Mitjans educatius: concepte, funcions i tipologia

Components substantius i naturalesa dels mitjans: els mitjans són components substantius i parts integrants dels processos comunicatius. Ofereixen als alumnes experiències de coneixement difícilment assolibles per llunyania en temps o espai (experiència figurativa o simbòlica), potencien les habilitats intel·lectuals dels alumnes i actuen com a vehicle expressiu per comunicar idees, sentiments i opinions. Mantenen estable i inalterable la informació i han de convertir-se en objecte de coneixement per als alumnes.

Conceptualització dels mitjans segons diferents perspectives

Transformació de les mass-media: transferències de mitjans comunicatius a les aules.

Semiològica: es dóna importància als sistemes simbòlics i a les possibilitats estètiques i tècniques.

Didàctica/curricular: els mitjans són elements curriculars que funcionen dins d'un context educatiu en relació directa i estreta amb altres components.

Audiovisuals: es limita a mitjans audiovisuals.

Tècnico-instrumental: qualsevol dispositiu o equip que s'utilitzi per transmetre informació entre persones.

Comunicativa: recursos que s'utilitzen en processos de comunicació didàctica.

Extensions de l'ISO professor: extensions del professor (consumidors i dissenyadors).

Psicològiques: resultat de la interacció entre sistema simbòlic, missatge i tecnologia de transmissió. Els diferents sistemes simbòlics activen diferents destreses mentals.

Mitjans a l'ensenyança

Elements curriculars que, per les seves síntesis simbòliques i estratègies d'utilització, propicien el desenvolupament d'habilitats cognitives en els estudiants (context determinat), facilitant i estimulant la intervenció sobre la realitat. Posada en acció de determinades estratègies d'aprenentatge, captació i comprensió de la informació per l'alumne, creació d'entorns diferenciats que propiciïn aprenentatges.

Component instrumental: en mitjans com a font de transmissió d'informació, que s'forma com a representació de la realitat que interacciona amb l'estructura cognitiva del subjecte i amb implicacions del disseny curricular.

Mediador de la informació entre la realitat física i l'estructura cognitiva del subjecte.

Tipus de mitjans

Mitjà didàctic.

Educatiu.

De comunicació de masses o mass media: permeten la transmissió d'informació simultàniament a una gran quantitat de receptors (cinema, ràdio, televisió).

Self media: permet a l'usuari certa participació i control en el procés comunicatiu (multimèdia interactius, entorns de simulació i virtuals).

Mitjans que integren possibilitats anteriors: combinen la possibilitat de transmetre informació a grans audiències alhora que permeten a l'usuari participar en la creació d'informació (televisió a la carta, distribució hipermèdia en xarxes).

Funcions dels mitjans en l'ensenyança

Innovadora.

Motivadora.

Estructuradora de la realitat (representen la realitat però no són realitat).

Estableixen un tipus determinat de relació amb l'alumne (mental, diferents tipus d'aprenentatge segons el mitjà).

Sol·licitadora o operativa (poden facilitar i organitzar accions instructives actuant com a guies metodològiques i organitzadors d'experiències d'aprenentatge).

Formativa global (valors educatius, efectes de l'ús del mitjà).

Tipologia i classificació segons diversos criteris

Sensorialista (auditius, visuals, audiovisuals; Lefranc).

Grau de realisme (des de l'experiència directa a l'abstracció; Dale).

Llenguatge usat i codis implicats (auditiu, visual, escrit; Bretz).

Relació mestre-mitjà (mitjans totalment elaborats, parcialment elaborats i elaborats pel professor i/o alumne; Uría i Ciscar).

Facilitat d'ús.

Administratiu (valoració econòmica, durabilitat).

Històric (moments d'evolució).

Relacions amb dimensions instruccionals (funcions didàctiques, objectius, aprenentatges que propicien).

Materials curriculars de suport a la planificació, desenvolupament i avaluació de l'ensenyança (dirigits al professor, guies didàctiques, dissenys curriculars, revistes pedagògiques).

Materials curriculars de suport a l'aprenentatge de l'alumne (llibres, vídeos, programari educatiu, fitxes de treball).

Tipologia i classificació segons suport i nivell d'implantació i versatilitat

Mitjans impresos (guies didàctiques, material imprès elaborat pel professor, periòdic).

Audiovisuals (transparències, vídeo).

Basats en noves tecnologies (vídeo interactiu, simulació, sistemes ITS, sistemes experts, hipertext i hipermèdia, mitjans de formació oberta).

Tipologia i classificació a partir de la consideració de la plataforma tecnològica

Materials convencionals (impresos, taulers didàctics, materials manipulatius, jocs, materials de laboratori).

Audiovisuals (imatges fixes projectables, materials sonors i audiovisuals: pel·lícules, vídeos, televisió).

Noves tecnologies: programes informàtics educatius, serveis telemàtics (pàgines web, weblogs, webquest).

Tipologia i classificació a partir de la consideració de la funcionalitat

Presentar informació i guiar l'atenció i els aprenentatges (explicació, objectius, codis comunicatius, senyalitzacions, adequada integració de mesures).

Organitzar la informació: resums, síntesis, mapes conceptuals, organitzadors gràfics (esquemes, diagrames).

Relacionar informació, crear coneixement i desenvolupar habilitats: organitzadors previs en introduir temes, exemples, analogies, preguntes i exercicis per orientar la relació de nous coneixements amb els anteriors, simulacions per a l'experimentació.

Tipologia i classificació segons la modalitat simbòlica

Mitjans manipulatius: ofereixen representació del coneixement de naturalesa enactiva, aprenentatge contingent (material de l'entorn, de psicomotricitat com cordes i globus, materials de desfer, manipulatius, blocs, geometries).

Impresos: recursos que empren codis verbals com a sistema simbòlic, recolzats en representacions icòniques (orientats al professor, a l'alumne i altres).

Audiovisuals: codifiquen els seus missatges a través de representacions icòniques, es combinen amb so (mitjans d'imatge fixa com transparències, imatge amb moviment).

Auditius: so com a modalitat de codificació exclusiva (casset, tocadiscos, ràdio).

Digitals: possibiliten desenvolupar, utilitzar i combinar indistintament qualsevol modalitat de codificació simbòlica de la informació: codis verbals, icònics fixos o en moviment, sons, hipertextualitat i multimèdia (ordinador, CD-ROM, DVD, serveis de comunicació interactiva).

Per què educar en mitjans?

Elevat índex de consum de mitjans i saturació a la societat. Importància ideològica i influència. Augment de la manipulació i fabricació d'informació i de la propagació per mitjans. Creixent penetració dels mitjans en processos formatius fonamentals. Importància de la comunicació i la informació visual en totes les àrees. Necessitat d'educar l'alumne per al futur. Increment de pressions nacionals i internacionals per privatitzar la comunicació.

Integració curricular i transversalitat

Els alumnes comprenen problemes socials elaborant judici crític sobre ells a partir del treball amb mitjans (per a la vida). Fomenta capacitats intel·lectuals, relacions interpersonals, valors, actituds, normes, estratègies i procediments, inserció en el medi social.

Conceptualització

Totes les formes d'estudiar, aprendre i ensenyar a tots els nivells i en tota circumstància històrica; creació, utilització i educació de mitjans de comunicació com a arts pràctiques i tècniques, i el lloc que ocupen els mitjans de comunicació a la societat i la seva repercussió social, conseqüències de la comunicació mediatitzada, participació, modificació en la forma de percebre... (Unesco). Educar nens i nenes perquè siguin receptors crítics, selectius i actius davant els missatges que reben a través de diferents mitjans de comunicació (Bernabeu).

Finalitats

Educació en mitjans: ha de plantejar-se com una educació multidimensional que situa l'alumne davant el procés de la comunicació com a emissor actiu i receptor crític. Fomenta la sensibilitat i la creativitat. Ensenya a descodificar els seus codis i a analitzar continguts de forma crítica. Enriqueix els criteris de judici. Afavoreix l'expressió i la comunicació mitjançant el llenguatge audiovisual, la creació i l'elaboració de productes mediàtics. Desenvolupa la socialització i la participació en una actitud d'obertura i llibertat d'expressió.

Continguts

Educació en mitjans de comunicació ha de centrar-se en la formació de receptors crítics i en el foment de la cultura comunicativa (Bernabeu).

Diferenciar

Educació en mitjans - conceptes: estudi dels mitjans en si mateixos i en aquest sentit entendre la lectura crítica que permet valorar i interpretar missatges, seleccionant-los com a receptor actiu.

Educació amb mitjans - procediments: estratègies que permetin desenvolupar tècniques de treball intel·lectual i d'investigació, conèixer l'alfabet audiovisual, els elements que el componen i les seves regles.

Educació davant els mitjans - actituds: consum selectiu, esperit crític i criteri personal.