dels objectes que poden ser formulades matemàticament. Pensaven que els nombres eren el principi de totes les coses (per exemple, l'interval de notes musicals). Els nombres governaven la natura i descrivien el món com un cosmos en harmonia.

Heràclit: El Foc i el Canvi Constant

Heràclit deia que el principi de l’univers és el foc, ja que tant les coses individuals com l’univers surten del foc i tornen a ell (un exemple és la conflagració universal). Pensava que tot canvia constantment i res roman (no és possible banyar-se dues vegades al mateix riu).

Els Filòsofs Pluralistes i la Crítica al Monisme

Els pensadors presocràtics pluralistes (Empèdocles, Anaxàgores i Demòcrit) van trobar absurda la interpretació monista de la naturalesa (posar una sola realitat com a origen, substància i causa), ja que impedia adonar-se del moviment, el canvi i la pluralitat de l'existent.

Empèdocles: Els Quatre Elements (Arrels)

Empèdocles deia que les coses estan formades per la barreja de 4 principis o arrels:

• Aigua
• Foc
• Terra
• Aire

Anaxàgores: Les Llavors (Homeomeries)

Anaxàgores manifestava que hi havia molts més elements, però no els podia precisar. Els anomenà “llavors” (o homeomeries), que són divisibles fins a l’infinit. La barreja d’aquestes llavors produeix el cosmos.

Demòcrit: L'Àtom (Indivisible)

Finalment, Demòcrit creia que l'arché havia de ser quelcom indivisible: l'àtom. Aquests àtoms són eterns i inengendrats, i la seva combinació forma el món.