Miquel Martí i Pol: Anàlisi de 'La creació' i l'Obrerisme

Miquel Martí i Pol: Anàlisi de 'La creació'

El poema Miquel Martí i Pol, La creació, forma part del llibre La fàbrica.

Paral·lelisme bíblic i la creació de l'obrer

En La creació, cadascuna de les seves set estrofes de versos blancs decasíl·labs mostra un paral·lelisme amb els set dies de la creació del món que estableix la Bíblia. Aquestes estrofes serveixen per significar la dura creació d’un nou obrer a la fàbrica. El fragment analitzat només conté tres de les set estrofes.

L'experiència del protagonista: dies 1, 2 i 5

L'anàlisi del fragment se centra en tres moments clau de l'adaptació de l'obrer:

• Primer dia (Primera estrofa): Es narra el primer dia del protagonista a la fàbrica. Aquest està atordit per la fressa de les màquines, que impedeixen la comunicació, fent-lo sentir sol i atemorit.
• Segon dia (Segona estrofa): L'obrer ja es va adaptant a poc a poc a la fàbrica. Explica que està aprenent a comunicar-se a través de símbols, metàfora que podria ser interpretada com un esvaïment de la seva sensació de solitud.
• Cinquè dia (Última estrofa analitzada): L'obrer afirma sentir-se com si hagués nascut entre màquines i ja fins i tot renega de la rutina, ja cansada i monòtona.

La fàbrica com a ésser viu i l'absorció del temps

A través d’expressions com “ens atordí la fressa”, “van aprendre el ritme” o “com si haguéssim nascut entre màquines”, l’autor ens transmet la idea de considerar la fàbrica un ésser viu que aconsegueix modelar, és a dir, crear, un nou obrer.

Martí i Pol ens transmet la sensació que provoquen les hores de treball en una fàbrica, presentant el contrast que experimenten els treballadors entre el món exterior i el món interior:

• Món interior (La fàbrica): Regna un soroll eixordador que la converteix en un lloc hostil i angoixant.
• Món exterior: Representa la llibertat i l’alegria.

A poc a poc, la concepció d’aquest món exterior va canviant a mesura que l’obrer és absorbit per la fàbrica, fins que acaba sent una realitat irreal.

Aquesta absorció és descrita a través d’una comparació (“se’ns liquava el temps”) que fa que aquesta sensació prengui un caire físic, permetent als lectors comprendre la força de la fàbrica.

Trets característics de la poesia de Martí i Pol

En aquest poema, podem observar els trets característics de la poesia de Martí i Pol. Entre aquests cal destacar el seu to irònic però crític, amb el qual l’autor ens presenta una poesia de denúncia que no arriba a l’extrem de ser catastròfica.

To narratiu, denúncia i esperança

Aquesta màxima positivista és present en tota la seva poesia. Tot i la malaltia que patí, Miquel Martí i Pol va mantenir una il·lusió incansable que el va dur a poetitzar el patiment, parlant de l’amor, la mort i el desig, amb l’objectiu de positivitzar els altres (enfocament historicosocial).

Podríem resumir que en la seva poesia hi predomina el to narratiu i descriptiu, però no exempt de la tendresa, l'humor i un bon apartat metafòric, mesclant lirisme i denúncia social.

Context: 'La fàbrica' i el naturalisme

El fragment analitzat pertany al llibre La fàbrica, el qual representa un homenatge als obrers, considerats herois anònims per oposició als amos. Al mateix temps, és una obra autobiogràfica on es transmet com era la vida a la fàbrica per als treballadors.

Per aquesta raó, podríem considerar aquesta poesia propera al naturalisme (com ara Germinal de Zola), encara que transmet un missatge molt més esperançador, ja que pretén evitar que les penes es converteixin en un enfonsament.

D’altra banda, també podríem interpretar l’obra d’una altra manera, considerant els contrastos presentats com l’oposició entre el nostre món interior, tancat i obscur, i el món exterior regnat per la llibertat (introspecció lírica). Aquestes realitats no són oposades, sinó complementàries.