Exemples de raonaments deductius i inductius
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 234,79 KB
1.-LLENGUATGE I COMUNICACIÓ:
És important conèixer tots els elements que formen part de l'ús del llenguatge, ja que el llenguatge ens ha permès desenvolupar-nos culturalment i tenir els elevats coneixements que ara tenim. Cal distingir:
Llenguatge científic
Té un alt nivell conceptual.Llenguatge natural
Ús comú del llenguatge.1.1
.-FILOSOFIA DEL LLENGUATGE:
A partir de la segona part del Segle XX hi ha una branca de la filosofia anomenada “filosofia del llenguatge” i relacionada amb el desenvolupament de la lingüística. Es desenvolupa sobretot al Regne Unit i als EEUU. De totes maneres des de l'antiguitat els filòsofs han reflexionat sobre el llenguatge, el seu sentit, el seu ús. Els sofistes es van plantejar si el llenguatge era natural o convencional, afirmant que era convencional (acord humà). Aristòtil desenvolupa l'estudi del raonament (lògica) que serà també estudiat pels filòsofs medievals i ja a l'època moderna pel filòsof racionalista Leibniz. Durant la segona part del Segle XX es desenvolupa la lògica simbòlica (utilitzar símbols per substituir les expressions i així estudiar els raonaments).
1.2 LA COMUNICACIÓ:
Tradicionalment s'han definit els elements de l'acte comunicatiu: emissor, receptor, missatge, codi, mitjà, context. Aquest model tradicional, encara que segueix essent vàlid, és remodelat per la lingüística i la filosofia del llenguatge durant la 2a meitat del Segle XX, perquè no es fixa en tot allò que es dona en un acte comunicatiu, com: el sentit irònic, les segones intencions, etc. Cal distingir:
Significat lingüístic
Allò que diem.Significat pragmàtic
Allò que volem dir. La intenció del parlant és molt important en la comunicació. Parlar no és només informar, està relacionat amb l'acció. Si dic “aniré al cinema” estic informant i m'estic referint a una acció. Austin, Searle (Gran Bretanya) escriuen el conegut llibre “Teoria dels actes de parla”. El filòsof britànic Grice va crear uns principis d'una bona comunicació.(1) Quantitat d'informació adequada
Ex: si algú em pregunta com estic per ser amable, no parlar-li de tots els meus problemes de salut.
(2) Qualitat
Suposem que diem la veritat, encara que sabem que es pot mentir.(3) Relació
Entre el que un parlant diu i l'altre respon. A vegades estem capficats amb un tema i parlem tota l'estona del mateix.
(4) Manera
Utilitzar un llenguatge apropiat. A més, també l'incompliment d'aquests principis comunica coses. Per exemple, si diem a algú “com t'ha anat l'examen” i només diu “bé” també comunica que no vol dir més.
 |
3. QUE ÉS LA LÒGICA?: Branca de la filosofia que examina la correcció o validesa dels raonaments
3.1.-RAONAMENTS: Formats per: premisses i conclusió. Tipus de raonaments: deductius i inductius
Deductius:
es passa d'unes premisses generals a una conclusió particular.
Inductius
A partir de premisses particulars arribem a una conclusió general. Però la conclusió només és probable, pot aparèixer una nova dada que invalidi la conclusió.
Un enunciat o premissa pot ser vertader o fals. // Un raonament o argument pot ser correcte i/o pot ser vàlid. // Un raonament és correcte quan la conclusió ve donada a partir de les premisses. // Un raonament és vàlid quan les premisses són vertaderes i la conclusió també.
3.2.-ELS PRINCIPIS DE LA LÒGICA:
Principi d'identitat. A=A //Principi de no contradicció. No pot ser A i no A. //Principi del terç exclòs. Ó A ó no A
3.3 LA LÒGICA COM A SISTEMA FORMAL:
La lògica com a sistema formal té vocabulari, regles de formació (com simbolitzar enunciats i raonaments), regles de transformació (les lleis lògiques) Sistema format per: axiomes (enunciats evidents per sí mateixos, els principis de la lògica) i teoremes (demostrats a partir dels axiomes i regles de transformació). Compleix aquestes característiques: 1.
Consistència
No hi ha contradicció dins del sistema. 2.
Completitud
El sistema és complet. 3.
Decidibilitat
Posseeix algun procediment mecànic que ens permet decidir si una fórmula o raonament és correcte o no.
3.4.-LA LÒGICA FORMAL:
Tipus de lògica formal: 1. Lògica d'enunciats.
S'ocupa de la correcció i validesa dels raonaments. //2. Lògica de predicats.
A més a més, analitza l'estructura interna dels enunciats. //3. Lògica de classes.
Els enunciats són proposicions en els quals s'expressen llaços entre individus i classes. (veure exemples pàgina 262 del llibre de text). //El llenguatge de la lógica: És un llenguatge artificial aplicat al camp científic, i és formal (sense contingut). Elements:
Vocabulari
Lletres: p, q, r, s. T… ,regles de formació.
Combinacions de símbols propis del llenguatge: pvq, p&q…, regles de transformació.
Com podem convertir una fórmula en una altra. Exemple: Modus Ponens
p→q
p________
q
2.-DEDUCCIÓ:
La deducció és un altre mètode per comprovar si els raonaments són vàlids. -Quan a partir de les premisses podem arribar a la conclusió utilitzant les regles d'ínferència o lleis lògiques és que el raonament és vàlid (parlem de raonaments simbolitzats).
-
Regles d'ínferència:
són lleis lògiques, sempre són tautologies, per exemple, el Modus Ponens és una d'aquestes lleis: p→q +p =q10.-LES FAL·LÀCIES INFORMALS:
L’estudi sistemàtic del paranys argumentatius va començar amb Aristòtil al s. IV a.C. Al seu estudi sobre com les persones argumentaven en el seu dia a dia, i sobretot en la manera de justificar les seves conclusions als discursos polítics a l’àgora, Aristòtil va constatar que amb gran freqüència aquestes persones recorrien a les fal·làcies, és a adir, a raonaments que pretenien passar per vàlid quan en realitat amagaven algun element “trampós” , ja que les premisses de les quals es partia no permetien garantir la conclusió a la qual s’arribava. El que caracteritzava aquetes fal·làcies era el seu caràcter persuasiu: si un no s’hi fixava, es podrien camuflar perfectament i passar per arguments correctes, sense que l’auditori s’adonés del seu caràcter fal·laç.
FAL·LÀCIES FORMALS:
Són les que estudia la lògica formal, ja que deriven de l’incompliment d’alguna llei de deducció.
FAL·LACIES INFORMALS:
Són les que estudia la lògica informal, ja que no depenen tant de l’estructura de l’argument sinó que es relacionen amb qüestions centrades en el contingut concret dels enunciats, les reaccions emocionals que poden generar, la quantitat d’informació que es comunica, etc.
3.5.-LA LÒGICA D’ENUNCIATS:
-És la lògica formal més elemental.
-S'anomena també lògica proposicional.
-Analitza les relacions que es donen entre els enunciats, la correcció i la validesa entre les premisses i la conclusió.
-Determina quins raonaments són vàlids i quins no.
Característiques dels enunciats
Els enunciats o proposicions poden ser vertaders o falsos. Són afirmacions que poden tenir el valor de veritat o de fals.
Poden ser simples o complexos:
Simples o atòmics
Aquells enunciats que no es poden descompondre en altres enunciats simples. Exemple: “Avui és dilluns”.
Compostos o moleculars
Aquells que es poden descompondre en enunciats simples. “Avui és dilluns i toca filosofia”.
1.-TAULES DE VERITAT:
-És un mètode per comprovar la validesa dels enunciats.
-Es donen valors de vertader o fals als enunciats simbolitzats. Exemple: fer la taula de veritat de (pvq)& r, donant valors de veritat o fals a p, q, r, a pvq i finalment a (pvq)&r segons el sentit dels símbols.
-Un cop feta la taula analitzem el resultat.
-Anàlisi del resultat de la taula de veritat-
 |