Rusiñol, Víctor Català i Maragall: el Modernisme català

Santiago Rusiñol: Icona del Modernisme

Nascut a Barcelona el 1861, Santiago Rusiñol fou un personatge emblemàtic del Modernisme i un artista polifacètic: dramaturg, poeta, novel·lista i pintor. Representant de la bohèmia daurada provinent de l’alta burgesia, visqué un temps a París, fou membre dels Quatre Gats i organitzador de les Festes Modernistes de Sitges.

El seu teatre

La seva producció teatral comprèn:

• Obres simbolistes: L’alegria que passa, El jardí abandonat.
• Teatre de denúncia: L’heroi.
• Obres humorístiques: Els jocs florals de Canprosa i L’auca del senyor Esteve.

Rusiñol planteja una de les qüestions més decisives: la relació de l’artista amb la societat burgesa.

Teatre Modernista Català

El teatre modernista es dividia en dues tendències principals:

• Simbolista: De caire decadentista o meterlinckià.
• Ideològica: Regeneracionista, vitalista, naturalista o ibseniana.

El teatre fou un espectacle de masses i un vehicle eficaç de transmissió de les idees modernistes.

Víctor Català: La gran novel·lista

Víctor Català és el pseudònim de Caterina Albert i Paradís (1869), considerada la gran novel·lista del Modernisme català i escriptora autodidacta. El seu pseudònim masculí es degué a la voluntat de mantenir en secret la seva identitat.

La seva obra fonamental és Solitud, publicada a la revista Joventut, que narra el drama d’una protagonista acabada de casar amb un home sense cap mena de voluntat.

La novel·la modernista catalana

En aquest gènere, el protagonista és un personatge sol enfront de la societat. Aquesta solitud simbolitza la situació de l’artista modernista davant la societat catalana, tractant temes com el fracàs de l’artista per ordenar la realitat.

Joan Maragall: Poesia i crítica

Nascut el 1860, col·laborador del Diario de Barcelona i de L’Avenç, fou autor d’un gran nombre d’articles i assaigs, a més de poemes ja clàssics com La vaca cega, Cant espiritual, Oda a Espanya i La Oda Nova de Barcelona.

Obra poètica

La seva obra està construïda per cinc llibres: Poesies, Versions i cants, Disperses, Enllà i Seqüències. La importància de Maragall se centra en la seva obra poètica, els seus articles i la seva actitud crítica.

Poesia Modernista: Característiques

: la diversitat d’estetiques que van dominar les dues dècades a cavall del canvi i la voluntat de distanciarse de la poesia de Jocs Florals a la recerca d’una poesia mes sincera.