El Modernisme català: art, cultura i societat a finals del segle XIX

i 2: El Modernisme

La modernització de la cultura catalana

A finals del segle XIX a Catalunya va sorgir un nou moviment amb la voluntat de posar al dia la cultura catalana, així que des de la revista L'Avenç (1881-1884) es van difondre els ideals.

Pompeu Fabra fou el màxim representant i defensà la modernitat amb l'ús d'una llengua normalitzada. El modernisme fou un moviment artístic on destaca gent com Antoni Gaudí, Lluís Domènech i Montaner i Josep Puig i Cadafalch, entre altres.

El modernisme en el context internacional

Aquest es va desenvolupar a Europa i als Estats Units amb noms diferents (Art Nouveau, Modern Style o Jugendstil), és la recerca de «l'art per l'art». L'estètica modernista es va contraposar al realisme i va suposar una recuperació del romanticisme. Va beure de corrents com el prerafaelisme anglès, el vitalisme germànic o el decadentisme francès. El corrent més important fou el simbolisme amb Baudelaire, Mallarmé o Verlaine, «els poetes maleïts».

Una poesia de tensions socials

A partir de la guerra de Cuba i la pèrdua definitiva d'aquesta colònia (1898) es van accentuar el malestar de la burgesia catalana, igual que l'atemptat que hi hagué al Liceu de Barcelona. Tot això va fer que s'iniciés una política catalanista amb el suport popular.

La ruptura entre l'artista i la societat

La burgesia va produir la seva pròpia i primera generació d'artistes que vivien per i per a l'art. Eren artistes vocacionals i de dedicació pròpia. L'artista va adoptar una actitud de rebuig com a un ésser diferent i marginat. La bohèmia dorada foren els artistes que aparentaven viure en la pobresa i mostraven actituds estrafolàries sempre que calia. Per exemple, L'auca del senyor Esteve.

El moviment modernista

Van proposar un impuls modernitzador per treure Catalunya de l'endarreriment cultural. Exposicions com les de Santiago Rusiñol i Ramon Casas, els articles de Joan Maragall al Diario de Barcelona o les Festes Modernistes de Sitges.

Primera etapa (1892-1900)

Els joves intel·lectuals modernistes tenien dos objectius primordials: «posar-se al dia» i «acostar-se a Europa». Van cercar els models lluny de la tradició cultural que havia alimentat la generació anterior i els van traduir i difondre. Joan Maragall va tenir un paper important, ja que va introduir a Catalunya la filosofia de Nietzsche. Des de Catalunya es van difondre autors europeus com Baudelaire, Mallarmé... que els escriptors joves van adoptar com a mestres. Tots els artistes rebutjaven la seva societat i s'aïllaven en ells mateixos.

Segona etapa (1901-1911)

S'inicià amb l'aparició de la revista Joventut. El modernisme ja no era un moviment agressiu, no presentava una oposició tan radical a les classes burgeses. En aquest període es van escriure algunes de les obres modernistes més importants, com Els sots feréstecs (1901) de Raimon Casellas. Aquesta etapa fou de plenitud.

Corrents del modernisme

1. El regeneracionisme: l'intel·lectual modernista creia que havia de salvar la humanitat regenerant-la per mitjà de l'art i les idees.
2. L'esteticisme: l'escriptor se sentia menyspreat per la societat i cercava l'evasió en la bellesa artística.