Bilingüisme: definició i tipus (individual, territorial i social)
. La diglòssia.
Conflicte lingüístic ( minorització, substitució, normalització): El bilingüisme és la situació més freqüent quan es produeix contacte de llengües. A més hi trobem tres tipus diferents, que són: El bilingüisme individual, es produeix quan una persona té la capacitat d’usar dues llengües, que normalment el trobem en persones que ho han après desde petits. També trobem el bilingüisme social, es produeix quan en un territori s’hi parlen més d’una llengua.
I el darrer tipus, és el bilingüisme territorial, es produeix quan en un territori hi ha dues àrees diferenciades, les quals tenen cadascuna d’elles una llengua pròpia.// La diglòssia és una situació quan hi ha dues llengües relacionades, una d’elles és de prestigi alt, que generalment s’empra pel govern amb un grau formal, i l’altre és de prestigi baix, que ocupa els àmbits informals. // El conflicte lingüístic és la situació que expressa el conflicte o la tensió entre dues comunitats lingüístiques. Aquest conflicte apareix, pel fet que hi ha llengües dominants com l’anglès, el castellà o el francès i llengües minoritzades per la pressió de les llengües dominants, com l’occità, el gallec, el Gal·les. A més el conflicte lingüístic té unes dimensions socials que sempre acaba en la normalització lingüística o en la substitució lingüística. L’existència d’aquest conflicte demostra que existeix un procés de canvi.,
La mitificació del bilingüisme: tòpics i prejudicis lingüístics, conceptes de bilingüe i bilingüista: La mitificació (idealització) del bilingüisme no és considerat un bilingüisme social, pel fet de que hi ha conflictes lingüístics, en canvi al bilingüisme territorial sí que hi pot ocorre, ja que en un país es parlen dues llengües. Els tòpics i prejudicis els podem representar com les llengües que estaven de moda en èpoques determinades. Com per exemple en l’Imperi ROMà, en l’antiguitat la llengua de ‘’moda’’ era el llatí, el més emprat en aquells temps. // El bilingüe és aquella persona que domina dues llengües sense cap problema. En canvi bilingüista, és aquella persona que mitifica el bilingüisme, aquella que ha d’afrontar-se a tots els perjudicis i tòpics, a més de creure que les llengües no s’han de regular, és a dir, que només utilitza una llengua per al dia a dia.
La planificació lingüística i els processos de normalització: Una llengua sotmesa a un procés de minorització lingüística vol recuperar els àmbits d’ús perduts, cal modificar les normes i actituds lingüístiques assumides. La planificació lingüística consisteix en un conjunt d’actuacions encaminades a modificar l’ús de les llengües en un territori a través de l’organització planificada de la política lingüística. Permet analitzar les normes i les actituds lingüístiques en una comunitat de parlants d’una llengua i formular propostes per tal de recuperar i normalitzar la llengua minoritzada. A molts llocs del món ha calgut aplicar planificacions lingüístiques. La denominació europea sobre aquests continents en va alterar la situació sociolingüística i va provocar grans moviments de població i el sorgiment de noves ciutats i països amb un alt nivell de multilingüisme.// La normalització lingüística consisteix a fer normal l’ús d’una llengua en el territori que li és propi. Per aconseguir això, s’ha de passar per un procés d’estandardització o normativització, perquè tota llengua necessita d’un estàndard, és a dir, d’una varietat neutra, supradialectal i amb un grau de formalitat mitjà-alt.
Llengües minoritàries i minoritzades: La llengua majoritària, segons el nombre de parlants, s’oposa a minoritària. Són termes relatius, és a dir, que una llengua no és minoritària en termes absoluts, sinó per comparació a una altra. Per exemple, l’anglès i el castellà són minoritaris respecte a l’anglès, però majoritaris respecte al català o al noruec.// En canvi la llengua minoritzada, si no s’usa a la majorit d’àmbits d’ús, s’oposa a normalitzada, que és la llengua ‘’normal’’ que s’utilitza a tots el àmbits. És objectiu i no té cap relació amb el nombre de parlants.
La situació sociolingüística actual de la llengua catalana: El concepte de sociolingüística es podria definir com la disciplina que estudia la relació que hi ha entre la llengua i el seu context social, tant en la manera com una comunitat usa la llengua com els trets culturals que es poden deduir del discurs.// Segons Lluís Vicent Aracil, una llengua no és només una estructura lingüística, sinó que implica també un ús lingüístic. La lingüística tradicional s’ocupa de l’estructura lingüística, com la fonètica, el lèxic… La sociolingüística s’ocupa de l’ús de la llengua, és a dir, les condicions de la seva existència.
catalán con un tamaño de 6,37 KB